El restaurant Can Arabí, un establiment històric de la contrada i lloc emblemàtic de la Festa des Vermar, començà a fer camí ara fa quaranta anys quan l’Ajuntament decidí que aquella finca de propietat municipal on s’havia trobat un pou d’aigua feia onze anys i on funcionava una caseta com a bar de begudes, s’havia de transformar en lloc de menjars. Un any abans -el 1983- va ser l’indret escollit per fer-hi el primer sopar de fideus de vermar, que ara és un dels actes més multitudinaris i esperats de la Vermada binissalamera.
El batle del moment era Guillem Pons, i en aquell moment sortí endavant el plec del concurs per la concessió del projecte de construcció i posterior explotació del bar-restaurant de la finca de Can Arabí. L’arquitecte municipal havia dissenyat el nou local que s’havia de fer per condicionar l’antiga casa, i l’Ajuntament assegurava en aquells temps que el projecte no costaria res a les arques municipals, ja que l’adjudicatari faria les obres i tendria a canvi els anys d’explotació.
La persona que guanyà aquell concurs i que va viure a primera fila la creació del restaurant va ser Joan Rosselló, que recorda que abans hi havia la caseta dels amos «on només hi venien begudes», i que ell va fer la reforma i va dur el restaurant fins el 1987. Abans d’ell, estaren a la caseta de Can Arabí i dugueren el bar en Tomeu Moyà i més tard n’Andreu Pol Salom.
Però el restaurant no era l’únic projecte que rondava per Can Arabí, ja que per aquelles mateixes dates es cuinava la construcció de la piscina municipal que encara ara funciona. El consistori tenia 8 milions de pessetes concedits l’any 1982 del Consejo Superior de Deportes i del Consell de Mallorca. Una vegada vist que el projecte d’instal·lació esportiva no era viable es pensà en traslladar els doblers per fer una piscina amb casetes de vestidors a can Arabí. Una obra que tenia un pressupost de 12 milions de pessetes.
Les fonts d’aigua de Can Arabí varen ser descobertes el 1973 pel saurí Antoni Cladera Ferriol, que va estar de guàrdia civil a Binissalem entre 1952 i 1968. Amb una verga d’ullastre i uns pènduls trobà la vena d’aigües miraculoses. Situat a 70 metres d’alçada respecte al centre del poble, es parlava d’un pou que sortia de 130 metres de profunditat i d’on es podien treure 100.000 litres a l’hora.
Heu d'haver iniciat la sessió per publicar un comentari Iniciar sessió