Es publica ara una feina de molts d’anys.
ç–Exacte, el 2016 vaig defensar la meva tesi a Madrid, i després han passat tots aquests anys sense que hagi tornat a agafar el tema. Vaig quedar tan saturat després d’haver fet la tesi que necessitava una aturada. Ara, per treure el llibre, he hagut de fer molta feina per resumir tot el que estava recollit a la tesi, i després ho he hagut de traduir al castellà.
–Sorprèn que en el tema de la transició encara hi pugui haver tants aspectes desconeguts.
–Pens que a Mallorca s’ha estudiat poc la transició. Ara, per exemple, estic col·leccionant el Memòries Clandestines que feis a la revista Sa Plaça. Es veu que els historiadors s’han centrat sobretot a la Guerra Civil i ha quedat la transició un poc oblidada.
–I això que encara hi ha testimonis vius.
–Sí, però a vegades són més fàcils els documents que anar darrere testimonis.
–I es troben molts de documents als arxius?
–Tenim una font documental molt important, que són els arxius dels sindicats, que són accessibles i hi ha de tot.
–Algunes de les informacions que ha sabut durant la investigació l’ha sorprès especialment?
–Duc molts d’anys amb el tema, l’he tengut present a casa, perquè mon pare va estar molt present i actiu en el sindicalisme clandestí. Si alguna cosa m’ha sorprès i m’ha cridat l’atenció ha estat el declivi tan ràpid del sindicalisme amb l’entrada de la democràcia. A partir dels 80 l’Estat va anar agafant funcions que fins el moment feien els sindicats, temes socials, i els sindicats es varen institucionalitzar.
–La crisi econòmica dels anys 70 marca el creixement del sindicalisme.
–Construcció i turisme són els dos col·lectius més importants del sindicalisme. I després comencen a veure’s els efectes de la crisi dels anys 70. Pensa que es posaven les mans al cap amb 5.000 aturats i amb el pas d’aquesta dècada es passa fins els 30.000, de l’any 1981.
–A l’hemeroteca es troben moltes mobilitzacions d’aquests aturats.
–Hi havia representants dels aturats que simplement reclamaven feina i anaven a reunir-se amb les institucions i demanaven que es fessin obres per ells poder treballar. L’any 1976, que va ser l’any més intens de protestes, a les manifestacions es demanava millores de salari, vacances i millores laborals. Els sindicats també tenien demandes més polítiques.
–Les condicions en què vivien els treballadors d’hostaleria generen malestar.
–Et trobaves amb treballadors dels hotels que vivien amuntegats a soterranis dels establiments. I d’aquí sorgien protestes. Hi havia vagues i reclamacions comunes, i després específiques d’un hotel per temes concrets. També s’ha de destacar la solidaritat que hi havia a l’hora de convocar protestes.
–Varen ser els treballadors ‘forasters’ els que més es varen moure en aquesta lluita sindical?
–La gent de fora tenia menys a perdre, coneixia menys gent d’aquí, i s’implicaven més, està clar. Després hi ha el caràcter mallorquí… De totes maneres, quan parlam d’hostaleria és molt distint a les fàbriques. Molts treballadors d’hotels venien a fer la temporada i després se’n tornaven a la península. Això feia que no hi hagués tanta idea de col·lectiu com als tallers de calçat, on els treballadors convivien tot el dia i tot l’any.
–Planteja ara les presentacions del llibre com una manera de parlar del tema?
–Les presentacions he volgut que siguin debats per entendre millor com el sindicalisme ha arribat fins aquí on és ara. El meu estudi acaba el 1981 perquè consider que és quan els sindicats es tornen com són ara. Un dia vaig dir que els sindicats ara són gestories, és el que pens.
–Costa anar contra el relat oficial?
–Si feim una lectura ràpida dels fets històrics perdem molts de matisos. No ens podem quedar amb anàlisis simplificades o amb lectures que han fet alguns, i no indagar més. Hi va haver una manifestació l’any 76 a Palma de treballadors de l’hostaleria amb el lema ‘No más inmigración’, perquè denunciaven que venien aquí enganats i els explotaven.Per alguna gent allò va ser una manifestació xenòfoba. Això és massa simplista, hi havia pancartes que reclamaven democràcia i sindicalisme obrer.
Heu d'haver iniciat la sessió per publicar un comentari Iniciar sessió