Allà on durant anys hi havia botigues, negocis i aparadors oberts al carrer, cada vegada és més habitual trobar-hi habitatges. La transformació de locals comercials en habitatges s’ha convertit en un fenomen visible a diferents punts de la ciutat i, en només tres anys, les xifres en mostren l’abast.
El 2024 es varen habilitar 20 habitatges en antics locals comercials; el 2025 en varen ser 17, i aquest 2026 la xifra ha tornat a arribar als 20. En total, 57 nous habitatges han ocupat espais que abans estaven destinats al comerç.
Malgrat que el problema no sigui construir habitatge, hi ha molta demanda. Segons el regidor d’Urbanisme, Andreu Caballero, no s’ha tancat cap negoci als carrers comercials de la ciutat. El consistori va aprovar un acord per limitar l’aplicació del Decret llei 6/2023 i impedir que els locals situats en la zona comercial poguessin ser destinats a habitatges nous.
Les reconversions d’aquests 57 habitatges se centren majoritàriament en locals buits i sense ús en zones com Crist Rei, es Blanquer o es Cós, així com en locals que antigament ja s’utilitzaven com a habitatges i que ara s’han pogut legalitzar.
Ara hi ha dues promocions de reconversió de locals comercials en habitatges: una de vuit unitats habitacionals, al Blanquer, i una altra d’onze unitats a Crist Rei.
Enguany, la incorporació de la figura del coliving en el Pla General d’Ordenació Urbana d’Inca ha suposat que Can Ferragut, ubicat al Blanquer, sigui la primera promoció d’aquesta modalitat d’habitatge a Mallorca que està reglamentada.
“L’edifici va ser completament reformat i es va distribuir en vuit apartaments per a un total de 16 residents, amb diverses zones compartides, encara que amb serveis individuals com la cuina o els banys. La rentadora o Internet, si serien espais o einesque formarien part de la zona compartida“, explica Joan Rubert, de la immobiliària a8living i impulsor del ‘coliving’.
“El perfil dels demandants d’aquests habitatges de lloguer sol ser gent jove que cerca una vivenda tot sol o per compartir serveis. Així i tot, a un dels pisos de Can Ferragut hi viu una dona de 72 anys que va quedar víuda i que amb l’ajuda dels fills paga el lloguer”, destaca Rubert.
L’empresari situa bona part de l’oferta nova en promocions de reforma o rehabilitació. Un dels exemples és l’edifici de Can Cabrer, al carrer Jaume Armengol, a l’es-pai que ocupava l’antiga tenda on es venien i es reparaven les màquines de cosir. La façana en-cara conserva el rètol de l’antic establiment emblemàtic, mentre un plafó anuncia la nova promoció residencial. “A Can Cabrer es faran tres habitatges”, apunta el promotor.
Heu d'haver iniciat la sessió per publicar un comentari Iniciar sessió