Connecta amb nosaltres

Hola, què busques?

Afers i gent

Can Costeta de Búger, una granja a l’aire lliure per a la cria de gallines

Un projecte d’autoocupació mitjançant el Carnet Jove ha servit per donar empenta a la nova empresa avícola que gestiona el jove de 24 anys Joan Siquier Gómez a Búger. Ell és estudiant d’ADE, com es defineix dins el llenguatge universitari, que vol dir que estudia per a ser gestor d’empreses. Mentre, però ja ha tirat endavant el seu propi projecte empresarial i ho ha fet mitjançant un projecte d’autoocupació juvenil. 

Mitjançant el Carnet Jove hi ha una plataforma per muntar una empresa. Aquesta-explica Siquier-et permet la formació a l’hora que t’assessora i guia per fer el teu propi projecte empresarial.Al final el vaig fer i va resultar elegit com el segon de les Balears, fet que em va reportar 6000 euros com a premi i a més ja vaig tenir el projecte empresarial per començar a desenvolupar el que ara és Avícola can Costeta”. 

A la pregunta què és Avícola can Costeta, el jove empresari respon; “és un projecte d’una granja avícola, on ens dedicam a la producció de carn i ous, amb la denominació de producte de camp mallorquí i criat a l’exterior”. Can Costeta, però no neix sols d’un projecte empresarial ben estructurat per fer front a inversions, recerca de clients i punts de distribució i venda. “És un projecte que neix més enrere; jo sempre he vist la meva padrina que criava gallines i les venia a particulars igual que els ous que feien les gallines criades al camp. En aquesta tasca jo també li he ajudat, fins que vaig veure que podia tenir un futur professional i amb el projecte d’empresa es va confirmar”. 

Ara a la finca de ca s’Alemany, Joan Siquier, que compta amb l’ajuda familiar per dur a terme certes tasques a la granja, disposa d’una quarterada de terreny, on les gallines, faraones i ànneres pasturen a l’aire lliure, encara que estiguin separades per corrals. “Aquí produim animals per carn, és a dir per engreixar i dur a l’escorxador i després fer el repartiment a les carnisseries o establiments de restauració. Enguany a més volem començar amb el sector de l’hosteleria. Hem de tenir en compte que el projecte el vam llançar el 2021 en plena pandèmia, ara és l’hora d’anar avançant”. Mentre matisa; “no feim de cocovers, és a dir, vendre animals en viu, ni petits ni grossos”, alhora que ensenya les instal·lacions on reben els pollets d’un dia de vida procedents de Catalunya. 

Aquests són engreixats exclusivament al natural, manco el primer mes que els tenim tancats perquè precisen d’una temperatura mínima de 30 graus. Un cop transcorregut aquest període ja fan vida a l’exterior, on s’alimenten del que ells capturen a més de maís, ordi i blat”. 

Amb el que explica es tracta d’una alimentació natural, però no ecològica i detalla la diferència. “Aquí criam animals sota el segell de denominació de camp mallorquí criat a l’exterior, que és totalment natural, encara que no haguem tret el distintiu d’ecològic”. I matisa, “el segell ecològic no vol dir criats en llibertat, ja que pot ser una gran granja de polls o pollastres d’engreix i que s’alimenten amb productes que duguin el segell ecològic però que sien milers dins una nau. A can Costeta tots els animals van a lloure”. 

Tant és així, que disposen d’unes naus obertes per tal que puguin fer l’adaptació del mes per sortir a pasturar per la finca. I també una altra nau oberta perquè puguin fer la posta d’ous.  

La granja a cel obert pot arribar a acollir uns 4000 animals, que segons la demanda dels clients, cada setmana suposa la sortida cap a l’escorxador d’un centenar de pollastres o gallines d’entre 3 i 4 quilos de pes i que es poden vendre entre 15 i 20 euros; unes 15 faraones, que oscil·len entorn als 2,2 quilos i altres 15 ànneres amb un pes d’uns 4 quilos de mitjana. Tots amb el segell de criats al camp a l’aire lliure. 

Un únic escorxador avícola

L’escorxador d’Inca, és l’únic que té els permisos per al sacrifici d’aus, d’aquí que concentri molta feina els dimarts que és el dia que les instal·lacions acullen aquests animals. El funcionament de l’escorxador sembla mancat de personal propi i els titulars dels animals o de les granges s’hi han d’aferrar. Encara que per cada animal sacrificat ara paguen 1,25 euros, quan fa poc pagaven un euro per animal. 

El personal de l’escorxador és l’encarregat del sacrifici de l’animal i d’una primera neteja i extracció de la butza, mentre la resta de preparació perquè la peça pugui estar a punt per a la venda i distribució se n’ha de fer càrrec el pagès o avicultor, en aquest cas. A més, explica l’avicultor de Búger, ara tenen una doble problemàtica, ja que sanitat ha prohibit el sacrifici d’ànneres a l’escorxador d’Inca, per no adaptar-se a la normativa quant al sacrifici d’aquestes aus, que són de major mida i tenen les ales més grosses fet que obliga l’escorxador a adoptar mesures per tal que el sacrifici no sia cruel per aquestes ànedes. Tot apunta, segons expliquen diferents usuaris de l’escorxador que divergències entre menescals, Sanitat i la propietat de l’escorxador, han duit a aquesta paralització del sacrifici d’ànecs que suposa pèrdues pels avicultors.

Avatar
Escrit per

Feu clic per comentar

Heu d'haver iniciat la sessió per publicar un comentari Iniciar sessió

Deixa un comentari

Potser també t'interessarà

Calendari Mallorquí

A partir del 26 de novembre començarà a distribuir-se una nova edició del famós parenòstic

Àgora

Els tres joans, pels poblers, van esdevenir una institució

Afers i gent

Mestre Antoni Bissanyes, de Pollença, diu adéu a cinquanta anys de pastisser

Afers i gent

Escriptor, llicenciat en Química i docent a l’IES Marratxí, acaba de publicar 'Com posidònia en un alzinar!'