A una dotzena de passes de l’estació de tren de Consell s’aixequen les cases de la finca de Son Manyes, un indret que un segle enrere fou tot un temple en el món de l’avicultura, allotjant la reconeguda granja Barcino i una escola nacional d’aquesta especialitat que era tot un referent a l’illa i més enllà de Mallorca. Un projecte pioner que s’alçà per impuls d’Antonio Barceló García de Paredes, una persona que torna estar d’actualitat enguany ja que també fou el principal promotor del moviment popular per aconseguir la independència de Consell respecte d’Alaró. Ara el seu renet, Toni Colom, ha tornat a donar vida a les terres recuperant l’activitat avícola i descobrint una afició nova per ell, però que ja l’apassiona.
Colom explica que, a partir de la pandèmia i el confinament, tornà a recuperar les vivències a les parets de la casa i a les terres de Son Manyes, i en aquest punt sorgí la curolla de tornar a omplir espais amb gallines. El seu repadrí havia omplit la finca de petites casetes de galliner que a poc a poc, amb el temps, s’havien anat esbucant. El renet ha repoblat, de moment a petita escala, la comunitat avícola, i com si hagués duit tota la vida amagat dins ell aquest do heretat per la cura de les aus, gaudeix com mai de l’afició. “Si els meus familiars que ja no hi són vessin tot això que he muntat ara no s’en podrien avenir, jo no havia tengut cap inquietud per les gallines en tota la vida”.
I és que la trajectòria professional de Colom no pot estar més allunyada de la pagesia i les granges, ja que ell sempre s’ha guanyat la vida com a professor de tennis i ha fet un parell de voltes al món acompanyant els seus jugadors. Molts d’aquests llargs viatges els ha fet amb un jovenet Rafel Nadal: “Quan el seu tio va tenir els fills em demanava que jo l’acompanyàs i així vaig tenir la sort d’estar amb ell”. Ara, Colom segueix col·laborant amb Nadal i la seva acadèmia de Manacor. “El més curiós és que la meva passió pel tennis sempre ha estat tan grossa que la meva família a vegades em va dir que li feia por perquè li recordava les curolles del meu repadrí amb les aus”.
Barceló García de Paredes deixà bona part de la seva vida i gairebé el seu patrimoni rere la seva afició avícola. A més de la granja i l’escola nacional, edità la revista mensual ‘Mallorca Agrícola’ entre 1928 i 1953, una publicació referent i amb subscripcions per tota Espanya que sorgí “per orientar agricultors i ramaders en el perfeccionament de les seves explotacions, i divulgar els sistemes utilitzats per aquells que anaven a l’avantguarda de procediments moderns i intensius”, tal i com explicà a l’editorial del primer número.
Colom assegura que va anar descobrint la història del seu repadrí de manera gradual, perquè pares i padrins no en parlaven massa: “Quan anava a l’institut Berenguer a Inca vaig haver de fer un treball i triàrem el de la independència de Consell i jo tenia moltes coses, fulls de recollides de firmes i documents de reunions, però finalment el meu professor, que era en Biel Alomar, va veure el material i ens va aconsellar que el féssim del centre avícola i la granja Barcino”.
La família no tenia massa bon record de les penúries que hagueren de passar per les ‘curolles’ d’Antoni Barceló, però també és cert, segons conta Colom, el repadrí també quedà decepcionat del resultat de la segregació de Consell. Resulta cridaner que el principal impulsor de la independència i qui mobilitzà el poble no fos el primer batle, i, a més, no fou reconegut com a fill il·lustre fins l’any 2000, data que també li dedicaren un carrer, però no gaire cèntric, sinó al polígon industrial.
Heu d'haver iniciat la sessió per publicar un comentari Iniciar sessió