“Els antics grecs ja van relacionar el que és femení amb l’arbori”

Margalida Capellà Soler (Campanet 1965) és catedràtica de llengües clàssiques a l’Institut Permià de Mar a Barcelona i professora d’UAB. Compte amb la publicació de nombrosos llibres relacionats amb autors grecs i clàssics. El passat mes de setembre va publicar ‘Dones,Arbres, i Poesia’ al costat de la poetessa Marta Pérez Sierra. El passat any les seves publicacions van ser de les més adquirides pels lectors, fet que es constata amb la reedició de la seva darrera obra el novembre passat.

–D’on ve la passió per escriure?

– Ben bé ben bé no ho sé, però m’agrada escriure de ben petita. Crec que la passió per escriure va molt lligada al fet de llegir i en vaig aprendre molt d’hora. No es pot escriure si no es llegeix molt. Per escriure també cal tenir molta curiositat i una necessitat imperiosa de comunicar, de compartir el que se sent, el que es pensa,…

– Quin tipus de llibres escriu?

– Tret de ‘Dones, arbres i poesia’, publicat fa poc a Voliana edicions juntament  amb Marta Pérez Sierra que n’ha fet també la cura, la resta de llibres estan relacionats amb el món de les clàssiques, de recerca i traducció de les dones poetesses de l’antiguitat (Corinna de Tànagra, Cleobulina, Ànite, Erinna, Nossis…), o bé de l’aprenentatge del grec antic, de l’origen dels mots i el lèxic científic, tècnic i humanístic actual, de la mitologia grecollatina, de la literatura clàssica…  sempre en un entorn pedagògic i didàctic.

“L’educació no pot ser un negoci, ni pot ser un panell que giravolti amb cada canvi polític. L’educació no és pot reduir als estudis utilitaristes. Som éssers humans”

– De les seves publicacions què destacaria? . Quina és la què ha escrit amb més il·lusió ?

– Procuro que m’agradi tot el que faig i, per tant, he fet tots els llibres i articles a revistes, especialitzades i locals, així com les publicacions digitals amb els meus alumnes, més de 25 blogs en el blogosfera de ‘El Fil de les Clàssiques’, campus virtuals, … amb molta il·lusió i amb un afany didàctic i pedagògic de compartir i de difondre el llegat clàssic. No sabria triar-ne una, perquè en cada una d’elles hi ha part de mi. El que sí puc dir és que el projecte ‘Dones, arbres i poesia’ em va tornar a connectar amb la vida, després d’una greu malaltia, i fer la curació d’aquesta antologia arbòria em va permetre acomiadar-me del meu pare que ens va deixar el dia de Sant Jordi durant el confinament més estricte i que en vida sovint m’havia regalat molts llibres de poesia mallorquina (Miquel Costa i Llobera, Bernat Cifre, Miquel Oliver Bauçà…)  i em descobrí de ben petita les alzines de les fonts Ufanes o els pins de Fangar…

– A qui van dirigides especialment les seves publicacions?

– D’entrada escric per als meus alumnes i després per als estudiants en general i per a les persones interessades en el món clàssic, en la llengua, en l’etimologia, en la literatura, en la poesia,… Som hereus d’una llarga tradició i alhora som una baula perquè aquest coneixement no es perdi i ens ajudi a entendre millor el present. Compartir-ne la recerca és donar-la a conèixer a un públic més especialista, la didàctica a un públic escolar però també és molt important que arribi a tothom, per exemple en una revista dels amics i escoltes de El Masnou, Akela, tinc una secció “Fem el cim” on des de fa més de tres anys, malgrat la pandèmia, pugem amb una mirada mitològica i de referències culturals clàssiques els principals cims de l’antiguitat (l’Olimp, el mont Ida…).

– Com veu en aquests moments l’ educació a les Illes i a Catalunya?

– Són moments ben difícils, en què no se sap expressar bé des de les autoritats educatives el canvi que l’educació ha de fer per poder educar persones que hauran de viure en un món canviant com ja és el nostre.

