L’any 1975 Labordeta composà el ‘Canto a la libertad’, una cançó que ben aviat esdevingué un himne popular en temps convulsos de vagues il·legals, cenacles polítics clandestins, assemblees a les univeristats, càrregues policials, estat d’excepció a Euskadi i de les darreres penes de mort firmades pel dictador .
Els historiadors i la ciutadania sabem que la llibertat i la democràcia no van arribar a Espanya el 20 de novembre de 1975. Així que no es tracta de celebrar la mort de Franco, sinó l’espai d’oportunitat que va permetre. Celebrar aquest cinquantenari no basta centar-se en Franco i amagar aquella gent que propiciàren les llibertats democràtiques. Ben al contrari, es tracta de posar el focus en aquelles i aquells que lluitaren des del carrer, les fàbriques, les oficines, la universitat, les esglésies i des de caseva per les llibertats i per la democràcia.
Aquest periode, aquí no es pot entendre només amb els grans titulars de l’hemeroteca i els noms importants, sinó que és més complexe on la ciutadania va tenir un paper molt actiu.

Manifestació a la Plaça Major de Palma el 29 d’octubre de 1977, on centenars de persones aclamaven i lluitaven per un estatut d’autonomia.
Fer memòria històrica pot ser tan senzill com parlar amb les persones que van viure fets en primera fila -desafortunadament, la majoria ja és molt major o ja no hi és. És escoltar, també gent senzilla que t’explica que estava pluriempleada. Aquella dona que treballava clandestinamentperquè el marit no li donava permís per a un prèstec. Descobrir aquella casa on es practicaven avorts clandestins, o que els pares sempre s’havien hagut de besar d’amagat quan festejaven, perquè estimar-se no sols era pecat, podia ser delicte.
Així de complexes van ser aquells anys. Més enllà de les concessions i els enteniments polítics. Amb aquests presupòsits SA PLAÇA engega un projecte periodístic de cara a la pròxima tardor consisten en l’organització de taules rodones als pobles de la contrada on es repasi l’època en un poble concret. El resultat d’aquests debats oberts al públic en general serà publicat en un col·leccionable que sortirà amb la revista al llarg de 20 entregues. A més s’inclouran testimonis i reportatges de fets singulars esdevinguts a la contrada.
Un projecte obert a la ciutadania
La transició fou una etapa complexe i apassionant, de lluites i somnis, un temps d’agonisme enlloc d’antagonisme. Els enemics esdevingueren adversaris i es va d’haver d’aprendre a conviure en tolerància i pluralitat. I no fou fàcil, la democràcia no va caure de l’aire del cel i les experiències del moment són múltiples.
És per aquest motiu que s’engega aquest projecte periodístic que preten ser col·lectiu, hi tenen cabuda totes les veus. Des de l’historiador al testimoni més singular. Des de la revista es prepararan debats mensuals per parlar d’aquells anys a un poble concret. Aquests debats seran el pal de paller d’un col·leccionable que inclurà, a més, entrevistes a personatges que visqueren en primera persona episodis ressenyables, reportatges sobre fets cabdals, testimonis escrits d’alguns protagonistes, acompanyats d’una cronologia dels fets històrics a les Illes i a la resta d’Espanya.
























Heu d'haver iniciat la sessió per publicar un comentari Iniciar sessió