La pandèmia de la Covid va provocar molts de canvis dins el conjunt de la societat. Un exemple de transformació personal i professional és el del dissenyador i artesà Toni Gelabert de Lloseta.
“El dia dels Innocents del 21 vaig tenir la Covid i vaig haver d’estar 10 dies aïllat. D’aquests sols vaig estar malament el primer dia. La resta com si res. Així que vaig fer les meves primeres ‘patateres’….”. Així va començar aquest jove de 29 anys i descendent de família de sabaters a introduir-se dins els món del disseny i la fabricació de calçat.
“A casa sempre havien fet les mateixes sabates. Tothom les duia igual. A jo veure que tothom anava igual me cansava”. I va començar a fer nous models. “A casa tenia restes de pell i maquinària del meu pare i vaig començar a combinar colors i fer models per la meva mare, la germana, la tia… i les anava publicant per instagram”.
Toni diu que era un hobby que mai havia desenvolupat. D’aquesta manera va començar a fer sabates pels amics, “totes elles personalitzades per a cada ocasió. En vaig fer per un grup d’amics que anavem a noces d’un company i cada un duia unes sabates diferents”, apunta. I afegeix, “les mostres i models que feia totes eren dels números de peu de gent de la casa”.
Fins un dia que es va cansar de fer torns a la feina, a la secció de carnisseria d’un gran supermercat.
“Vaig decidir fer un canvi radical i me van oferir feina a Lotousse, on l’amo en Joan Moyà me va ensenyar, culturalitzar, dins el món de la sabata. D’aquí van venir els cursos i les promocions per saber-ne més”, explica, fins que el hobby va passar davant a la feina i aquest es va convertir amb la tasca laboral deixant la fàbrica i dedicant-se a l’eleboració de calçat de forma artesanal.
“Vaig demanar l’atur tot d’un cop per poder començar una nova etapa, laboral i professional, que també va estar plena de canvis emocionals”. De tots aquests canvis van sorgir nous models com la col·lecció ‘Els meus pensaments’. “Són un model de sabata molt còmode per home, de pell negre, però amb ripunts de fil groc, on cada parell és diferent, és un pensament”.
El calçat que elabora Toni Gelabert, sota la marca Moge, parteix d’elements i models tradicionals, amb incorporacions molt personals. “He modernitzat les tradicionals porqueres, amb triple sola vibrant, molt més lleugera”. A més, explica l’artesà, totes les seves sabates duen com element distintiu el color groc, “amb un tros de tela, pell o els cordons o ripunts”.
Les Moge són un calçat que està revolucionant l’oferta sabatera local i l’expandeix a indrets concrets, sempre sota el segell personal.
Porqueres, albarques, freileres, esclaves, xancles… Són els nou models que aquest estiu es podran trobar a punts concretes i molt seleccionats. “He anat a fires i no ha anat malament.
L’exclussivitat, la garantia de qualitat i la sostenibilitat (refent la sabata quan aquesta es vella), són els pilars de la col·lecció artesana. A més de la implicació amb les arrels illenques; “inspirada amb la Serra de Tramuntana”, o col·laborant amb els Dimonis de Lloseta amb el Firó de Sóller.
Heu d'haver iniciat la sessió per publicar un comentari Iniciar sessió