Les fites de sortida del calendari, allà per l’any 2005, ser un obsequi a manera d’almanac per als subscriptors i retre un homenatge al Calendari Mallorquí de l’Associació per la Cultura de Mallorca, del qual es va prendre el rètol de la portada. Amb dos objectius encara són vigents vint anys després.
Es tractava de posar al dia -modernitzar en diriem– els parenòstics tradicionals que anaven llanguint amb els nous costums urbans i tecnològics. En temes de pagesia, s’incorporà el calendari biodinàmic a les informacions habituals d’aquesta literatura de cordill, al costat de les feines tradicionals de la pagesia en cada moment. La secció d’efemèrides s’enfocaria cap a temes ‘nostrats’. I en la primera edició es van publicar 2.000 exemplars.
La idea reixí fins al punt que els exemplars a la venda s’exahuriren d’immediat. La veta dels parenòstics s’obria a noves vies i, per aquelles dades, en sortiren uns quants més a diversos indrets de Mallorca.
L’any següent la tirada s’amplià als 3.000 exemplars i s’amplià la distribució a altres pobles de Mallorca. L’esquema era el mateix amb l’estimable col·laboració de Biel Frontera, un homenot de la cultura popular, que, si al primer número havia aportat contarelles i coverbos, ara s’extenia amb les herbes medicinals, com després ho faria amb l’elaboració de licors o amb receptes de cuina en posteriors edicions.
Per l’any 2008 es preparaven 5000 exemplars dedicats a les festes de Mallorca. Fou un èxit rotund i el calendari de SA PLAÇA ja arribava a quasi tota Mallorca.
El projecte s’havia consolidat i quedaven marcades les fites d’un calendari en català -tot i que ens el demanaven en altres llengües- i que actualitzava els temes de la pagesia amb articles sobre els temes que preocupaven en l’actualitat, com les noves malalties i tractaments fitosanitaris, i articles d’interés antropològic com un sobre el parenóstic de mestre Pere Esperança de Felanitx o sobre les festes dels Pancaritats que en aquells moments es revitalitzaven.
L’actualitat ha estat present en el calendari (l’economista Niño Becerra ens analitzà la crisi de 2008, de la qual encara es toquen conseqüències) i hi eren presents a cada edició aquells temes que sorgien com la presècnia del picut vermell de les palmeres,l’aparició del moscard tigure o de la tuta de les tomatigueres.
L’any 2011 ja s’editaren els 10.000 exemplars i s’intentà la seva distribució a altres illes, ja que s’enviaven per correu un considerable nombre d’exemplars a Menorca, Catalunya i València.
D’alguna manera, el calendari de SA PLAÇA havia ampliat el motlle tradicional de la informació extricta dels parenòstics amb la incorporació de temes d’actualitat, un resum de l’any agrícola i sèries d’herbes, ocells, varietats locals, flors comestibles, receptes de cuina…
L’any 2015 es celebraren els 10 anys de calendari amb l’edició d’un suplement d’art, en el que col·laboraren 12 artistes i el jove cuiner pobler Pau Mateu ens oferí una lúdica sèrie de 12 receptes de ‘Cuina de Combat’.
Els següents 10 anys hem seguit la tònica i la tirada de llavors escoltant sempre els suggeriments de lectors, col·laboradors i anunciants per mantenir la publicació amb ‘vida’, cosa que ha mantingut la bona acollida al llarg dels anys fins al punt que s’espera el calendari amb ànsia. Com comentava un lector, “aquest calendari du més coses per llegir que la simple relació de sants, llunes i festes actualitzades de cada any”.
Una tasca col·lectiva i compartida amb la gent
Dos dels primers animadors dels calendari de SA PLAÇA ja ens han deixat. Bartomeu Martorell tenia l’estació metereològica de Muro i els primers anys ens aportava la informació sobre el clima. D’altra banda, Gabriel Fontera Gelabert col·labora amb ‘Coverbos i llegendes rurals? al primer número, amb una selecció d’herbes medicinals al segon i amb receptes de cuina en el tercer. Els anys de consolidació del projecte treballaren el calendari les redactores de la revista Cati M. Serra i Maria Magdalena Carbonell, que s’encarregava de l’any agríccola. Col·laboradors puntuals o més esporàdics han estat el sanjoaner Antoni Sastre de sa Botiguera, el matemàtic Josep Lluís Pol (pesos i mesures), el professor Miquel Angel Tortell (narracions populars), el filòleg Garbiel Bibiloni(sobre la bandera de Benet Pons), el forestal Joan V. Lillo (arbres), l’enginyer agrícola Joan Rallo (calendari de feines del camp), el geògraf Miquel Grimalt (núvols de Mallorca), el geògraf Climent Picornell (pancaritats i festes), el metereóleg Francesc Mauri, el periodista Andreu Manresa (Menudències de cuina), el metge Nofre Pons (Receptes del Metge Ganyot i renecs i gemecs), el funcionari Josep Rossello Botei (PAC, tractaments fitosanitaris de plantes,…) l’economista Niño Becerra (crisi de 2008), el metereòleg Miquel Tomàs, la cuinera Catarina Gelabert (taula Posada), l’escriptor Pere Perelló (marjal), el cooperativista solleric Miquel Gual Pons, l’herborista Joan Cànoves, la naturista Catalina Sebastián, els metereòlegs Enrique Rodríguez i Miquel Àngel Bonnin, el cooperativista pollencí Martí Solivelles,el periodista felanitxer Gori Vicens Julià, la historiadora Maria Magdalena Perelló (Germanies), la periodista Aina Vives (Any Costa), el cuiner Pau Mateu, l’historiador Mateu Morro, el periodista Bartomeu Noguera (varietats locals), l’historiadora d’art Carme Contestí (Art i cuina), la cuinera Francisca Bergas Frau, Josep Ramis (llogarets), el periodista Miquel Junk… i les opinions i sugeriments de lectors, anunciants i venedors del Calendari.
Heu d'haver iniciat la sessió per publicar un comentari Iniciar sessió