La possessió de Son Bauló, que tenia 671 quarterades a principis del segle XIX, era propietat de Carme Vanrell Seguí. Però ho va heretar a 1889, Carmen Arias García juntament amb el seu fill, Lluis José Antonio Cardell Arias. LLuis tenia poders de la seva mare, per fer i desfer la propietat. A més tenien també, una franja de terres, de la possessió veïna de Santa Eulàlia, que havien comprat.
L’any 1911, el jove de 26 anys, Lluís, obtingué llicència per urbanitzar, i establir una Colònia a vorera de la mar, que no li va posar nom, donat per descomptat que era Son Bauló. La filera de trasts, començava al Clot de s’Aigua Dolça, i arribava fins al Clot de s’Alga. Així va ser, com va començar a vendre, els primers solars.
A 1913 La societat “March Hermanos”, havia comprat 100 Hectàrees a Santa Margalida, seguint el negoci iniciat per Joan March Estelrich amb l’objectiu de poder parcel·lar-les per vendre. Seguint aquesta pràctica, ho va seguir fent Joan March Ordinas. Després faria el mateix, a Llucmajor, Bunyola, Campos, Santanyí, etc. i ho seguiria fent a la península.
Cal aclarir que “March Hermanos” era dels germans March Estelrich, i el seu pare, Joan March Rosselló. Aquesta societat va comprar a Lluís Cardell unes 230 quarterdes, aquesta transacció tingué lloc als anys 20.
Durant els anys 30, veient l’èxit de la Fonda Mandilego, i a més s’havien encarit els solars, començaren a construir-se l’hotel Alomar l’any 1933, o l’hotel d’Inca a 1934. En “Verga”, així era conegut Joan March, va triar la part alta del pinar, per fer-hi un gran hotel, semblant de l’hotel Formentor, tal com havia fet Adan Diehl.
A més d’hotel, també diuen, que hi volia fer un camp de golf. Les obres podrien haver començat l’any 1931. Un gran buc s’alçà al mig del frondós pinar, amb unes vistes fantàstiques, obertes a tota la badia, fins que el 1933, va quedar l’obra parada.
Els motius de la parada de les obres són diversos. El fet que en Verga decidís no tornar a Santa Margalida, des dels fets de 1917, en podria ser un. El fet que no creia massa amb el turisme, podria ser determinant. A més tingué alguns problemes per Madrid on fou també detingut i ingressa a la presó Model, per dur a terme activitats econòmiques irregulars. A 1933 és traslladat a Alcalá de Henares, d’on va sortir subornant l’oficial de guàrdia. Des d’allà va arribar a Gibraltar, i posteriorment se’n va anar cap a París.
Passaven els anys, i mentre que l’any 1937, dia 4 de febrer va morir, Joan March Estelrich, en “Verga Vell” que , anys abans, s’havia casat en segones noces, amb Bàrbara Alòs Servera (viuda del seu germà Francesc). Els béns de la Societat March Hermanos, que s’havia dissolt, i els terrenys havien passat als fills del seu germà, Sebastià, casat amb Maria Ques.
A partir de l’any 1941, es construïren les torres d’enfilació, per ús militar, i per maniobres de submarins, per fer tir, i mines, això va durar fins a l’any 1971.
L’any 1951 van reprendre les obres de l’edifici inacabat de la Residència, una vegada traspassat a l’estat.
Hi havia pressa per acabar-les, i menestrals de Muro i dels pobles veïnats s’afanyaven per no fer tard a la inauguració. De pas veient que la qüestió turística anava augmentant i que a més, hi havia negoci, Joan Juan Vallespir i Magdalena Puigserver Flo construïren la pensió Jaume I. La majoria dels clients, eren espanyols i alguns alemanys.
Dia 28 de juliol de 1953, s’inaugura la Residència, de Can Picafort, amb el nom de General Yagüe que compta amb la presència, del delegat nacional de sindicats, i ministre secretari general del moviment, José Solis Ruiz.
A 1956 Llorenç Vanrell, va comprar un solar i els germans March Ques i la seva mare, en cediren un altre per fer la nova església just devora la Residència.
Set anys després, dia 10 de maig de 1960, Franco es va traslladar amb el seu sèquit, a Can Picafort, on va visitar la Residència, que depenia d’Educació i Descans, i que tenia una capacitat per a dos-cents cinquanta allotjats.
L’any 1964 El delegat provincial de sindicats, Mario Jiménez de la Espada, obrí un concurs per dotar d’una rentadora, centrifugadora, per la Residència familiar d’Educació i descans General Yagüe de Can Picafort.
Heu d'haver iniciat la sessió per publicar un comentari Iniciar sessió