Els actes de commemoració dels 400 anys de l’oratori del Castell d’Alaró, que se celebren aquest 2022, s’iniciaran aquests dies amb la presentació d’una col.lecció de postals que mostra com era l’entorn de la fortificació i el poble ara fa cent anys i com és ara. I és que, amb la col·laboració de l’Ajuntament i el consorci Serra Tramuntana, l’associació cultural Al Rum ha impulsat la reedició de les postals que es varen fer el 1922 i s’han realitzat fotografies als mateixos indrets un segle després. El resultat serà un conjunt amb vint-i-quatre targetes postals, dotze amb imatges de començament del segle XX i dotze amb fotografies actuals fetes des del mateix lloc.
La presentació de la iniciativa es va fer el divendres 22 d’abril al Teatre local a partir de les 20 h, i a partir d’aquest dia també es posaren a la venda al públic. L’acte comptà amb intervencions de Gabriel Campins, president d’Al Rum, els fotògrafs Kolau Lluca i Andreu Quintana i, finalment, l’historiador Andreu Mateu. El dissabte 23 s’aprofità la fira del llibre per muntar una taula amb les postals, i el diumenge 24 es va fer la presentació al Castell coincidint amb el dia de l’Àngel.
El 6 de novembre de 1622 es va beneir l’oratori del Castell, una capella que s’aconseguí gràcies a l’impuls del rector Joan Coll, un capellà binissalamer que no només dedicà la nova construcció a la Maredeu del Refugi, sinó que aprofità per associar-la a Cabrit i Bassa i va fer pintar-los a l’altar als dos costats de la Verge. Coll també protagonitzà un curiós episodi fruit de la seva ‘devoció’ pels dos soldats màrtirs, i és que es conta que un vespre s’amagà a la Seu de Palma i va extreure de les tombes de Guillem Cabrit i Guillem Bassa dues costelles per dur-les a l’oratori alaroner. Des de llavors, el Castell a més de ser un símbol per la resistència cristiana de l’any 902 o per la resistència musulmana de 1231, també es converteix en un referent religiós.
El 1922 es va voler celebrar de forma solemne els 300 anys de l’oratori impulsat per Coll, i amb l’empenta del rector Jaume Pascual i de l’escriptor Joan Rosselló de Son Fortesa es varen programar activitats commemoratives. Per exemple, aquest any es varen construir 2,5 quilòmetres de carretera de pujada al Castell, i a començaments de novembre es varen organitzar les festes del III centenari amb actes principalment religiosos.
Amb motiu dels 300 anys s’impulsà l’edició d’una sèrie de dotze postals amb vistes del poble, de l’església, de la possessió de Son Fortesa i del Castell. Tot apunta que l’autor de les imatges fou el fotògraf d’Inca Bartomeu Payeras Tortella, ja que era conegut de Joan Rosselló. Va fer les fotografies de la col·lecció Manyoc impulsada per l’escriptor i va pintar un retrat del senyor Toni de Son Fortesa.
Ara, cent anys després, dos alaroners, Kolau Lluca i Andreu Quintana, han estat els encarregats de cercar les mateixes ubicacions per reproduir les mateixes postals un segle més tard. A més de bons aficionats a la fotografia, són coneixedors del territori i s’han enginyat per fer els mateixos enfocaments que a les postals antigues.
Heu d'haver iniciat la sessió per publicar un comentari Iniciar sessió