Als inicis del segle XX regnava un descontent social a Consell amb l’Ajuntament d’Alaró, a qui s’acusava de cobrar molt i no preocupar-se gens ni dels camins ni de l’aigua ni del subministre elèctric. Això s’afegia a un sentiment històric de ser menystinguts pel ‘senyoriu’ alaroner, però ningú movia un dit per reivindicar millores i molt manco la segregació. És en aquest moment que apareix la figura d’un nouvingut al poble sense lligams amb el caciquisme local, Antoni Barceló García de Paredes, que es posà al capdavant de recollir el malestar i fer camí cap a una autonomia municipal. Barceló s’havia fet una casa a la finca de Son Manyes -devora l’estació del tren- i allà posà en pràctica els seus coneixements d’avicultura creant la Granja Barcino el 1912.
L’historiador de Consell, Manel Santana, explica que Barceló és el personatge cabdal per entendre el moviment polític d’independència i “imprescindible per entendre la transformació del camp a l’època”. D’ideologia conservadora, era un gran emprenedor de projectes i amant de la cultura.
Alaró havia rebutjat els intents de segregació consellers del segle XIX qualificant-los de “infundados y despreciables” perquè alteraven l’armonia, i al·legaven que Consell no podria assumir un ajuntament perquè era un poble “pobre y miserable” i amb terres de baixa qualitat.
L’entrada en escena de Barceló ho capgirà tot i a partir dels anys 20 assumeix el paper de principal instigador de la segregació, convertint-se en poc temps en l’enemic número 1 de l’Ajuntament d’Alaró, a qui acusaven de “manipulación ideológica” dels consellers. Es potejà els carrers i cases i recollí un llistat de firmes de la majoria d’habitants de Consell a favor de la separació, i les presentà a un ple a Alaró l’any 1922. La sol·licitud tornà a ser tombada perquè no tenien els habitants suficients per llei, però l’avicultor no s’aturà i va redactar un manifest i el 18 de febrer de 1923 convocà un míting a Consell per fer-ne lectura. L’acte va merèixer l’interès d’El Obrero Balear, que reflecteix que Barceló anuncià la creació de l’agrupació el Tercio, per impulsar la segregació, convidant a veïnats ja fossin conservadors, liberals, mauristes, regionalistes, republicans o socialistes.
La sort de Barceló fou que el 1924 el nou Estatut Municipal aprovat a Espanya facilitava el camí. El 24 d’octubre de 1924 s’aprovà a l’Ajuntament d’Alaró la segregació, defensada pel propi Barceló.
Consell constituí nou ajuntament, però els poders locals s’oblidaren de Barceló, qui es queixà a un article perquè ell havia estat impulsor i els regidors designats eren clars representants de l’antic règim i de la vella política. La família hagué d’esperar a l’any 2000 perquè el declarassin fill il·lustre i posassin un carrer al seu nom -un vial del polígon industrial-.
Heu d'haver iniciat la sessió per publicar un comentari Iniciar sessió