Connecta amb nosaltres

Hola, què busques?

Afers i gent

Juan de la Cruz, un històric del bàsquet que fa colla i partits amb els joves de Llubí

Una de les primeres figures del bàsquet profesional amb un palmarès de diferents lligues ACB, diferents copes i una medalla olímpica al jocs de Los Angeles de 1984 i amb més de 40 anys d’experiència i professionalitat dins el bàsquet, Juan de la Cruz, ha optat per instal·lar-se a Llubí. Aquest any de pandèmia ha fet que entre el centenar de nouvinguts al municipi De la Cruz, sia un d’aquests nous veïns del poble. 

Un veí que no passa desapercebut entre la població nativa, la seva alçada, que als seus 67 anys encara es manté en el 2 metres i 6 centímetres. Un tret que ja de per sí crida l’atenció. Però, malgrat el pas dels anys des d’aquell llunyà 1975 quan estava jugant un partit amb el San Lorenzo de Almagro, a la lliga Argentina de bàsquet, un d’aquells ‘observadors’ del bàsquet català, concretament del Barça, el va escollir com a jove talent pel club blaugrana.

 De la Cruz, assegut al café de la plaça de Llubí, acapara moltes mirades dels veïns que durant aquest darrer any ja s’hi han fitxat i entre uns i altres han descobert la figura del bàsquet que tants bons moments els féu passar mentre jugava de pivot al FCB. Ara transita pel poble com un llubiner més. Tant és així que un cop la pandèmia va permetre recuperar certa activitat, De la Cruz, s’apropà a l’Ajuntament per oferir-se a fer classes o montar un petit club de bàsquet al municipi. “La proposta fou que com a tal ja hi havia un altre grup format, i vaig optar per no ficar-mi. Però un grup de joves i algú no tant jove, me van proposar de fer un parell de passes i qualque partidet. Així vam encetar els dijous a vespre trobades, entre entrenaments i qualque cervessa”, descriu el veterà jugador. De l’eixida n’està molt satisfet; “el bàsquet és un dels esports més complets, treballes el cos, és molt participatiu i crec que pels joves  és un esport que els suposa molta disciplina i compromís”.

Juan de la Cruz, també conegut com ‘El Lagarto’, és de paraula fácil i entent. Recorda com fou que els 21 anys el Futbol Club Barcelona li diu per fitxar amb el Club. “Jo jugava a un club molt simple de Buenos Aries i anar al Barça era com jugar a la NBA. El meu pare no ho veia massa clar, però ma mare no ho dubtà. A Argentina les coses ja no pintaven bé. A casa eren Peronistas. Però el fet de descendir de padrins espanyols, facilitava la tramitació de la doble nacionalitat”. A més, recorda, l’exjugador, “de Barcelona a casa no sabíem ni on era, sols sabíem que era a Europa. Només  havíem vist una foto de Montjuic. A Argentina en aquells anys vèiem les pel·lícules del Nodo i Madrid i Espanya ens semblaven perfectes”. Tant és així diu, Juanito, “que com a casa eren Peronistas, de fet jo em dic Juan Domingo, per Perón, que quan vaig ser a Barcelona vaig dir que volia conéixer en Franco! Imagina quin embolic que duia. A més record que quan anàvem a jugar a Madrid ens deien Polacos’, llavors sí que no entenia res! A Barcelona veia banderes catalanes i l’himne dels Segadors. Els primers mesos vaig conviure amb una familia catalana que van fer festa quan van anunciar allò de ‘Franco ha muerto’. Jo no entenia res. Però amb el temps ha estat fácil de desxifrar”.

Anunci. Desplaceu-vos per continuar llegint.

De la Cruz té mil i una anècdotes per contar després de dècades al FCB, començant pels inicis quan li van donar “unes converse, d’aquelles de tela, per jugar. A casa no les havíem vist ni al cinema”. A poc a poc recorda els amics Sibilio, Epi, del Barça, però també els del Madrid amb qui féu amistat. I al punt de preguntar-li d’on ve el mot de ‘Lagarto’, De la Cruz explica; “ després de les Olimpiades de Moscou que ens van regalar una estància d’una setmana a Florida i jo estava tot el dia al sol; ara cara abaix, ara cara per amunt, fins el punt que pareixia un dragó”. 

El 1993 el pivot deixa el bàsquet profesional de primera divisió, però encara s’engresca amb el Bàsquet Inca, que ha estat el seu darrer equip de competició, del qual els records d’aquella època no deixen destriar els bons i mals moments amb una forta crisi dins el club i problemes entre jugadors i directius. 

La seva trajectòria professional, però ha continuat dins el món del bàsquet, com entrenador, director i cap de diferents escoles de bàsquet i equips a Ciutat. “El de Llubí- diu rient- no és per competir, és simplement per jugar i passar-nos ho bé. Hem fet una bona colla d’amics. Manca que adeqüin un poc les instal·lacions, per evitar ensurts”. 

Aquest ambient, la tranquilitat del poble i l’entorn de la casa on viu, envoltada d’arbres és el que els féu decidir a ell i la seva parella, Romi, a quedar-s’hi , alhora que integrar-se i assentar arrels.

Anunci. Desplaceu-vos per continuar llegint.
Avatar
Escrit per

Feu clic per comentar

Heu d'haver iniciat la sessió per publicar un comentari Iniciar sessió

Deixa un comentari

Potser també t'interessarà

Aquí i ara

El Consell de Mallorca hi ha fet una aportació de 195.000 euros a través del pla de subvencions per a obres i actuacions de...

Afers i gent

Mossèn Joan Parets i Serra (santa Maria 1940- Palma 2021 ). Més conegut con un  dels fills de  can Mig del que ell sempre...

Afers i gent

El Claustre del Convent de Sant Domingo ha acollit la presentació del cicle de concerts Sons de Nit que omplirà de música el municipi...

Afers i gent

El Festival començarà amb un concert especial que tindrà lloc el divendres 16 de juliol (CÉCILE McLORIN SALVANT “Jazz and contemporary songs” aquest l’acabam de filtrar...