Binissalem va celebrar aquest cap de setmana una nova edició de la Fira de la Pedra (la 23a) omplint la plaça de murters, colls de cisterna i piques perfectament manufacturats i retent homenatge a Guillem Terrassa Pol “Mekis”, probablement el picapedrer local més afamat del segle XX.
Com en les edicions anteriors, la plaça de l’Església va allotjar l’exposició de peces i construccions —a banda dels tradicionals murters, també hi havia obres de més envergadura, com ara un forn— fetes de pedra viva. Hi varen exhibir els seus productes diverses empreses i picapedrers. Això era el centre de l’exposició firera, però també hi havia altres paradetes que venien altres productes al voltant de l’Església i als carrers més propers, fins a la plaça de sa Quartera.
La inauguració simbòlica de la fira tingué lloc diumenge a les dotze del migdia, quan el picapedrer Bernat Moyà ‘Tomàtiga’, seguint el ritual, xapà dues lloses de pedra que encara no s’havien treballat. Prengué unes falquetes de ferro, les col·locà seguint la veta o el tall, pegà dos copets amb el mall i la llosa es va xapar.
Tanmateix, l’acte que va distingir l’edició d’enguany va ser l’homenatge a Guillem Terrassa Pol “Mekis”, un picapedrer vocacional mort el 2001 que és l’autor de les dues úniques escultures que hi ha a la plaça: els pagesos (concretament, són vermadors) i el picapedrer. L’acte va comptar amb la presència de la vídua de “Mekis”, Maribel Juan, a la qual l’Ajuntament havia convidat i que es va traslladar expressament d’Eivissa.
El batle li lliurà un ram de flors i Juan, molt emocionada, a penes va poder obrir la boca per agrair-ho. Aquest acte va ser important perquè “Mekis”, a pesar de ser el picapedrer i escultor més destacat del segle XX, va passar la major part de la vida a Eivissa i la seva figura era poc coneguda entre les generacions de mitjana edat i els més joves.
Heu d'haver iniciat la sessió per publicar un comentari Iniciar sessió