Cim aconseguit. Mera Peak (6476m). Himalaies. Nepal”. Aquest era l’escrit que Antònia Bergas penjava al seu facebook el 21 d’abril d’enguany, amb una fotografia per tal de donar noves del seu darrer ascens, el més alt fins a les hores. Era sols un avís als seus seguidors. Havia traspassat la fita dels 6000 metres i, ara ja te posada la meta als 7000 metres. Si ho aconsegueix serà la primera dona illenca en assolir aquesta alçada!
“El 2010 em vaig activar i vaig fer moltes excursions i el 2012 ja me vaig atrevir a fer un ascens de 3000 metres als Pirineus”, explica aquesta montanyista del Pla, de Llubí, que ara ha encetat una nova fita sota el reclam ‘somnis per complir’.
Ha arribat el dia d’arrancar un nou repte muntanyenc. “Després de 2 mesos i mig de descans ho he decidit. Intentaré passar els 7000m d’alçada. He optat per l’Himlung Himal (7126m.), es troba als Himalaies de Nepal, entre l’Annapurna i el Manaslu, fent frontera amb la regió autònoma del Tibet”. Així descriu de forma detallada i minuciosament el seu nou repte, com si fos una pessatjada pels camins que l’envolten d’aprop. Una fita que vol assolir cap a la tardor i per la qual ha començat una campanya de mecenatge per poder-hi fer front.
Assolir aquest somni, com bé explica, l’alpinista, “no ha estat cosa de dos dies”. Hi ha hagut molta preparació. “Jo no tenc massa tècnica d’alpinisme, ni escalada, però si els coneixements essencials per a moure’m en alçada”. Aquesta, l’ha aconseguit assolint petites fites que al final han superat en la darrera expedició els 6.000 metres. “El 2015 vaig fer el trekking del Montblanc als Alps; el 2018 va ser el primer cop que vaig optar per anar al Nepal fent trekking durant 20 dies per la zona de l’Everest. Mentre he fet preparació fins assolir diferents cims dels Pirineus com Mulleres (3013m), Monte Perdido (3355m), Casco de Marboré(3006m), Vignemale(3298m), Petit Vignemale (3032m), Cerbillona (3247m), Pic du Clot de la Hount (3289m),de Serra Nevada, Mulhacén(3479m),dels Andes ecuatorians, Fuya Fuya (4290m), de Turquia, Ararat(5137m),i dels Himalaies (Nepal)- Kala Patthar(5644m) i el Mera Peak (6476m)”.
Una llista que bé pot semblar el de tota una professional de l’alpinisme, encara que es tracti sols d’una aficionada amb molt de coratge i empenta.
També hi ha hagut alguna tornada enrera “per precaució”. “Als Andes ecuatorians, on volia pujar el meu primer cim de més de 6000m, el Chimborazo. El vespre de l’ascensió al Cotopaxi durant l’ascensió vaig tenir un atac fort de vertigen, maretjos i nàusees, que vaig confondre amb mal d’altura i que em va fer decidir no arriscar i tornar cap avall. A vegades no és el moment adeqüat. En aquesta anada als Andes no vaig poder superar l’altura màxima que fins aquell moment havia assolit, 5644m del Kala Patthar, als Himalaies (2018). Però l’experiència dels Andes va ser molt especial”, detalla, com si es tractàs d’un quadern de viatge.
I és que això ho fa n’Antònia, descriu la gent del lloc on fa l’ascens i la gent amb qui es topa i conviu a dalt de la muntanya, fent partícep del viatge a molta altra gent que, d’alguna manera també viatge i descobreix nous indrets arreu del globus terraqui, sempre a les altures.
Els llibres d’alpinisme i escrits per alpinistes són la seva font de formació i aprenantatge. “S’ha de dir que els vertaders alpinistes són els xerpas que a més de guies i portetjadors, ens cuiden fent-nos el menjar amb carn i proteines; Són vertaders cuiners d’altura”.
L’ascens i assolir metres d’alçada pot ser la fita, però, el que importa, com tot a la vida, és el camí. “Conéixer i descobrir la cultura i la vida dels nepalis i els xerpes a la muntanya és impresionant. A l’alta muntanya descobreixen una gent molt acollidora, talvolta perquè també subsisteixen del turisme d’altura. El món occidental arriba a qualsevo indret. I, els pot fer gola la novetat occidental, però no estan obsessionats per tenir més, són feliços amb el que tenen i el que els dona la muntanya”.
Heu d'haver iniciat la sessió per publicar un comentari Iniciar sessió