Nieves Trujillo i Bàrbara Enríquez són dues treballadores socials de l’Ajuntament d’Alcúdia que han estat premiades pel Col·legi de Treballadors Socials per l’estudi entorn de la crisi de l’habitatge i com aquesta afecta en la dignitat de les persones i en la seva salut mental. Alhora que exposen diferents solucions per posar-hi fre.
-Com vos vareu decidir a realitzar aquest estudi?
-Jo –Bàrbara- fa 21 anys que treball als serveis socials d’Alcúdia i na Nieves quatre i tenim informació de primera mà de la situació del municipi i de la resta de les Illes. El problema del l’habitatge és una evidència, la vivim cada dia i vam pensar que era una oportunitat per plasmar aquesta realitat i donar veu a la problemàtica i cercar-hi remei.
– Quina és la realitat que vos heu trobat?
-El que hem vist és que moltes famílies tenen dificultats per accedir a un habitatge digne, sobretot pel desequilibri entre salaris i preus de lloguer. És una problemàtica general arreu, però a Alcúdia es veu accentuada per la competència entre l’ús turístic i residencial.
-Com definiu aquesta situació?
-Hi ha una forta especulació immobiliària. Per la pressió turística i el lloguer vacacional. A més manquen polítiques públiques reals i actives. Hi ha molts d’habitatges buits que sols es reserven pel turisme, el que deriva que un altre sector de la població hagi de viure acaramullada i es dona el procés de gentrificació. Cada vegada hi ha més famílies que han de compartir un habitatge. Hi pot haver fins a tres famílies a un mateix habitatge. En alguns casos es lloga una habitació per família, amb un lloguer de 700 euros l’habitació. També es donen casos d’okupacions i desnonaments. L’habitatge genera pobresa a la gent. Tenir un habitatge és un privilegi. No tenir-lo fa perdre tota la dignitat a les persones i moltes acaben dins la pobresa i en problemes de salut mental.
“El lloguer turístic és molt golafre”, expliquen les treballadores socials
Hi ha famílies que sols tenen lloguer durant sis mesos, després quan comença la temporada turística es veuen obligades a deixar la casa i ja no en troben perquè tot és pels turistes. Declarar Balears com a zona tensionada seria la primera passa per regular els preus dels lloguers. Amb l’estudi els responsables tenen informació abastament per actuar. Tot passa per abocar-hi recursos i fer-hi feina.
– Com és la ‘foto’ d’Alcúdia?
-El 80% de les famílies de Serveis Socials d’Alcúdia pateixen problemes d’habitatge. Els darrers cinc anys han patit un increment de preus on els han doblat els lloguers, de 600 euros al mes a 1200. La manca de mercat per accedir a una altra casa ha fet que moltes famílies comparteixin pis. Altres han hagut de cercar habitatge a altres pobles com Muro, Campanet o sa Pobla. Són expulsats del domicili on fa tens que viuen i on tenen el lloc de feina, l’escola dels fills… Fins i tot n’hi ha que han tornat a la península, als seus llocs d’origen.
-I també heu detectat infrahabitatges?
– Sí, tenim localitzats diferents punts on la gent viu així com pot. A les antigues pistes de tenis hi poden oscil·lar entre 20 i 30 persones, altres a temporades viuen dins cotxes al carrer, també a l’antic Fogueró, sobretot quan arriba la temporada estival i venen nous treballadors i no tenen on viure. O a altres edificis en diferents particularitats d’explotació i okupació, com el Mississipi, Neptuno o l’any passat els Siesta.
-Quines són les dades que heu pogut recollir de la situació residencial a Alcúdia?
-Segons un estudi estadístic del 2023 a Alcúdia hi havia 1612 habitatges buits. El 2021 a les Balears els habitatges buits era de 105.434 cases. El 2023 a Alcúdia el 37,25% dels lloguers era per habitatge vacacional.
– Com es pot posar fre a aquesta situació?
– El que tenim clar és que cap Ajuntament, ni el d’Alcúdia, ho pot resoldre tot sol. Hi ha d’haver la implicació de totes les administracions. Encara que a nivell municipal sí que es poden adoptar certes mesures.
-Quina és la vostra proposta?
– La gran diferència entre sous i lloguers obliga a posar un límit al preu del lloguer. S’ha de fer una regulació de preus. S’haurien d’establir sancions a l’especulació i restringir els lloguers turístics. També calen polítiques per assolir un parc públic d’habitatges.
-I a nivell municipal que es pot fer?
– Es pot començar per fer refugis climàtics. Cercar espais on la gent que no pot accedir a un habitatge pugui disposar d’un lloc on refugiar-se, dormir, dutxar-se… Adequar un alberg municipal. Actualment, només n’hi ha a Palma i a Manacor i hi ha dues setmanes de llistes d’espera!
– On es podrien ubicar aquests ‘refugis’?
-L’ajuntament té espais municipals com poliesportius i altres centres. A l’estiu molta gent que viu al carrer o al cotxe va a dutxar-se a les dutxes de les platges.
-Després de l’estudi veieu el camí de sortida al problema residencial?
– Com a treballadores socials ens havíem de fer escoltar. Hem de lluitar per la justícia social. Ningú ens demana i ningú fa res. I vam dir, ara teniu damunt la taula una radiografia real de la situació i un seguit de mesures per anar fent
Heu d'haver iniciat la sessió per publicar un comentari Iniciar sessió