–Cinquena edició del festival… Celebrar cinc anys vol dir que està funcionant?
–Vam començar en un context complicat, com era l’any del Covid. També crec que per això va tenir tan bona acollida, perquè no es feien molts de concerts i la gent tenia ganes de ser per enmig. Està clar, però, que si ha tingut continuïtat és perquè va agradar. Hi ha hagut molt bona feina al darrere, bona crítica per part dels especialistes i també del públic, que ha passat gust de venir. De fet, cada any incrementam el nombre de públic.
–Després de conèixer artistes com Mozart, Beethoven, Brahms o Txaikovski, enguany toca retre homenatge a Puccini i Dvorak. Per què es fa aquest homenatge per partida doble en aquesta edició?.
–Els dos tenen suficient entitat per merèixer que se’ls dediqui un festival d’aquest tipus. Però també perquè Puccini és un compositor d’òpera i la producció d’una òpera és molt costosa i complicada. Com que el nostre festival sol tractar gèneres diferents a cada edició, vam trobar que dedicar-lo a dos artistes ens ajudaria en aquest sentit. A més són una bona combinació perquè són dos compositors coetanis i que beuen molt de la música folklòrica. Vam trobar certes similituds en llenguatges molt diferents, ja que un és mediterrani i l’altre és txec.
–Enguany es commemoren 100 anys de la mort de Giacomo Puccini. Per què se’l considera un dels més grans compositors d’òpera?
–Va ser un reformador de l’òpera. És un dels iniciadors del verisme italià. Fins aquell moment les òperes solien tractar temes mitològics i fantàstics, cosa que les allunyava de la gent del S.XIX. Puccini el que fa és trobar temàtiques més populars i reals. A més, troba un balanç entre la trama argumental, el paper de l’orquestra i el lluïment dels cantants. Amb aquest equilibri aconsegueix fer òperes rodones que s’apropen a la música cinematogràfica. Veure una òpera de Puccini és com anar al cinema.
–De fet l’òpera que s’interpretarà en el festival és ‘Tosca’, que té una temàtica històrica
–És un tema històric i, a més, bastant recent. D’aquí la premissa aquesta que he explicat del realisme que té el verisme italià.
–L’altre homenatjat és Antonin Dvorak. Un compositor ben important per la música clàssica. Per què?
–Sona a nom més desconegut, sobretot perquè és txec i sona estrany. Però si s’escolta la seva ‘Simfonia del nou món’, a la gent sí que li sona més. És una música que ha sonat a molts d’anuncis i pel·lícules. És un compositor del romanticisme molt important perquè té una producció gegantina en música simfònica i música de cambra. Va ser un dels primers que va anar a fer carrera als Estats Units, on va ser rebut com una estrella del rock. Allà es va interessar molt pel folklore de la música del país i va començar a fer servir escales i harmonies habituals als Estats Units. Potser, per això, va tenir tan bona rebuda allà.
–És curiós que en els darrers anys s’ha tornat a posar de moda això de revisitar el folklore…
–És una constant en el S.XX i en bona part del XXI. En el S.XIX pot ser encara més, perquè va ser un període de nacionalismes i tenia molt de sentit l’exaltació nacional a través de la recuperació de la música d’un lloc. Les avantguardes del segle següent van intentar trencar amb tot això, però ara s’ha retornat al folklore amb una espècie d’equilibri combinant elements de les arrels amb elements més moderns.
–El 7, 14 i 21 de setembre acollirà el festival el Claustre de Sant Domingo de Pollença. És un lloc que dona molt de joc per a fer coses d’aquestes?
-És un espai que els pollencins s’han encarregat de convertir en màgic. Duen més de 60 anys fent un festival a un lloc que ja de per sí és atractiu i, per sort, té bona acústica. Però ells l’han convertit en una mena de temple de la música clàssica. Els millors músics del món de la clàssica han passat per aquest claustre.És per això que té aquest aire màgic i un quan hi entra ja sap on s’ha ficat. Un lloc amb certa religiositat i veneració cap a la música i nosaltres agraïm molt poder fer els nostes concerts allà.
–Alguns dels lectors d’aquesta entrevista no estaran molt avesats a anar a concerts de música clàssica o òpera. Com els animaria a assistir-hi?
–Amb els nostres festivals el que volem és que si una persona no ha escoltat mai música i s’asseu a escoltar-nos, això no li resulti una experiència estranya. Treballam molt la importància de la posada en escena, una cosa que a vegades s’ha deixat al marge. És molt important el que s’escolta, però també el que es viu. És una experiència completa. És per això que cercam aquesta implicació emocional entre els músics i el públic.
Heu d'haver iniciat la sessió per publicar un comentari Iniciar sessió