“Els llogarets tenien cases humils, amb famílies que hi vivien i criaven”

–Com neix l’aventura de Pep Ramis per recórrer tots els llogarets i acaba publicant un llibre?

–La meva professió ha estat vinculada al món de la fotografia, que a més, m’apassiona. He treballat a laboratoris industrials, també he tengut com a gran afició les motos de trial, essent fundador de l’escuderia L’Ofre, però una vegada jubilat l’any 2012 vaig decidir voltar pels llogarets, i fer fotografies de tots amb l’objectiu de fer un audiovisual. Però finalment acabà essent un llibre. Com que tenia contacte amb el diari cultural Granada Costa, ells el varen editar. La primera edició va sortir el 2019.

–I com s’organitzava?

–Cada setmana feia una sortida a un llogaret, i si no em bastava amb un dia, hi tornava la setmana següent. Fins que no acabava amb un no n’agafava un de nou. Si coneixia algú hi contactava abans, cercava informació del poble i del llogaret tant a internet com a llibres de geografia i història. Però una part important era passar un grapat d’hores voltant pel llogaret i poder parlar amb gent d’allà. Ells me deien on era l’antiga escola o altres detalls. Així que el que primer havia de ser només un reportatge fotogràfic, amb el temps vaig acumular informació de tots els nuclis.

–Com ho feia per destriar els llogarets d’altres conjunts de cases?

–Primer cercava referències socials o culturals que hi pogués haver. Si no s’hi feia vida social, res. El fet de tenir una escola o una capella és una bona base per identificar-lo. Els llogarets neixen d’alqueries, possessions o rafals i solen tenir cases humils, on les famílies hi vivien i hi criaven. 

–Molts antics llogarets de la costa han quedat totalment desdibuixats

–He descartat aquests nuclis de costa on l’activitat turística els ha fet desaparèixer de fet. Només incorpor la colònia de Sant Pere, a Artà, que ha mantengut una certa personalitat. No és el mateix que la colònia de Sant Jordi o Sant Elm. Un altre cas seria Biniagual, que s’ha convertit en un jardí de forasters. És molt guapo, però és d’un sol propietari i ja no té res a veure amb les nostres arrels.

–Quantes fotografies va fer en aquesta ruta?

–Vaig fer 4.500 fotografies dels 82 llogarets que hi ha a Mallorca. Després jo mateix vaig fer l’audiovisual i la maquetació del llibre. S’ha de ser polifacètic en aquesta vida! Totes les fotografies estan preses amb la mateixa llum, sempre els mesos de tardor o primavera, i el que he volgut cercar és mostrar d’alguna manera la vida que tenien.

–I com va respondre la gent quan ho va veure publicat a un llibre?

–El llibre està esgotat i encara ara em criden llibreters perquè hi ha clients que el demanen. 

–Per què pensa que ens atreuen tant aquests racons com són els llogarets?

–Crec que atreu perquè és la nostra història. Molta gent té el somni de viure a un poblet solitari, i els agrada el misteri que tenen els llogarets.

–I això que entre pobles rivals se sol dir llogaret de manera despectiva.

–No hauria de saber gens de greu que et diguin que ets un llogaret, ben orgullós estic jo de què els meus padrins fossin de Tirasset, o de viure ara a Costitx, que va ser un llogaret. A quanta gent li agradaria viure a un llogaret! També m’he trobat que els llogarets que han tornat més grossos, com Biniamar o Caimari hi ha gent que vol ser poble, ja no llogaret.

–Fa uns anys va fer el pregó de festes de Costitx.

–Visc entre Ciutat i Costitx, però em sento molt ben acollit al poble. Fa molts d’anys que m’encarregava del disseny de la portada de programa de les festes de Costitx. Quan em varen dir per fer el pregó fa dos anys també vaig fer la lletra de l’himne del poble, que està enregistrat a un CD amb música de Ramon Ramis, veus de Toni Martorell, Coloma i Maria Ramis, Jeroni Horrach, Sebastià Pou i Ramon Ramis. Es diu Costitx, l’aire du música. No m’agrada estar aturat, he fet audiovisuals de la festa dels Moros i Cristians de Pollença anant-hi 5 anys seguits, i fins i tot pagant per fer les fotos des d’un balcó on poder fer un seguiment de tot.