L’educació no pot ser un negoci ni pot ser un panell que giravolti amb cada canvi polític. Pel que fa als docents, hi ha molt bons professionals, però malauradament no són els que es visibilitzen en els centres escolars o als mitjans públics. Pel que fa a l’alumnat, no crec, perquè així m’ho demostren dia a dia els meus alumnes, que no tinguin cap interès, ni que no els agradi llegir i escriure, ni que no s’interessin per les humanitats, ni pels estudis de les llengües i cultures gregues i llatines; tampoc no crec que els siguin indiferents la llengua catalana, la poesia… Personalment crec que és un problema de seguretat personal i de manca de valors. 

Qui no coneix, no sap i, si no sap, no ho valora, perquè ho desconeix. L’educació, tant a l’escola, com a casa i a la societat, ha d’inculcar, amb analògic i amb digital, coneixements i valors, amor per la nostra llengua i per la nostra cultura, i no malinterpretar el que significa aprenentatge per competències. També cal que la LOMLOE deixi espai per als estudis de Grec, de Llatí, de Literatura…les humanitats són essencials, també per als bons metges, científics, informàtics, tecnòcrates… L’educació no es pot reduir als estudis utilitaristes. Som éssers humans.

– Creu que aprecien la lectura els infants, joves i majors actualment?

– Crec que qui té la sort de descobrir-la, tant a casa com a l’escola, s’hi queda ben atrapat. La lectura no pot ser una obligació, ni es pot valorar amb un examen tipus test,… El que cal transmetre és la passió i, pel que fa a la lectura, el més important és el gaudir de llegir. Ara bé, als nostres infants i joves els manca una bona base lèxica de la llengua. Si no entenen el que llegeixen, com en poden gaudir?

Es publiquen molt bons llibres en català, edicions molt acurades, bones traduccions de llibres internacionals i a Mallorca tenim també en l’actualitat un bon grapat de bons escriptors i poetes, en Melcior Comes, i na Laura Gost de sa Pobla o en Pere Antoni Pons de Campanet… 

“La lectura no pot ser una obligació, ni es pot valorar amb un examen tipus test. El que cal transmetre és la passió i el més important és el gaudi de llegir”

– L’alumnat llegeix per obligació o per què els agrada?

–Els alumnes no llegeixen els llibres prescriptius, intenten fer trampes, buscar vídeos de youtubers, resums… i ells s’ho perden! Ara bé, quan la lectura es fa amb explicacions prèvies, durant i després, i fins i tot amb suport audiovisual, un bon reportatge, una bona pel·lícula, la visita dels autors a les aules, un bon debat … després la valoren i en gaudeixen. Tot això requereix temps i un bon acompanyament.

Amb el cuquet de la lectura, pel seu compte acaben anant a la biblioteca ( tots els centres escolars n’haurien de tenir!) o a les llibreries i quan poden escollir les seves lectures llavors llegeixen per plaer, no per obligació,… i agraeixen la descoberta del plaer de llegir i alhora d’aprendre.

– Les noves tecnologies com internet han fet disminuir la lectura de llibres?

– Amb les noves tecnologies es llegeix, però molt superficialment i de manera molt intuïtiva, sense aprofundiment i sense reflexió. Avui en dia hi ha moltes més distraccions (internet, els videojocs, les plataformes audiovisuals…) i sobretot un oci que no cal cap mena d’esforç. Tot es troba fàcilment. La lectura, en paper o en digital, requereix esforç, constància, temps i quietud. Un llibre porta a un altre i, fins i tot, a un munt de llibres; però cal començar per poder anar estirant del fil lector.

– Quin seria el teu missatge  un dia tan senyalat per les lletres com el dia de sant Jordi ?

– Que llegeixin el llibre que comprin i que no el comprin perquè els mitjans de comunicació en facin ressò, sinó que cerquin el llibre dels seus gustos, del seu moment vital… Tothom té aficions, tothom té sentiments, inquietuds. Es publiquen tota mena de llibres i en els llibres hi és tot. Cada llibre, però, vol ser llegit i tornat a rellegir en el seu moment. També que regalin llibres i roses, que despertin el plaer de la lectura i l’amor envers la natura en els infants…

– La seva darrera publicació, “Dones, arbres i poesia”, què pretén i què hi podem trobar?

