Margalida Solivellas: “Ara es vol ‘jotes i boleros’ i que ningú grati massa”

–Quantes entrevistes ha concedit d’ençà d’anunciar la seva jubilació? 

–Uf, no ho sé, deu o dotze, no els he contades, però moltes més de les que em pensava. Realment m’ha sorprès el reconeixement. Jo volia fer una fugida discreta, en el meu ambient, i ha estat tot menys discreta.

–Demostra l’apreci dels companys.

–Jo crec que com que sempre he estat molt protestona, ara els companys m’han volgut fer un reconeixement. En aquest món del periodisme, que els treballadors ho passen tan malament, jo he tengut la sort de tenir una bona feina i he pogut anar fent sempre el que trobava que havia de fer, potser per això ara aquest comiat.

–I ja nota que ha aterrat a la nova activitat o encara no?

–Sí, ja he aterrat. Del dia a dia de la informació, només la segueixo els matins quan berén perquè sempre m’ha agradat llegir premsa. Però la mir amb ulls de no involucrar-me, ja no em suposa haver de fer res o haver de córrer. El que no mir gens són informatius televisius. Ara estic escrivint un llibre sobre la meva experiència de periodista i quan acab ja no em poso la tele per mirar informatius.

–I com ha estat aquest encàrrec de llibre?

–Forma part de la repercussió que va tenir la meva jubilació. Tres setmanes després de jubilar-me vaig rebre d’una editorial catalana un missatge per contactar amb jo. La proposta era escriure de la meva experiència, obert a fer-ho com volgués. Es tracta de fer un relat d’allò que no s’explica a les cròniques, el que la gent no sap. Jo el vull tenir escrit per maig, i esperem que es pugui presentar passat l’estiu.

–Què suposarà passar a formar part de la llista de persones guardonades amb el Gall de Sa Plaça?

–Jo el que pens és que els mitjans generalistes i els diaris i les televisions s’equivoquen molt de no donar informació de proximitat. Han dimitit de donar aquestes notícies, potser simplement per estalviar costos. La revista Sa Plaça és de proximitat i jo sempre, malgrat estar a TV3, he volgut seguir aquesta actualitat dels pobles. Avui en dia, amb la quantitat de gent que viu a pobles, hi ha molta gent que li interessa el que passa al seu, però també als altres. El Gall posa en valor aquesta informació de proximitat qua mai s’hauria d’haver deixat de banda. Entres a la web d’un diari de Ciutat i et trobes la darrera hora del què ha fet na Tamara Falcó però no es diu res de qualsevol poblet de l’illa. 

–I què en pensa quan un jove li diu que s’informa per tik tok o per un youtuber?

–Sempre serà necessari algú que posi ordre en tota aquesta quantitat d’informació. I això només ho poden fer els professionals. Hem d’ensenyar als joves que una cosa són els tiktoks, els tuits i totes les xarxes, i una altra cosa són les notícies contrastades i ben explicades. Jo quan entro a instagram o twitter i veig d’on venen algunes informacions, sé qui diu coses interessants i sé a qui em puc creure, i això haurien d’aprendre, a saber destriar la informació, per evitar manipulacions.

–Al llibre parlarà de com ha canviat l’accés dels periodistes als polítics, quan abans podies telefonar al despatx d’un conseller del Govern i ara és gairebé impossible parlar amb alguns batles.

–De cada dia hi ha més barreres, i els que fan de cap de premsa, en general, són una nova paret i un inconvenient perquè el periodista obtengui les respostes que vol. A més, ara els polítics ja no volen donar comptes, i el que fan és la publicar la seva propaganda a les xarxes. 

–Quin sentit té una televisió pública?

–Té sentit si dona les informacions de proximitat que no donen les grans plataformes. A les grans empreses no els interessa mitjans de comunicació bons, perquè el periodista per principi ha d’investigar, ha de demanar… i això no interessa. Ara es vol ‘jotes i boleros’ i que ningú grati massa.

–Com ha viscut l’evolució de la percepció de la gent d’aquí respecte a TV3?

–Jo explico que TV3 va començar molt bé aquí perquè hi havia iniciativa de gent que la volia veure, però la televisió va anar reduint la seva presència en funció de decisions i acords entre polítics dels governs. TV3 estava més bé a Mallorca quan era al·legal, emetia tota la programació, es veia tot i tenia més audiència. La varen descafeïnar. Jo hagués volgut que TV3 no hagués tengut una posició tan institucional, i no cedir a tapar la senyal del futbol o una pel·lícula. També he patit situacions complicades, perquè els primers anys d’IB3 semblava que jo era l’enemic, perquè representava la televisió de Catalunya. 

–Com gestionarà la curiositat periodística a partir d’ara?

–La gestionaré ben igual, però no hauré de fer cap crònica. Vull fer el que em dona la gana. M’ho pas bé escrivint, i després ja ho veurem!