“…ells són dos senyors/ que no van de professors/ ni han de menester ensenyar”. Així clou la glosa que ha fet Mateu Xurí a la parella de músics formada per Miquel Tugores (Monara) i Tomàs Salom. Una parella que fa 40 anys que pedaleja junta al ritme de les xeremies, flabiol i tamborí. Per celebrar aquest aniversari s’han decidit a fer un disc acompanyats d’altres amics músics i glosadors amb qui han compartit bauxes i vida més de quatre dècades.
Els xeremiers Miquel i Tomàs, coneguts com a Xeremiers del Pla, són una parella de sonadors molt peculiar. Es van conèixer de la mà dels Xeremiers de sa Calatrava , “un nucli raro”, va matisant Monara amb el seu particular sentit de l’humor que ha fet que la parella s’hagi contagiat i alhora l’hagi escampat al llarg d’aquests 40 anys.
El 1977 en Miquel Tugores va començar aprendre a tocar les xeremies amb els Llargos vells de Sencelles i el Morets de Muro. “Eren els darrers xeremiers vells. Noltros aleshores érem els més joves dels vells i ara som els més vells dels joves xeremiers”, diu en Miquel. Mentre, explica com cap a finals dels anys 70 i 80 quan ja sols quedaven quatre colles de xeremiers, un grup d’inquiets per la cultura tradicional anava fent feina per recuperar les músiques i aprendre a sonar. “Cadascú anava pel seu costat. Biel Majoral, Toni Artigues, jo, en Tomàs i altres. Record que amb el tio Gori de sa Serra vaig rapinyar les primeres xeremies”. Però fou amb els Xeremiers de sa Calatrava que “vam servir de roda de recanvi”.
En Tomàs Salom, de Montuïri, ve de família de músics, el seu padrí i un conco i també la seva mare era balladora i es va endinsar dins aquest món de la música tradicional. Actualment és el sonador dels cossiers de Montuïri. “Fou el xeremier de la pel·lícula de Bearn”, interromp Monara, tot volent destacar els anys que fa que roden sonant per tot arreu i sense protocols estrictes. Amb els xeremiers de sa Calatrava van fer el relleu generacional amb els vells xeremiers de Muro, Sencelles o Sóller. Sonaven a totes les festes dels pobles, fins que aquests tenien els seus xeremiers. “Vam passar de l’edat de pedra a la postmodernitat”, segueix interrompent el xeremier sineuer.
Han tocat, o sonat a totes les festes, des dels carrers del cos a les neofestes com el Cosso de Felanitx. I com bé apunten “hem estat la banda sonora de moltes manifestacions. Des de la defensa de la Dragonera, l’Estatut d’Autonomia, OTAN no, Espais naturals o per la defensa de la llengua”.
Miquel i Tomàs recorden els inicis del seu aprenentatge; “les gravadores ens van permetre fer molta feina de camp amb els vells xeremiers. Heu de pensar que no sabien solfa ni res. Tot era d’oïda”, explica en Miquel. “Al principi vàrem tocar molt i els contestadors automàtics dels telèfons varen ser molt útils. Ens avisàvem que telefonaríem i que no s’havia de contestar ja que el que fèiem era gravar la cançó i la música que havien fet. I així en vàrem passar moltes”. “Apreníem pel nostre compte. Un professor de música ens hagués galtejat!”, diu Monara. Mentre en Tomàs explica com “amb la gravació de la cinta anàvem apuntant les notes per així poder recollir la composició i poder-la ensenyar a altres”.
Miquel i Tomàs són parella oficial i oberta que fa dos anys que celebren els 40 anys. Aquest caràcter obert els ha portat a participar en diferents grups des de Ximbomba Atòmica, Estol des Gerricó, han sonat al Festival de Teresetes i com no a les neofestes del Much de Sineu i el Cosso de Felanitx.
“Ens va agradar més vestir-nos de ballarines que de pagès”, diu en Tomàs, a mode d’exemple de transgressió dins el món de les normes i la cultura tradicional que ells van rompre. “Vàrem rompre totes les normes. La missa en llatí la poden fer, però ja no s’usa!, apunta Monara. Alhora matisen que “mos ho hem passat molt bé tots aquests anys”. I com a mostra basta veure’ls junts i observar per on han passat. Ara aquest disc no és un acomiadament, “encara que a diferents pobles ja ens han fet un homenatge d’acomiadament, com a Ariany, Vilafranca o Binissalem. Hi vam anar molts d’anys, però ara ja tenen les seves colles i com agraïment ens van acomiadar fent festa”.
Quaranta anys de sonar arreu de Mallorca els ha permès veure l’evolució deles festes populars; “Hem sonat a les quatre del capvespre a qualque poble el dia de la revetla del patró i el carrer es feia llarg, no hi havia més que les madones que acaben de fer net”, matisa Miquel Tugores. Al mateix temps quatre dècades també donen per múltiples anècdotes; “havíem d’anar a sonar a les monges de la Misericòrdia dia 7 a les 8h, i vàrem comparèixer dia 8 a les 7.”. “També vàrem fer una conferència a la Cènia amb Francesc Valcaneres i sols érem noltros tres, tothom mirava Eurovisión!”.
Evolució xeremiera
Els dos Xeremiers del Pla lloen la tasca en la recuperació del món xeremier que ha duit a terme Toni Torrens. “Les primeres trobades en Toni pagava tots els xeremiers i ara ja som més de 600”. A tot plegat també hi posen el sentit crític, encara que matisen “no és un morir d’èxit, és un boom xeremier!”. “Abans hi havia una colla de xeremiers a fira, ara hem passat d’una colla a una banda. Som tants que és un festival de la contaminació acústica!”.
Segons la neta de Monara “el padrí sempre fa coses rares”. Entre aquestes, Muchs de tota casta, ja que ha estat un dels impulsors i activistes de la festa, “abans de la massificació”.
I també l’ha duit a construir instruments. “Vam anar molts d’anys a Mossa perquè l’amo ens guardàs la pell d’un cabrit de 22 quilos per fer el sarró. Abans anàvem a Mossa a cercar el cabrit, ara anam a Cabrit a cercar goretex per fer el sarró”.
Heu d'haver iniciat la sessió per publicar un comentari Iniciar sessió