El mig segle de vida que el GOB commemora enguany s’ha construït granet a granet i gràcies a moltes mans que s’han anat juntant aquestes dècades per empènyer un moviment social que s’inicià l’any 1973 com un aplec d’amics naturistes i ha esdevingut un actor social de primer nivell sense el qual no es pot entendre la Mallorca de la nostra generació. I encara que quan es parla del GOB es fa referència sempre als seus grans èxits i a les campanyes més seguides, com puguin ser les lluites per preservar Cabrera, sa Dragonera o es Trenc, la veritat és que la gran construcció social d’aquesta entitat ecologista s’ha fet també en base al treball constant a cada un dels pobles de l’illa.
Dues persones de la contrada, Miquel Àngel March i Margalida Ramis, han estat la cara visible d’aquest col·lectiu a bona part d’aquesta trajectòria. March, de Pollença, des de 1987 fins el 2008, i Ramis, d’ençà de 2007, i encara continua sent-ne la portaveu. L’activista pollencí, que posteriorment va ser batle del seu poble, afirma que “difícilment trobaríem un poble de la zona on el GOB no hagi fet alguna denúncia o alguna campanya, ja sigui directament o col·laborant amb una plataforma local”. La llista és llarga, les lluites per l’extracció d’aigua als pobles del Pla, Son Real, s’Albufera, s’Albufereta, Formentor, cala Tuent, l’autopista fins a sa Pobla, es Murterar, el polígon de ca na Lloreta… i una infinitat de seguiments a planejaments urbanístics a cada un dels municipis. Ramis explica que un element clau per entendre la frenètica activitat del GOB en aquestes ‘petites’ causes és la xarxa de persones de molts pobles que estan actives i conscienciades i en tots aquests anys segueixen mantenint un contacte periòdic amb l’entitat: “aquesta gent coneix la lletra petita de qualsevol modificació de la normativa, i, normalment, quan t’apropes al tema i saps noms i llinatges, tot s’entén molt més fàcilment”.
“Difícilment trobaríem un poble de la contrada on el GOB no hagi fet alguna denúncia o alguna campanya, ja sigui directament o amb una plataforma local”, diu March.
March recorda que a partir dels anys 80 el GOB es començà a estructurar. Una de les primeres delegacions locals que es va crear va ser precisament la del seu poble, Pollença, l’any 1981, on va viure les primeres campanyes. Uns anys després, ell ja estava directament implicat a l’entitat a nivell insular. D’aquella etapa parla d’una concentració a Sineu on es va fer una crida contra l’edificació en sòl rústic. “Podríem dir que eren els inicis d’allò que venia, de l’extensió de la urbanització més enllà de la costa”.
En aquells anys també destaca les mobilitzacions al Pla pel tema de l’aigua, a Llubí, Sineu, a Sencelles, es mogueren grups locals que veien clar que el litoral s’estava bevent l’aigua.
La protecció de la Serra de Tramuntana és una de les campanyes agermanades amb el GOB des dels seus inicis, i una de les reivindicacions que es varen topar amb major conflictivitat. March rememora conflictes per aquesta qüestió amb els governants del PP de l’època, però sobretot amb beligerants propietaris “que ens varen fer viure actes no gaire pacífics a Pollença, Deià o Andratx. Basta recordar que pel parc de Llevant es va donar l’episodi de crits i insults al ple de l’ajuntament de Son Servera”.
I és que fer actes directes ha estat un dels segells del GOB. L’exportaveu pollencí enumera conflictes ‘provocats’, com quan es varen fermar a les màquines a es Canons d’Artà, quan es varen tirar dins l’aigua al port de Palma davant un vaixell militar que anava a fer maniobres a Cabrera, o quan es varen querellar contra ells per impedir la regeneració artificial d’una platja de Can Picafort.
A la llista de moments tensos, Ramis menciona la causa per protegir Son Bosc de Muro, amb una sessió plenària especialment complicada. O els moviments estratègics “des de la foscor” que feien propietaris d’Alcúdia perquè el tren no arribàs al poble. “Qualque vegada es fa complicat dur la camiseta del GOB i anar tota sola després d’un acte. A Alcúdia, amb la polèmica de les ZEPAs els caçadors varen venir a boicotejar un acte. També record que Miquel Segura a Última Hora va escriure la meva adreça a sa Pobla i va dir que la gent dugués el fems davant ca nostra”.
El recorregut del GOB s’ha de completar amb les satisfaccions que s’han generat quan alguna de les campanyes impulsades ha aconseguit sortir victoriosa. March ho resumeix dient que “hem guanyat moltes batalles, és vera, però perdem la guerra”. Entre els bons moments viscuts destaca “haver aturat l’autopista Inca-Manacor, per exemple, la protecció de s’Albufera, o haver generat sensibilitat per temes com l’aigua o els residus. Però el més important crec que ha estat haver creat la cultura de la mobilització a aquesta terra a part dels polítics”.
Ramis subratlla com a victòries del moviment el cas de Son Bosc a Muro i Son Real a Santa Margalida, “dos topònims que s’han salvat”, afegeix la portaveu. “Un altre tema que puc dir que pas gust de fer seguiment és el cas de Formentor, perquè és una lluita que dona sentit al nostre moviment perquè és molt gros, molt evident i té tot el sentit del món fer-ne seguiment”.
March destaca que l’evolució del GOB “ha incorporat aspectes socials i ha viscut un fraccionament de les plataformes”. Ramis veu l’avui i el demà de l’entitat passa per temes com les renovables, els parcs solars, el boom de l’hidrogen i la gestió que es farà de la demarcació de Costes.
Heu d'haver iniciat la sessió per publicar un comentari Iniciar sessió