Després de 36 anys com a jutge de pau de Sineu, Amador Camps deixarà el seu càrrec als 71 anys.
–Com comença la seva aventura de 36 anys com a jutge de pau?
–Un dia, fent un cafè l’any 1990, en Rafel Ramis, regidor del municipi, em va dir que tenien la plaça de jutge de pau buida i que havia pensat en mi. De primeres, jo ja tenia feina al magatzem i no hi estava gaire interessat, però em va convèncer i, al ple que es va fer, vaig sortir elegit jutge de pau per majoria absoluta.
–Quines anècdotes es poden contar d’aquella època?
–L’any 1991 vaig fer el meu primer casament civil. No sabia exactament com anava, però em vaig anar integrant dins el sistema municipal. D’entrada, algunes coses eren complicades: jo tenia un negoci i, quan dones la raó a una part, l’altra banda s’enfada, i vaig tenir qualque problema amb segons quin veïnat. Em digueren: “A partir d’ara et faig sa creu i no et tornaré a comprar més”, i ens vèiem pel poble però no ens saludàvem. Els dijous dematí era el dia que anava a la sala que teníem, però va arribar un moment que la gent directament venia al magatzem per resoldre el problema
–Com ha canviat el sistema dels primers anys amb el que ha estat fins ara?
–El sistema ha canviat molt. Els conflictes que abans existien eren pràcticament gelosies de terres entre veïnats, sobretot possessions a fora vila. A Sineu hi havia problemes perquè o a un li trepitjaven el seu hort, o la recol·lectora entrava i li deixava el gra malament. Ara aquests conflictes ja no existeixen. La majoria de conflictes actuals són per un tema de fems entre veïnats, utilitzar la vorera del carrer, conflictes d’aparcament, qualque enfrontament per renous…
–Què l’ha motivat a seguir 36 anys com a jutge de pau de Sineu?
Els inicis van ser complicats, però a poc a poc em vaig sentir a gust. Els batles que anaven canviant ja em deien: “T’apuntaré com a jutge de pau, vendràs a firmar?”. Llavors sempre sortia elegit i m’agradava ajudar el poble a resoldre conflictes entre veïns i ser una persona més que ajudava amb el que fos als actes del municipi. Enguany tres persones noves es varen presentar. S’havia de sol·licitar per escrit i, com que ha de votar el ple, de onze vots, jo en vaig fer cinc i en Nadal Alzamora en va fer sis.
–Hi ha algun cas que recordi amb especial afecte?
–El moment més difícil de tots va ser anar a aixecar o ajudar una persona que havia decidit fugir d’aquest món. Em va saber molt de greu; era un gran client. Hi vaig haver de posar les mans i mai no ho oblidaré. Per altra banda, el més gratificant fou el primer casament que vaig fer a dues dones a Sineu. Una al·lota era llubinera i l’altra de Calvià, i estaven molt nervioses l’any 2022.
–És necessària ara la figura d’un jutge de pau?
–Ara ja no és necessària i no té futur; és un acompanyant d’actes del batle, processons… La figura del jutge de pau no té força ara. Els aixecaments de persones ja els fan uns altres, ja hi ha la Guàrdia Civil; els casaments tampoc no els podem fer, ara els fan els notaris, i ara feim qualque acte de conciliació.
–Com li agradaria el recordassin?
–M’agradaria que la gent recordàs el que he estat i el que som, que recordi el meu nom i si he ajudat que el municipi de Sineu tiri endavant i sigui millor, ja estic content.
Heu d'haver iniciat la sessió per publicar un comentari Iniciar sessió