Margalida Socias
La gastronomia ara mateix de moda, ens duu a conèixer no tan sols receptes, sinó també eines, utensilis, ormejos de cuina. I així ens apropam a l’amo en Joan Pol i la seva dona na Joana Serra així com al seu gendre, “l’hereu” de l’ofici, en Martí Crespí.
Temps de Sant Antoni, les llaunes van de família en família. Heretar també una llauna de la padrina és tot un privilegi per a qui li agradi la cuina. Hi ha llaunes “viscudes” als forns de les cases pobleres. I en Martí ha anat a més. Na Joana, amb admiració cap al seu gendre diu que “ell fa llaunes, calderons, barbacoes, no té res impossible, en Martí se va adaptar; se veu que tenia idea i ganes”. En Martí, de família pagesa va començar l’ofici es pot dir per amor, descobrint que aquesta tasca li agradava i el s’ha pogut fer seu. Així “naturalment” s’ha produït el relleu generacional. De sogre a gendre. Ara ja jubilat en Joan veu com allò en què ha invertit la seva vida continua viu i amb força. És la seva alegria.
El gendre Martí Crespí, de 55 anys, conta que “me’n vaig anar de pagès i havia de fer qualque cosa i aquí a casa m’ho proposaren i vaig dir que sí”. I afegeix, “t’ha d’agradar un poc, per què… perquè m’agradava saldar, fer estructures noves. I cada objecte és una creació, cada rostidora de metall, la llauna estanyada per rostidores, llaunes per fer coques, motles. Les llaunes per fer coca són molt demanades es fan a mida, segons la mida del forn”.
En Martí està satisfet del seu ofici “És una feina creativa, sempre hi ha coses noves, disseny nous, coses te costen més o manco però al final ho aconsegueixes. Cada calderó, quan te poses i agafes una mesura te varia un poc però no són matemàtiques. No varia molt la mesura”.
Sobre les peticions de la gent, actualment diu en Martí que “vas a la carta. Amb el tema de les llaunes hi ha molts de tipus de forns i moltes mides, i, segons el forn que tenen, el fas a mida, no hi ha problema”.
Respecte al futur, en Martí considera que hi ha futur a aquest ofici ja que “cada vegada hi ha manco gent que fa feina amb les mans i són persones molt sol·licitades, amb aquesta dedicació som dos o tres, de fet ja no sé si amb llaunes només hi som jo. Quan estan cansats de voltar venen aquí i te comanen allò que els interessa. Jo no he viscut el temps en què tot era de llauna, però els deman el que tenen i jo miraré de fer-ho talment.”
Noves creacions, fer proves, saber i voler evolucionar. Una de les vivències recents que conta en Martí, és que “el rector Mossèn Felip Diez me va demanar si podia crear el motlle de la tau de Sant Antoni. Tot és possible quan estimes la feina”.
Si les llaunes de tota mida formen part aquests dies de la cuina de gener, sigui per enfornar coques o espinagades, a cal Trinxeter sempre s’ha atès la demanda, tot l’any, pels bons calderons. Na Joana Serra, la dona de Joan Pol, és ben clara: “segons quin calderó utilitzis hi posaràs el mateix però no sortirà igual”. Ella és qui s’ha dedicat a vendre els calderons i tots els productes que tenen en relació al ferro, a la llauna, a les creacions que feia el seu home, fins que es va jubilar.
Amb na Joana conversam de la fama dels arrossos poblers, dels cuiners i cuineres, de l’arròs bomba, bombeta, de les espècies…. i del calderó. I afirma “els de ferro són els que més convenen, abans feien el més pla, feien un arròs melós, ni sec ni brouós i sortia preciós”.
Un temps tot se feia allà mateix. Eren més baixos, són diferents d’altres calderons de ferro. Amb els temps nous, han arribat més enllà del ferro utensilis amb altres productes i metalls, l’acer inoxidable, la porcellana….. Així, han quedat enrere els calderons de ferro, “molt poca cosa de ferro, en Martí en fa de grossos per hotels, per restaurants, perquè la planxa és més gruixada, però per famílies no en fan, per fer-ne de petits, és massa gruixada”.
La paella de ferro diu na Joana “serviria per fer de tot. Tant per fregir com per sofregir i posar brou. Un temps no se netejava gens, agafaven un paper la feien neta i ja estava neta, i sempre tenia grassa i no se rovellava, era negre, ara si la neteges l’has d’untar.”
Per a conservar aquestes paelles o calderons que no són utilitzats assíduament també hi ha persones que l’unten de saïm, en canvi si són calderons d’ús més periòdic, setmanal, més quotidià, l’unten d’oli perquè no es rovelli. També s’ha de tenir en compte les giradores que han de ser culleres especials, sobretot els nous aliatges. Així ens ho conta na Joana: “el calderó de ferro ho admet tot. El calderó antiadherent admet tant plàstic com fusta”.
Heu d'haver iniciat la sessió per publicar un comentari Iniciar sessió