– ‘Dones, arbres i poesia’, com s’explica al primer pròleg, va néixer al pati de l’institut Premià de Mar per unir llengua catalana, amor pels arbres i per la poesia amb perspectiva de gènere en un projecte interdisciplinar. No pretenia ser un llibre, tot i que gràcies a Voliana edicions i als artistes d’Art Primilia, sobretot de Marta Pérez Sierra, poeta i també curadora de Dones, arbres i poesia, ha esdevingut un llibre en el qual les emocions de les 130 poetesses vertebren al voltant de 52 plantes amb unes magnífiques il·lustraciones del pintor mediterrani Joan Pasqual i  un epíleg de la crítica literària Anna Ruiz Mestres. 

Els antics grecs ja eren conscients de les conseqüències de la nefasta intervenció humana en el territori i ja varen relacionar el que és femení amb l’arbori. L’Agenda 2030 per al Desenvolupament  Sostenible i els seus 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) proposa un full de ruta per tal d’aconseguir el progrés sostenible i la igualtat de gènere. Les nostres filles, les nostres alumnes, les dones necessiten referents femenins i les poetesses ho són.

És un llibre solidari amb un fort compromís social, reivindicació de la llengua catalana i del paper de la dona en la literatura. Els guanys es destinen a un projecte de sostenibilitat ambiental executat per IAEDEN, Institució Alt Empordanesa per a la Defensa i l’Estudi de la Natura. 

– Quines poetesses de les illes podem trobar?

– De les 130 poetesses que generosament han participat amb els seus poemes a ‘Dones, arbres i poesia’ tenim la sort de comptar amb poemes de Maria Antònia Salvà i Cèlia Viñas, gràcies a l’amabilitat dels seus hereus, i també de poetes actuals com Roser Amills de Algaida, Laura Basagaña de Montuïri, Maria Rosa Llabrés de Ciutat, M. Antònia Massanet d’Artà…o poetesses que hi viven com l’italiana Lucia Pietrelli. El propassat 7 d’abril poetes i familiars es van reunir i van llegir els poemes inclosos a ‘Dones, arbres i poesia’ a la llibreria Lluna de Palma gràcies a Maria Rosa Llabrés i Maria Victòria Secall. A Selva, l’associació cultural Dinamització i cultura s.XXI  també van fer el dia de la dona una lectura de les poetes mallorquines incloses a ‘Dones, arbres i poesia’. Les poetes mallorquines també es van llegir en el decurs del Literanit a l’espai Mallorca de Barcelona…

– Com l’han valorada els lectors?

-Ens ha sorprès moltíssim la bona acollida en el públic general que ha tingut el llibre tant en vendes com en la participació en els múltiples actes de presentació, fires, recitals, rutes literàries, jornades pedagògiques, … 

Es valora moltíssim el projecte pedagògic que hi ha al darrere, que uneix natura, botànica, llengua, poesia, valors…,  perquè a més d’una lectura individual permet una lectura col·lectiva, que ja s’ha començat a implantar a altres escoles i instituts, en clubs de lectura, en esdeveniments culturals …

–Com especialista en llengües clàssiques què diria de la poesia i literatura femenina grega?

–Que s’ha de donar a conèixer! Totes les dones de l’antiguitat foren menystingudes i invisibilitzades. Només se’n salvà Safo de Lesbos. Hem hagut d’arribar al segle XXI perquè es valorin, de la mateixa manera que ara es comencen a incloure les dones de tots els temps en els llibres de text de literatura. Les poetesses gregues antigues tenen molt punts en comú pel que fa a sensibilitat amb les poetes actuals. Gairebé no varen tractar els temes agonals, guerrers o polítics; els seus temes pertanyen sobretot a l’esfera del femení, ja sigui de la formació de donzelles o tasques domèstiques. També es van interessar per la natura i els jocs infantils, com Ànite de Tègea, o el plany de la mort per a un ésser estimat com Erinna de Telos. 

Safo, la gran descobridora del tema de l’amor, va ser el model de totes elles i encara avui exerceix de model en les poetesses del segle XXI. Un epigrama d’Ànite, el del locus amoenus del llorer, va ser el punt de partida de ‘Dones, arbres i poesia’.