El novembre de 1999, quan feia pocs mesos que era la consellera de Medi Ambient del primer pacte de progrés balear, Margalida Rosselló, va saber d’un reportatge publicat al Diari de Balears titulat “Dos militars mallorquins varen ser els primers que s’oposaren a l’Alzamiento”, i alguns coneguts seus li demanaren si ella tenia res a veure amb un d’aquests dos milicians que foren afusellats, ja que nomia Pablo Ferrer, tenia ascendència mallorquina, i el segon llinatge era Madariaga, com la família materna de Rosselló.
“Jo sabia d’un tio militar que havia estat per Àfrica i que l’havien mort, perquè ho havia sentit contar, molt poc, a la meva família, però en aquell moment que acabàvem d’entrar al Govern, tenia tantes coses que només ho vaig guardar i ho vaig reprendre més endavant”. Efectivament, els repadrins de la primera consellera ‘verda’ foren Pedro Ferrer Alzina -tinent coronel, batle d’Inca el 1919 i també mestre d’escola- i Severa de Madariaga -mestra i pionera pedagoga, filla adoptiva d’Inca des de 2009-.
Rosselló no va perdre el fil de la història, i passats els anys, concretament el 2006, i havent recopilat més informació, abans d’aprovar-se la primera Llei de Memòria Històrica estatal, començà a moure sol·licituds perquè s’obrís la revisió de la Causa i del Consell de Guerra contra Pablo Ferrer, i ho va fer acompanyant a la seva mare, Severa Pons -que actualment té 96 anys-, fillola de l’assassinat, que signà les peticions.
La família demanà informació documental del seu parent escrivint a l’arxiu militar d’Àlaba, al ministeri de Defensa, al Tribunal Militar Central, i finalment, aconseguiren accedir als papers del Consell de Guerra i es varen desplaçar a Sevilla per consultar la sentència de mort a la que fou condemnat Ferrer per ‘sedición y traición’.
Res es va moure fins que l’any 2022, Rosselló, animada per la seva amiga Cata Moragues, primera regidora comunista de Ciutat el 1979 i després magistrada de l’Audiència-, varen contactar amb la Direcció General de Memòria Històrica del Govern, per fer la recollida de dades i tenir el reconeixement com a víctimes del franquisme. Va ser en aquest moment quan es va sol·licitar incloure el nom de Pablo Ferrer Madariaga com un dels que s’havien d’homenatjar amb una de les pedres de la memòria (Stolperteine).
Ara ha arribat el moment que el comandant Pablo Ferrer pugui deixar de ser un desconegut i torni la seva memòria a la seva terra amb l’acte del dissabte 22 organitzat per l’Ajuntament d’Inca. Segons Rosselló, a la família sempre s’ha contat que a la carta que Ferrer va escriure abans de morir demanava que en tornar la democràcia es restituís el seu honor.
Pablo Ferrer Madariaga va néixer el 21 de gener de 1896 a Inca, i amb 16 anys ingressà a l’Acadèmia d’Armes de Salamanca. El 1916 va ser destinat al Fort de Cabrerizas, a Melilla, i participà a les tropes de les batalles del Rif. Va ser comandant del Batalló de Caçadors de Ceuta, núm. 7, i el 17 de juliol es trobà al bell mig del bessó de l’inici de l’Alçament militar de Franco. Ell i l’altre militar mallorquí, Josep Rotger Canals, varen mantenir-se fidels a l’exèrcit republicà i aquella mateixa nit els empresonaren. Va ser afusellat a Melilla el 3 de desembre de 1936 i les restes estan a un nínxol del cementeri municipal de la ciutat africana que comprà la seva mare el 1940.
Heu d'haver iniciat la sessió per publicar un comentari Iniciar sessió