Aquesta és una primera aproximació a la malnonímia de Muro des de l’Edat Mitjana i fins al segle XXI. Hem fet una recopilació d’un miler de malnoms extrets de diferents fonts documentals (s.XIV-XX) i orals. En presentam observacions inicials del funcionament que ha tengut a Muro la formació i evolució a les XXXI Jornades d’Antroponímia i Toponímia, organitzades per la UIB el desembre passat.
I) Feminització dels malnoms
La feminització dels malnoms segurament prové de l’Edat Mitjana, en què les dones agafaven el llinatge de l’home i el feminitzaven. A aquesta feminització com a fenomen natural administratiu, s’hi ha de sumar el fet que la fixació dels llinatges que es va fer al segle XIV. Aquests dos factors possiblement marquin aquesta constant tan arrelada de feminitzar malnoms i llinatges, un fenomen molt generalitzat i vigent:
Bassa; Beneta; Beneita, Bernada; Betzola, Bombera; Bosseta, Caleta, Capona, Carrona, Catalana, Comandanta, Coremeta, Corica, Corralera, Cotxera, Cula, Cuareta, Fluixana, Florida, Formada, Fulana, Geganta, Jaumeta, Lluca, Marona, Margeta, Marca, Metgeta, Melona, Oliera, Perxada, Poqueta, Rectora, Rogeta, Tieta, Trota, Vanrella, Voltada…
La feminització, a més, indica la pervivència d’un malnom, que podem trobar, al mateix temps, en masculí o femení a home o dona indistintament.
El cas de La Rea. Tenim un forn que té per nom de Cal Rei. I la part femenina és designada com a REA i no REINA. Doncs, hem pogut observar com aquest fenomen es va produir, almanco, al segle XVI, segons s’indica al llibre de posseïdors de 1576. Aquest fenomen, a més, es pot dir que és bastant comú a molts altres pobles.
II) Malnoms i caràcter familiar
Aquesta darrera idea, que el malnom de qualcú de la família pugui passar de la dona a la següent generació com a indicador de fets vitals i de caràcter també és una constant que es podria seguir en molts altres casos.
Parlam de malnom segons el caràcter de la persona o de la família. Per això, en una mateixa casa podem trobar germans amb malnoms diferents o identificació més amb un malnom que no amb un altre, encara que l’altre sigui el popular.
III) Malnoms i llinatge
Seguint la mateixa veta, els malnoms solen anar associats a llinatges, tot i que al llarg de la història no hagi estat del tot així, evidentment. Ho veim amb el llinatge Noceras, lligat al malnom Cero i Ceret; Pelat-Oliver; Coves-Ramis…
IV) Malnoms per individualitzar qualcú i/o indici d’avior
Aquest és un dels trets principals d’un malnom. Això passa quan la funció d’un llinatge comença a ser confusa a causa del nombre de persones amb el mateix llinatge. Per això un malnom indica branques d’un mateix llinatge.
Com es manifesta? Molt fàcil. Mirau hi ha una cinquantena de llinatges a Muro que duen o han duit associats més de cinc malnoms. Entre aquests, destaca el llinatge Perelló (350 persones al cens de 2001), que du associats una seixantena de malnoms; Ramis (285), 50 malnoms; Quetglas (64) 30 malnoms; o bé Fornés (254), Cerdó, Serra, Cladera, Carbonell, Poquet, Marimon, Noceras, Sastre, Petro, Fluixà, Escales, Moragues, Oliver, Socies, Palet, Payeras… més de 10 malnoms. Tots aquests llinatges duen més de tres-cents anys a Muro; i la majoria més de 500.
V) Malnoms provinents de llinatges.
Hi ha més d’un centenar de malnoms que provenen de llinatges que hi ha hagut a Muro des del segle XIII ençà: Ferriol, Feliu, Alzina, Marc, Morro, Massanet, Carreres, Fornari, Matas, Moragues, Morei, Balaguer, Brotat, Ferragut, Lloret, Florit, Rom, Desones, Corona, Font, Balaguer, Marimon, Gelabert…
VI) Malnoms que perduren
N’hi ha una vuitantena que tenen uns tres-cents anys de vigència, com a mínim: Abella, Arader, Bassa, Basseta, Bassó, Betzol, Bisbal, Borreta, Bossa, Bou, Busca, Buscaret, Calet, Campos, Canet, Català, Content, Coram/ Corem, Corona, Coves, de ca sa Creu, Dama, Desones, Ferraguet, Format, Forneret, Fulano, Gall, Garbulla, Gegant, Gener, Goix, Llarg, Llegat, Mangoi, Manyà,
Mareu, Marget, Meló, Micona, Monjo, Negre, Nero, Patxó, Perxat, Peu, Pipiu, Porquer, Punxa, Ramions, Rius, Roca, Roig, Ros, Simó, Tauler, Tenre, Tieta, Tonet, Verdal, Verdera, Voltat…
VIII) Malnoms com a font antropològica, etimològica i històrica
Per acabar, un llistadet de malnoms curiosos, perquè tenen un significat confús (les paraules muden de significats al llarg del temps); o perquè són fotografia de la història social. D’aquests en farem anàlisi a la la UIB: Paucarre, memany, mesmal, Portasanchas, Barbayne i Babayna, Carron, Mangoll, Mareu, Mafora, Plodiula, Pitxarel·lo, Salamera, Mandor, Friseta, Trull, Birra, Cassaca, Cassot, Argelaga, Fesol, Cotó, Figuera, Fonoll, Planta, Gírgola, Calciga, Pinya-Roca, Eriçó, Buscaret, Cranc, Dragó, Llagost, Lloro, Mostel, Peix, Poll, Boc, Moscó, Be, Pichoc, Mala Vida, Malícia, Barreroig, Bandejat, Banyeta, Maganet, Polissó, Garbull, Malgirbat, Fanfetes, Conioscles, Mica, Mig homo, Penyora, Malhivern, Passarell, Guerxo, Orb, Bubot, Descarat, Curt, Eixut, Escopetó, Capet, Cap-pelat, Cremat, Gangaia, Nero, Sèneca, Xuca, Pitxarel·lo, Corraler, Barrí, Barranis, Barraquer, Cleda, Porxet, Burball, Delmer, Moixerif,Paraire, Arader, Artiller, Capeller, Cirurgià, Donzell, Gerrer, Guixeria, Lleixivater, Metge, Missatge, Moliner, Pastora, Picapedres, Porquer, Meler, Munyidora, Marxando, Manyà, Olier, Vinagrer, Teixidor, Teuler, Trompa, Trota, Eixorc, Ordiaca, Carril, Beco, l’Orgue, Plaga de Déu, Dimoni, Déu lo salv…
Heu d'haver iniciat la sessió per publicar un comentari Iniciar sessió