A una antiga fàbrica de calçat de Caimari, i curiosament, al carrer de la Lluna, tenen la seva seu des de fa set mesos l’associació astronòmica AstroMallorca, un col·lectiu molt dinàmic que ha adequat aquestes instal·lacions per fer-hi les seves trobades amb els associats, però que també ofereix un complet programa d’activitats. De fet, només aquest curs passat han fet tallers a 35 escoles de Mallorca.
L’associació funciona des de fa 15 anys i en els inicis tenien com a seu una caseta a la finca de Binicanella (Bunyola), propietat del Bisbat. Són un centenar de socis i, després de la pandèmia s’han reactivat cercant un espai com el de Caimari per fer activitats, però també per poder guardar la documentació històrica, els telescopis i el seu material expositiu.
Alfred Bonet és el president d’AstroMallorca i explica que la seva gran queixa a l’Administració és que a Mallorca no hi hagi un museu o un centre cultural dedicat a la Ciència i a l’Astronomia. «I això que històricament a Mallorca sempre hi ha hagut aficionats a aquest món. Per exemple, jo anava al col·legi Lluís Vives, i el seu fundador, Salvador Salas, era un gran aficionat. A l’hora del pati podíem triar entre jugar a futbol o a mirar amb el telescopi».
Una vegada es clausurà la Societat Astronòmica Balear, és AstroMallorca qui ha agafat el testimoni dels aficionats i qui ha heredat molts dels estudis i treballs d’observació de mallorquins dels darrers cent anys.
«Vàrem fer un curset a l’observatori de Costitx i allà ens vam juntar un bon grapat d’enamorats de l’astronomia i vàrem decidir seguir endavant, i a partir d’aquell moment feim trobades», afegeix Bonet, que es declara un «apassionat» d’aquest món d’ençà que tenia pocs anys. Ara, que fa un any que s’ha jubilat assegura disfrutar d’omplir tot el temps amb aquesta passió.
Un dels projectes que té més demanda de l’associació és el d’AstroMenuts, que es dirigeix als centres escolars de l’illa. Els voluntaris del grup es desplacen a les escoles i allà fan tallers del sistema solar, el Sol, la Lluna, de rellotges solars o un experiment amb coets.
Bonet assegura que no tenen subvencions públiques «però una de les poques coses que sempre demanam als polítics és pel tema de prendre mesures contra la contaminació lumínica. És que haurien d’entendre que no fa cap falta il·luminar el cel. Si volem tenir el terra dels carrers net, per què embrutam el cel?».
Precisament s’han ubicat a Caimari perquè la zona de la Serra té la sort de tenir poca contaminació de llum artificial. De la banda d’Inca sí que tenen llums, però s’han enginyat un sistema de cortines que enfosqueix la terrasa on solen organitzar les observacions nocturnes.
Bonet assegura que l’observatori de Costitx va funcionar una època, per les aportacions econòmiques públiques, però que poc a poc va quedar desfasat i no va poder seguir el ritme d’investigacions d’altres centres. «En un moment, universitats alemanyes tenien els seus telescopis a Costitx, i un 5% de les descobertes d’asteroides a nivell mundial es va fer des d’allà». Ara bé, diu que la ubicació a Costitx és mala d’entendre pel pas continu d’avions que dificulten les observacions.
Heu d'haver iniciat la sessió per publicar un comentari Iniciar sessió