“He perdut una casa”. Així s’expresa el pagès Llorenç Pasqual que als 61 anys es mostra desanimat i temorer per fer front a una nova campanya de patata d’exportació a sa Pobla, un cop ha passat comptes d’aquesta darrera que s’ha clos amb el pagament i cobrament per part del portal exportador amb el pagès el mes d’agost.
Llorenç Pasqual cultiva uns 200 quartons de patates destinades a l’exportació. Enguany, explica, la campanya ha anat malament i apunta els factors. “No vam poder sembrar prest a causa de les pluges. El gener i febrer encara no teniem les patates sembrades. Després els cultius es van retardar i mentre vam patir una forta plaga de mildeu. La pluja i la humitat ho van disparar tot. Vàrem haver de fer molt de tractament, una cosa anormal. Tot plegat va disparar la despesa”.
A la narració de Pasqual s’hi afegeixen altres factors que ell mateix corrobora igual que han fet altres pagesos. Destaca la manca de producció i rendibilitat de les terres de marjal aquest any. Com a mitjana, apunta un quartó ha de produir entre 8.000 i 9.000 quilos de patates. Enguany, la producció ha estat entre 5.000 i 6.000 quilos. Per analitzar la manca de producció assenyala les restriccions en la utilització de determinats productes prohibits per la política agrària de la Unió Europea.
“Hem de fer experiments nous, amb productes autoritzats, quan els que empravem abans ens anavem bé. Hem de començar de nou a fer de pagesos i molts ja no tenim edat, ni temps per endavant per assumir el canvi”, diu Llorenç.
Bàsicament fa referència a la manca de fems per abonar les terres. “Ja no hi ha vaqueries per recollir fems i els substituim per adobs, que encareixen la producció, ja que és impensable du fems de la península”. Per altra part destaca els nous fungicides pel mildeu i el nou nematicida per combatre els nemàtodes. “Aquests microscòpics ous -nemàtodes-que es posen a la terra i a l’arrel de la patata fent-la malbé, no és veuen, però després d’un any sense poder emprar el ‘Vapam’, prohibit per la UE, els efectes s’han vist”. Tot plegat destaca Pasqual fa que “el pagès tengui por de la butxaca i de la producció”.
Així apunta a un excés de despesa; “Entre 400-500 quilos de llavor per quartó, a 1,40 euros. Altres 500 euros en despesa de fitosanitaris, fungicides, nematicides i adobs. A més del lloguer de les terres i la despesa anual d’electricitat i manteniment”. Si a tot plegat s’afegeix a una campanya on a Mallorca hi havia menys patata, però a la resta del món molta més i s’arriba tard i amb menys quilos pels factors explicats, fa que la campanya s’hagi tancat amb molt de desensís.
Aquest, segons pagesos i portals es manifesta, “amb molt manco terres que es volen sembrar”. De patata d’hivern- la que es sembra a l’agost per vendre a Mallorca- s’han sembrat uns 500 quartons manco que altres anys. “Jo mateix-apunta Llorenç– només n’he sembrat uns 30 quartons”. Mentre, la sembra de patata per exportació que es comença els mesos d’octubre a novembre i següents, asseguren que dels 5.000 quartons que es feien-segons les dades dels terrenys assegurats per inclemències climàtiques- fa 5 anys, no se’n sembraran la meïtat.
El setembre ha estat l’hora de passar comptes. El portal majoritari d’exportació- Mateu Export- ha liquidat amb els pagesos. Aquests amb els proveïdors de llavors, adobs i fitosanitaris. El resultat, enguany, asseguren, ha estat negatiu. Altres anys “hem guanyat una casa”.
Heu d'haver iniciat la sessió per publicar un comentari Iniciar sessió