El camp mallorquí va rebre al llarg del darrer any agrícola —és a dir, de l’octubre de 2024 al setembre de 2025— un esplet de males notícies que no fan més que tornar a posar-lo davant el mirall en què ja s’havia pogut veure els darrers 30 o 40 anys. En termes generals, la producció agrària va ser magra (de gra, de raïm, de fruit sec, de certes hortalisses, etc.), sobretot com a conseqüència del canvi climàtic, del nou règim d’adobs i pesticides, que de cada vegada és més restrictiu, i de la pròpia dinàmica d’alguns cultius, com ara l’oliva. Això no obstant, el més inquietant del 2025 varen ser les novetats en el bastiment del sector, en la precària estructura en què s’ha sostingut els darrers decennis: l’anunci del tancament de l’anomenat “Imperi Fontanet”, que obri un gran interrogant sobre la viabilitat de la producció cerealística, i, en menor mesura, l’anunci d’AGAMA de no comprar pus a partir del 2026, la qual cosa suposa la liquidació del sector lleter. S’hi hauria d’afegir l’afectació de la penúltima passa de llengua blava, que ha fet minvar dràsticament la cabanya de bestiar oví.
Les empreses creades per Antoni Fontanet just compraren l’estiu de l’any passat entre el 30 i el 50 per cent del gra (ordi, civada i blat, sobretot) que solien adquirir habitualment. Aquesta civada i ordi es destinaven sobretot al bestiar de les explotacions locals, sovint processats com a pinso. En aquest sentit, el tancament de PIEMA significa la desaparició de l’empresa que comercialitzava bona part del cereal mallorquí, la que feia de pont entre els productors de gra i els ramaders. Ara els ramaders previsiblement no tendran més remei que comprar pinso elaborat fora de Mallorca amb gra foraster.
Amb el blat passa una cosa semblant. A finals de juliol, Harinas de Mallorca, que també formava part de l’“Imperi Fontanet”, comunicà què s’aturava de comprar-ne a causa de la “saturació” de les instal·lacions. La pregunta que plana sobre el sector és evident: que passarà amb els milers de quarterades de cereal de secà de Mallorca (40.000 hectàrees el 2024, segons xifres del Govern)? Què sembraran, la propera campanya, els pagesos de Sineu, Maria, Santa Margalida o Vilafranca a les terres grasses del Pla? L’estiu de 2025, la major part dels excedents es varen aconseguir recol·locar a d’altres compradors. Així mateix, alguns productors varen provar de vendre el gra que no havien pogut col·locar a PIEMA a la península, però “no va anar bé”. El gra de Mallorca no pot competir amb el foraster: més enllà de les despeses de transportar-lo, el cereal de la Península té un cost de producció menor i, a més a més, guanya al mallorquí en qualitat. Alguns processadors han plantejat la possibilitat de reorientar una part de les terres cap a la producció de lleguminoses (ciuró i pèsol, sobretot), però els pagesos no ho veuen gaire clar. Algun altre pagès ha dit que provarà de fer tomàtiga de ramellet… En qualsevol cas, tot està embullat i la incertesa persisteix.
En relació a la campanya cerealística de 2024-2025, l’anyada va ser més aviat magra. Les pluges del març varen afavorir que la producció de garba d’avena fos generosa (es colliren moltes bales), però l’escassetat d’aigua durant l’abril i el maig va fer que la producció de gra sec baixàs.
Per un altre cantó, l’anunci d’Agama d’aturar la compra de llet també hauria de fer disminuir la demanda de cereals i els seus derivats: si es venen els animals, ja no hi ha vaques a les quals alimentar. De totes maneres, l’afectació real d’aquest tancament és bastant limitada en el conjunt de la pagesia, ja que Agama just es nodria de la producció de tres vaqueries.
Heu d'haver iniciat la sessió per publicar un comentari Iniciar sessió