Pagesia

Hipólito Medrano, propietari de la bodega Nacra: “N’hi ha que igual que tenen un iot tenen un celler i això ho ha encarit tot”

–Com va començar la seva vinculació amb el món del vi?

–Jo soc de La Rioja i els meus pares a casa teníem un celler familiar que fèiem vi per beure nosaltres i els quatre veïnats, no ho comercialitzàrem. La meva història està molt lligada a la meva dona. Ens vàrem conèixer a Barcelona quan jo estudiava allà i després del doctorat a València vaig venir a ser professor de la UIB. Després d’uns anys vaig ser catedràtic de fisiologia vegetal. Sempre m’ha agradat molt la investigació de les plantes. 

Anunci. Desplaceu-vos per continuar llegint.

–¿Com va entrar en el procés de recuperar la malvasia mallorquina?

–L’any 95, a partir de les investigacions que hi havia sobre la sequera, vàrem començar a investigar sobre la sequera a les vinyes. Això era una novetat i les primeres investigacions es varen fer a Consell, a les vinyes de Can Ribas. Els vinyers de Banyalbufar, sobretot a Can Picó, contactaren amb mi perquè volien recuperar la malvasia que tenia un virus. Després de més de 10 anys de feina, amb gent contractada, i amb l’ajuda governamental, podem dir que vàrem tenir sort i la vàrem recuperar.

–Què vol dir que vàreu tenir sort per aconseguir alliberar el virus de la malvasia?

–Agafàrem una mostra petita de la gemma final, i dins la gemma final hi triàrem el meristema (Teixit vegetal format per cèl·lules joves que encara no tenen una funció concreta i que es poden dividir per créixer.). Teníem pràcticament un 10% de possibilitats d’eliminar el virus, ja que la majoria morien. 

–¿Quin va ser el principal obstacle per recuperar malvasia a Mallorca?

Anunci. Desplaceu-vos per continuar llegint.

–El problema més gros era que la planta després de sis o set anys moria i al quart any feia un raïm molt petit, i bastant àcid, que era impossible de manipular. Moltes de les cases comercials intentaren continuar fent vi amb aquelles plantes i després agafen altres virus. Vàrem anar per la via més difícil i vam tenir èxit.

–¿Com arriba el procés de crear Nacra, la seva pròpia vinya?

–La meva dona tenia una finca a Inca i amb un amic que estava ficat ja dins el món de la vinya. Això fou l’any 2014 i compràrem els drets. Fins a l’any 2016 no començàrem a plantar. En aquesta finca hi ha 4.000 plantes de malvasia i pocs més de 1.500 de la varietat de giró, que són els vins que treïm a la bodega. Després de jubilar-me, amb la meva família, decidírem apostar per el celler.

¿Què hi ha d’agricultura i quanta especulació hi ha amb aquest boom de cellers a Mallorca?

Anunci. Desplaceu-vos per continuar llegint.

–Hi ha de tot. El negoci del vi és molt llunyà de fa milers d’anys, però l’enoturisme ha vingut de fora. Fa molt de temps als Estats Units i Europa ja es feia. Fa sols vint-i-cinc anys, un celler de La Rioja em va dir que no estava molt d’acord amb aquest món i ara molts d’elles viuen en part de l’enoturisme. No és una moda mallorquina, fa cent anys que es fa. El boom de fer cellers és una altra història. El vi és un negoci més. 

–Per què ha disminuït tant la superfície de vinya a Mallorca i quin paper hi tenen els inversors estrangers?

–Fa tres-cents anys hi havia 30.000 hectàrees de vinyes a Mallorca i ara no arriben a les 3.000. Només el 15% del vi que es beu a Mallorca està fet aquí. Som l’illa rara dintre de la mar Mediterrània.  Suecs i alemanys no sols han vingut a Mallorca per viure, sinó per tenir-hi un negoci i invertir-hi en cellers. Igual que tenen un iot tenen un celler i a conseqüència d’això ha encarit molt els cellers i segons quin vi juguen a un altra divisió. Així i tot, la qualitat del vi de Mallorca és molt bona, s’ha millorat molt el tractament de les vinyes, com el tractament dels cellers. 

–¿Quin futur hi tenen aquests petits cellers?

Anunci. Desplaceu-vos per continuar llegint.

–Probablement és un sector que té futur, fem menys de 50.000 litres. Dins aquest tipus de cellers et mous en un món més complicat a l’hora de comercialitzar i és cert que va molt bé aprofitar l’enoturisme. 

–¿Com és històricament la malvasia mallorquina?

–Podiem dir que va començar amb les Croades al segle XIII. A partir d’aquí va anar arribant de Sitges es va distribuir per les Illes. És una varietat que té una acidesa natural molt interessant i una permanència dins la boca molt llarga i és molt aromàtica.

Anunci. Desplaceu-vos per continuar llegint.

Heu d'haver iniciat la sessió per publicar un comentari Iniciar sessió

Deixa un comentari

Cancel·la les respostes

Potser també t'interessarà

Calendari Mallorquí

A partir del 26 de novembre començarà a distribuir-se una nova edició del famós parenòstic

Afers i gent

Un projecte d’autoocupació mitjançant el Carnet Jove ha servit per donar empenta a la nova empresa avícola que gestiona el jove de 24 anys Joan...

Aparador

Gabriel Bibiloni Si per Nadal fan festa els Nadals, per Pasqua haurien de fer-ne els Pasquals (Pasqual vol dir ‘nascut per Pasqua’), però com...

Afers i gent

Escriptor, llicenciat en Química i docent a l’IES Marratxí, acaba de publicar 'Com posidònia en un alzinar!'

Àgora

Els tres joans, pels poblers, van esdevenir una institució

Calendari Mallorquí

El 'parenòstic' començarà a distribuir-se aquestes setmanes als punts de venda habituals

Afers i gent

Enguany fa 30 anys que l’apotecari pobler Antoni Torrens va portar per primera vegada el Sant Antoni de Sa Pobla al barri de Gràcia, el darrer...

Afers i gent

Mestre Antoni Bissanyes, de Pollença, diu adéu a cinquanta anys de pastisser

Tots els drets reservats © 2025 Sa Plaça

Exit mobile version