Laura Gost (sa Pobla, 1993) es donà a conèixer en guanyar el premi Goya pel curtmetratge Woody & Woody. Un any més tard publicà la primera novel·la, La cosina gran, i després vingueren El món es torna senzill i Les cendres a la piscina. La seva quarta novel·la és El preu de néixer.
A El preu de néixer un dels temes és la maternitat. És perquè recentment heu estat mare?
Ha estat coincidència. Escrivia mentre estava embarassada, però no és un llibre que parli de la maternitat com a tal, sinó que més aviat planteja debats morals i ètics. Això sí, escriure estant embarassada ha fet que visqués el procés amb una intensitat emocional afegida. Diria que no és la típica novel·la que escriuria una persona que està embarassada.
Abans de publicar-se ja s’ha firmat traduir-la a set llengües. Què suposa això com a escriptora?
M’ha aclaparat molt. És una cosa insòlita en el mercat català. Això ha estat motivat perquè l’agència literària ha fet molt bona feina i ha apostat fortament pel llibre, i perquè la premissa argumental segurament connecta amb cultures i idiosincràsies molt diferents, ja que el conflicte que proposa és universal.
“Tot és molt incipient, però la pel·lícula la rodarà una productora americana, no sé amb quin idioma”
També se n’han adquirit els drets audiovisuals.
Serà una pel·lícula produïda per una productora americana, però encara és tot molt incipient. No sé en quina llengua serà. També és cert que, voluntàriament, em mantindré al marge del procés de guió. Confii en els creadors, sé que seran professionals i que hi haurà sempre un respecte per l’obra. A mi em faltarien la perspectiva i la distància necessàries.
Es podria dir que un dels fils conductors de les quatre novel·les que heu escrit és la crítica social. N’estau d’acord?
En escriure no he volgut caure en cap alliçonament moral. Per a mi, el més important és aprofundir en les llums i ombres dels personatges, i deix a un costat tota lliçó moralitzadora. Aquesta darrera novel·la, tanmateix, és diferent de totes les altres. Això sí, el mínim comú de totes elles és el factor humà de les històries.
Un altre punt en comú seria el tema de l’orfandat o la mort.
És coincidència. A les dues primeres novel·les aquesta circumstància confereix als personatges un punt vulnerable que dona joc. En aquesta darrera novel·la, però, el context és més complex i distòpic. L’obra també surt d’una reflexió més conscient: el fet d’esser mare fa que et preocupis per uns temes als quals abans potser no donaves tanta importància: superpoblació, canvi climàtic, envelliment de la societat, etc. D’aquestes reflexions neix la idea. És una aproximació distòpica però versemblant, no és un escenari rotundament inviable. El món del llibre és un món semblant al nostre. No he volgut tampoc donar-li cap toc catastròfic.
Què ha suposat el pas al mercat editorial del Principat?
Que la primera novel·la fos la més venuda el Sant Jordi de 2019 em va ajudar a fer el bot. Vaig firmar un contracte amb el Grup 62 i l’experiència ha estat espectacular. En Josep Lluch, el meu editor, és meravellós. Tenc llibertat absoluta; sempre tenc la darrera paraula. Això sí, la seva visió i la d’altres persones properes enriqueixen i milloren l’obra.
Heu d'haver iniciat la sessió per publicar un comentari Iniciar sessió