Gràcies a la revista Algebelí, es té constància que, a la segona meitat del segle XIX, Muro comptava amb prop de trenta cellers actius. En aquests espais s’elaborava vi de manera regular, una activitat que es va veure greument afectada amb l’arribada de la plaga de la fil·loxera, que devastà la majoria de vinyes del poble i de Mallorca i provocà la desaparició de molts d’aquests establiments.
Enguany, el consistori va decidir decidar una part destacada de la fira a recordar aquests cellers històrics. La publicació detalla, fins i tot, la producció de vi de cadascun, mesurada en botes, tonells i litres emmagatzemats. Entre els cellers més emblemàtics hi havia Ca sa Torra, Can Ferragut, Can Ribera, Ca’s Notari o Can Palau. Alguns d’aquests encara es conserven avui dia, com és el cas de Ca sa Torra o Can Palau.
El celler de Ca sa Torra, per exemple, compta amb documentació que es remunta a l’any 1812. Llorenç Barceló, descendent d’aquesta nissaga, explica que el celler familiar data fins i tot del segle XVIII. Segons relata, el seu pare sempre va conservar amb cura tant la documentació com les instal·lacions, una tasca que ell ha continuat emmagatzemant a més de les eines que utilitzaven.
Barceló recorda que Muro tenia una gran tradició vinícola abans de la fil·loxera, i que el vi es venia directament en botelles o gerres. També destaca la importància de la temperatura dins els cellers: “Per mantenir les botes en bon estat, s’excavava cap avall. Així, a l’hivern no feia gaire fred i a l’estiu la temperatura es mantenia estable”.
Moltes de les famílies propietàries de cellers tenien finques prop del torrent del municipi, on disposaven d’aigua i d’unes condicions òptimes per al cultiu de la vinya. Barceló subratlla que no hi havia una competència marcada entre els diferents cellers, ja que cada família produïa el seu propi vi amb el raïm de les seves terres.
Després de la plaga, moltes d’aquestes finques es reconvertiren en figuerals. L’exportació de la figa de Muro, especialment després de la Guerra Civil Espanyola, esdevingué una font d’ingressos clau per a moltes famílies, juntament amb el blat, convertint-se en un dels pilars de subsistència del municipi.
Els cellers, a més, estaven subjectes a impostos i regulacions sobre la producció. En un document de 1812 de la ‘Bailía Administración General del Real Patrimonio Balear’ es recull la petició de José Barceló, repradí de Llorenç, per obtenir l’exempció del delme del raïm durant vint-i-cinc anys des de la plantació.
Per reforçar aquest homenatge al món vitivinícola local, l’Ajuntament ha organitzat excursions pel proper cap de setmana. Els participants podran visitar espais com Son Ramon. L’objectiu és apropar la ciutadania a com eren aquests espais fa dos segles, apunta el regidor de fires, Rafel Gelabert.
Heu d'haver iniciat la sessió per publicar un comentari Iniciar sessió