Connecta amb nosaltres

Hola, què busques?

Afers i gent

“La construcció dels hotels marca els actuals carrers de Can Picafort”

Entrevista a Miquel Vidal Bosch, autor del llibre ‘El turisme i el procés urbanitzador a Can Picafort’

– Com sorgeix el projecte d’endinsar-se en el creixement de Can Picafort?

– Es tracta d’un treball de final de carrera. En Sebastià Serra, que sempre ha estat molt interessat per l’estudi històric del turisme, em va recomanar aquest tema. La veritat és que la majoria dels treballs estan centrats en Palma o Calvià. Jo visc a Palma, però conec la zona de Can Picafort i em vaig decidir per investigar aquí, que estava poc treballat. A més, l’època de l’estudi, de 1961 a 1973, són uns anys clau per Can Picafort, perquè deixa de ser una colònia d’estiueig i de barraques per començar a aixecar-se un nucli turístic.

– Hi ha particularitats de Can Picafort si ho comparam amb el creixement de l’època d’altres nuclis?

– Té un desenvolupament semblant a altres indrets de Mallorca, i l’única característica especial de Can Picafort seria que el pes de l’agricultura segueix mantenint força a la zona i el sector serveis es desenvolupa uns anys més tard que a altres parts de l’illa.

Miquel Vidal Bosch

–I a partir d’aquí comença un creixement sense fre.

– És curiós que, en general, a Mallorca tenim la imatge de Can Picafort com un nucli turístic petit, i jo diria que no se li dona la importància que realment té. Estam parlant d’un dels principals destins turístics de Mallorca, i si volem tenir exemples podem mirar els problemes que presenta de sanejament de les aigües. L’any 1971 ja era el segon nucli amb més problemes de sanejament, això ens deixa clar el creixement que va tenir i de quina forma va créixer.

– Com limita el creixement el seu entorn natural?

– És evident que la proximitat a s’Albufera o el litoral de Son Real marca el desenvolupament. Però el que destaca és la transformació de l’entorn. Veim que el sistema de llacunat propi de s’Albufera està pràcticament desaparegut. La construcció i ampliacions del port ha suposat la modificació de les corrents marines, i com s’ha vist recentment, això està afectant a la platja. A més, també s’ha produït una desaparició de la fauna i la flora característica. Can Picafort ha crescut per atendre els turistes i també els mallorquins, i això ho veim amb l’ampliació del port i el club nàutic. Això significa canvis totals, la renovació del passeig, ara veim que es necessiten molts de doblers per atendre les necessitats que la població té amb el sanejament i el tractament de les aigües.

“Els anys 70 són els emprenedors joves els que comencen a fer riquesa amb el turisme, els més vells no fan el canvi. Els joves sen van i la vida al camp es va estancar”

– Has trobat intents de posar ordre en el creixement per part de l’Administració?

– Trobam molt poc control urbanístic, hi ha certes regulacions els anys 70. El que hi ha és un impuls total dels projectes locals, amb unes classes mitjanes que ho aprofiten. No hi havia una burgesia preparada professionalment per encapçalar el creixement.

– Són els hotels que s’anaven aixecant el que marca la planificació urbanística?

– Entre 1961 i 1973 és l’època del primer boom turístic a Mallorca, però a Can Picafort trobam que és a partir de 1966 o 1967 quan es fan tots els grans hotels de l’actualitat. La construcció dels hotels i la seva ubicació és el que marca els actuals carrers de Can Picafort. I estam parlant d’anys de carrers sense asfaltar i de casetes baixes.

–L’estudi t’ha desvetllat alguna sorpresa que desconeixies?

– La veritat és que el resultat coincideix bastant amb la visió que ja tenia abans jo. Però sempre trobes coses curioses, com per exemple, que fins l’any 1972 estava permesa i regulada la mobilitat per tracció animal, o sigui amb els carros. Això me va xocar.

– Com s’ha reflectit la riquesa generada pel turisme a nivell local?

– Els anys 70 comencen a fer riquesa amb el turisme els emprenedors joves, que són els grans empresaris de la zona que ara tots coneixem. Els més vells no fan el canvi i es mantenen fidels a l’agricultura, qui fa l’aposta varen ser els joves. Els joves se’n varen anar i la vida al camp es va estancar.

–Què podríem dir que queda d’aquell Can Picafort dels anys 60?

– Jo crec que queda l’esperit de negoci, de fer la temporada. Després, l’hivern és temps de tot tancat, de cuidar l’hotel, i tornar a preparar una nova temporada.

Bartomeu Noguera
Escrit per

Feu clic per comentar

Heu d'haver iniciat la sessió per publicar un comentari Iniciar sessió

Deixa un comentari

Potser també t'interessarà

Calendari Mallorquí

A partir del 26 de novembre començarà a distribuir-se una nova edició del famós parenòstic

Àgora

Els tres joans, pels poblers, van esdevenir una institució

Afers i gent

Mestre Antoni Bissanyes, de Pollença, diu adéu a cinquanta anys de pastisser

Afers i gent

Escriptor, llicenciat en Química i docent a l’IES Marratxí, acaba de publicar 'Com posidònia en un alzinar!'