–Als anuncis dels actes de presentació del llibre posa en petit ‘convidada a despertar’, això fa pensar que hi ha molta intenció tant amb el llibre com amb cada sessió.
–Sí, hi ha molta intenció de despertar consciències. Jo no vull debat ni confrontació, ja duc massa anys d’aquest Barça-Madrid, ideològicament, sectorialment… capelletes dins cada sector i dins cada membre. Per favor! És una lluita que no ens du enlloc. Vull obrir un espai per compartir i reflexionar. Obrir el capet i encara que hi hagi postures diferents, fer distints plantejaments i escoltar. A veure si arribam a una tercera via, més enllà de la capelleta de cadascú.
–Però Mallorca sense capelletes no s’entén. Alguna vegada t’has sentit perjudicat o exclòs d’aquest món de capelletes?
–Ve de molt lluny. Vaig estar dos anys a Nova Zelanda i allà vaig aprendre que quan plantegen una iniciativa pensen quin propòsit té, per què serà bo per tots. Primer, la consciència col·lectiva. A Europa pensam a l’inrevés, hi apareixen les capelletes, o sigui, la consciència individual. Però a Mallorca no sempre ha estat així, perquè abans del boom del turisme era distint. Sembla que aquest individualisme va començar amb la balquena, que va omplir els locals de gent posassis el que posassis.
–O sigui que quan hi ha més fam hi ha més projecte comú.
–Exacte, quan hi ha fam surt la humanitat més amb essència. En canvi dins la balquena anam a la butxaca. Basta mirar la història dels sindicats. Els anys 60 varen ser una exemple de consciència, res a veure amb els sindicats d’avui. A la Mallorca pre-boom turístic hi havia un teixit d’emprenedors, i quan arriba el boom es troba aquesta xarxa d’emprenedors.
–Alguns d’aquests emprenedors havent fet fortuna amb el contraban…
–N’hi havia, hem de recordar les circumstàncies del moment. L’estraperlo surt d’una necessitat. Entre els primers hotelers hi va haver visionaris, però també molt de pagès que tenia un solar a la costa i rebia la visita d’un tour operador que li oferia un xec en blanc per ser socis en la construcció d’un hotel. Li deien com havia de ser l’hotel i li prometien que li omplirien de turistes. A canvi el pagès cada any havia de tornar els doblers avançats del xec. Pensa que per aquella època els estrangers no podien comprar un solar a nom seu, cercaven socis.
–I com es nota el relleu generacional d’aquests primers hotelers?
–Algunes corporacions han fitxat talents que són els pilars del negoci. I les segones generacions no tenen res a veure amb les primeres, ni estan tan preparades com hauria de ser, i han nascut dins la balquena. Aquesta seria la tònica general, perquè hi ha de tot. La sensació és: estam empanxarrinats d’èxit, el pare va muntar això, tenc un director que és un fenòmen i em fa tota la feina, i els números surten.
–El que fa no és un llibre, és un procés amb xerrades, plana web, enquestes… per arribar on?
–Sempre he intentat muntar un projecte on he estat. El llibre és un vaixell trencaglaç per començar, i ha d’estar més ple de preguntes que de respostes. Jo no vull pontificar, no soc ningú. Vull recuperar un sentit de consciència col·lectiva per parlar-ne.
–Com va ser el primer dia com a primer regidor de turisme de sa Pobla fa 12 anys?
–S’ho varen prendre amb rialles. No s’entenia una àrea de turisme a sa Pobla. I vàrem fer un pla i vàrem posar les bases.
–I s’imaginava que tanta gent amb un bocí de terra transformaria la caseta en un xalet i el safareig en una piscina?
–No vaig veure venir l’explosió del lloguer vacacional, però tenia clar que sa Pobla té el turisme a deu minuts i no podia estar d’esquena. Som la segona línia i s’ha d’aprofitar.
–Hi ha diferència si governa la conselleria de Turisme la dreta o l’esquerra?
–Si analitzam els darrers dotze anys ho veim clar. El 2012 hi va haver la llei Delgado i quan arriba l’esquerra no la va derogar. Només es varen fer actuacions de maquillatge. La dinàmica del sector i del mercat és la mateixa, no hi ha canvi.
“Volíem turisme de qualitat i ja el tenim, però els hi ha agradat tant que ara ho volen comprar tot”
Capellà posa el crit d’alerta amb la qüestió del problema immobiliari als pobles de Mallorca, “que és una gentrificació de manual i no ho estam percibint així”. Com aquells primers mallorquins a qui oferien un xec en blanc per fer un hotel, ara t’ofereixen xifres impensables per una petita casa de poble. “Volíem un turisme que gastàs més, que valoràs el patrimoni i no només sol i platja, que no es concentràs tot a la costa… idò ja el tenim, però els hi ha agradat tant que ara ho volen comprar tot. I com podem rompre això? La meva padrina deia: mirem enfora per no caure a prop”.
Heu d'haver iniciat la sessió per publicar un comentari Iniciar sessió