Connecta amb nosaltres

Hola, què busques?

Sense categoria

S’Albufera torna a agafar el fil del cultiu de cànem

Un projecte de l’associació ‘La Terra Fila’ impulsa la recuperació del cultiu
industrial de cànem a sa Pobla amb l’objectiu de tornar a produir fibra tèxtil com es feia fa un segle i extreure’n altres beneficis.

Les lliçons del passat i l’ambició pel futur es donen la mà a unes terres de s’Albufera poblera on tot està preparat per a la primera sembra de cànem de cara a fer fil i tornar a teixir robes arrelades al nostre entorn. Un projecte dels etiquetats habitualment com utòpics, però que a força de les empentes que Caterina Amengual, Marta Cabrero i Rosa Esteve li han anat donant els darrers tres anys i mig, ara se situa a la rampa d’enlairament per convertir-se en realitat. 

I és que tot va néixer fa aquest temps quan un dia la dissenyadora de roba i creadora de Cortana, Rosa Esteve, es topà amb uns calcetins fets feia cent anys a Artà i es demanà: com és possible que això es pogués fer fa un segle i ara no? I aquest lament de “i com pot esser que haguem perdut el fil!” desembocà en un repte llançat davant Caterina Amengual: i perquè no ho feim nosaltres?

Caterina Amengual

Amengual explica que d’aquesta manera començà una aventura inesperada, però que ràpidament les engrescà en un procés de recerca d’allò que havia estat el cultiu de cànem i lli a la Mallorca d’un i dos segles enrere. Ben aviat confirmaren tot allò que havien sentit contar, i amb assessors com l’investigador pobler Pere Perelló, s’endinsaren en la història d’unes plantacions que abastiren de fibra, corda i tela de sac aquella antiga Mallorca. “Tot es va acabar als voltants de 1916 -assenyala Amengual-per la força de la industrialització tèxtil de Catalunya, i després devers 1961 es declara el cànem estupefaent i passa a ser una planta proscrita, i fins ara”.

En el trajecte que connecta el repte inicial d’Esteve i els preparatius per la sembra que es viuen ara, s’ha creat l’entitat La Terra Fila amb les tres sòcies impulsores, s’han fet proves pilot a finques d’Inca i d’Artà, han viatjat a conèixer projectes semblants que han reeixit, com el de ‘Les chanvres de l’Atlantique’, al País Basc francès, prop de Baiona, i han posat els fonaments d’una ‘empresa’ que ja ha aconseguit el primer impuls econòmic amb el finançament d’una tercera part del total per part de la fundació Mallorca Preservation.

Anunci. Desplaceu-vos per continuar llegint.

Segons Amengual, “arribades a aquest punt, tots els camins ens duien a Sa Pobla” per fer-hi allà la primera sembra ‘professional’, així que es posaren a cercar una finca i finalment n’han trobat una d’una quarterada per llogar a s’Albufera, retornant d’aquesta manera a les terres on tot va néixer. Un altre pas important ha estat la contractació d’una persona per fer la coordinació del projecte, i d’aquesta manera se situen a la línia de sortida per enfilar el mes de maig i fer l’estrena.

Segons les previsions, l’agost serà el moment de la collita i quan comença la segona etapa del procés, “en principi la part agrícola seria el més senzill, i la cosa es complica quan entram a la collita i el processament, ja que aquí no tenim aquesta indústria”, afegeix Amengual. Ara estan cercant la maquinària adaptada al seu volum que puguin fer servir, estudiant models de França, o valorant si es poden adaptar altres màquines.

Un dels atractius que engresca a les sòcies és la memòria del cultiu de cànem com una feina comunitària, quan el grup de treballadors es desplaçava en carros, i es feien els amaradors.

El gran objectiu és tornar a fer roba de cànem, “tornar a vestir-nos de cànem”, diu ben clar l’impulsora, “sobretot en aquest escenari de canvi climàtic que ens obliga a mirar enrere per seguir endavant i ser capaços de produir per nosaltres mateixos”. Així, destaquen altres vides que poden sortir del món del cànem, com les propietats de la proteïna de la seva llavor, el seu valor per fer material aillants per a la construcció, o que absorbeix molt CO2. O sortides sorprenents, com convertir-lo en font de plàstic, i és que asseguren que als anys 30 i 40 es va arribar a fer plàstic per peces de cotxe amb cànem.

També volen estudiar el valor del cultiu de cànem com a regenerador de les terres, amb possibilitats de fer rotació amb cultiu de cereals, una finestra que s’obriria en benefici d’un camp pobler tocat per l’esgotament de les aigües i les terres. 

Anunci. Desplaceu-vos per continuar llegint.

I és que un altre dels objectius de La Terra Fila és tenir efecte contagi i mostrar que no és un somni llunyà tornar a treure profit d’aquest cultiu: “Sii, volem contagiar a més gent -diu Amengual-, i transmetre valors forts de sostenibilitat, i que més gent es vulgui afegir, i de cara a l’any que ve més terres apostin pel cànem, tant a s’Albufera, com a la zona de Sant Jordi.

Més informació: info@laterrafila.com / Instagram: @laterrafila

Anunci. Desplaceu-vos per continuar llegint.
Bartomeu Noguera
Escrit per

Feu clic per comentar

Heu d'haver iniciat la sessió per publicar un comentari Iniciar sessió

Deixa un comentari

Potser també t'interessarà

Calendari Mallorquí

A partir del 26 de novembre començarà a distribuir-se una nova edició del famós parenòstic

Afers i gent

Un projecte d’autoocupació mitjançant el Carnet Jove ha servit per donar empenta a la nova empresa avícola que gestiona el jove de 24 anys Joan...

Àgora

Els tres joans, pels poblers, van esdevenir una institució

Afers i gent

Escriptor, llicenciat en Química i docent a l’IES Marratxí, acaba de publicar 'Com posidònia en un alzinar!'

Calendari Mallorquí

El 'parenòstic' començarà a distribuir-se aquestes setmanes als punts de venda habituals

Afers i gent

Mestre Antoni Bissanyes, de Pollença, diu adéu a cinquanta anys de pastisser

Aparador

Gabriel Bibiloni Si per Nadal fan festa els Nadals, per Pasqua haurien de fer-ne els Pasquals (Pasqual vol dir ‘nascut per Pasqua’), però com...

Aquí i ara

Els batles fa setmanes que pressionen per accelerar les autoritzacions de Costes, els ‘xiringuitos’ es victimitzen i preguen que es faci ulls grossos a...