Connecta amb nosaltres

Hola, què busques?

Àgora

Per una nova alba a deshora per a l’Observatori Astronòmic de Mallorca

Per Pere Soler

El cas de l’Observatori Astronòmic de Mallorca (OAM) representa un clar exemple del fracàs de les institucions en la gestió del patrimoni científic i mostra com a la nostra Comunitat no ens prenem la ciència seriosament.

Aquesta instal·lació, de gran valor tant educatiu com científic, ha quedat en l’oblit. El seu deteriorament no és només un cas aïllat, sinó un símptoma de com les institucions a les Illes Balears han tractat la ciència: amb falta de serietat i visió a llarg termini.

La ciència pura, aquella investigació que es realitza no per un objectiu pràctic immediat sinó per aprofundir en el nostre enteniment del món, és sovint el punt de partida per a la ciència aplicada. Aquesta recerca de coneixement es fonamenta en l’educació formal i en experiències d’aprenentatge extraescolars com són els clubs de ciència, observacions astronòmiques i fires de la ciència. Aquestes activitats no només enriqueixen el coneixement científic pur, sinó que també poden ser el detonant d’innovacions pràctiques en diversos camps científics.

L’astronomia sempre ha estat una font d’inspiració i curiositat per a nins, joves i adults. És la porta d’entrada a la cosmologia, una branca de la física que estudia l’univers com un tot. Els planetaris actuals, crucials en l’educació i divulgació científica, actuen com a teatres de la ciència i centres culturals, oferint experiències immersives que abracen la història, la ciència i la consciència ambiental.

Prendre seriosament la ciència implica molt més que aprovar lleis; demanda la seva correcta implementació. La recent ‘Llei 7/2022 de 5 d’agost de la ciència, la tecnologia i la innovació de les Illes Balears’ emmarca perfectament la proposta per revitalitzar l’OAM, ja que aquesta legislació simbolitza un compromís ferm amb la recerca i la innovació, i proporciona un marc ideal per reforçar projectes com l’Observatori.

Anunci. Desplaceu-vos per continuar llegint.

Les Illes Balears han estat el bressol de distingits astrònoms i investigadors, des de figures com Vicenç Mut i Armengol de l’època històrica fins a la contemporània Alicia Sintes, reconeguda pel seu treball amb les ones gravitacionals a LIGO. Destacant també Sebastià Barceló Forteza, el motor darrere del projecte “Es nostro cel”, que fusiona la cultura balear amb la nomenclatura celeste. Aquestes personalitats no només inspiren sinó que subratllen la importància vital de l’astronomia. El millor homenatge a aquests científics seria una solució duradora per a l’OAM, un gest que realment honoraria el seu llegat.

No repetiré aquí la descripció detallada de la situació actual de l’OAM, ja que aquesta ha sigut excel·lentment abordada i explicada a diversos mitjans de comunicació de forma repetida. Per això, em centraré en les solucions que vaig proposar en forma de moció aprovada per unanimitat per tots els grups polítics al Consell de Mallorca la passada legislatura. Encara que no formava part de l’equip de govern, vaig oferir-me per col·laborar i explorar les possibles solucions. Si jo hagués estat el conseller responsable de l’àrea d’actuació, hauria intentat gestionar la proposta. Ara, com a hipotètic gestor, explicaré les passes que hauria dut a terme.

Sense ser un expert en lleis, crec que la ‘Ley 33/2003 de 3 de noviembre del Patrimonio de las Administraciones Públicas’ no impediria a les institucions adquirir l’OAM en una subhasta judicial, obrint així la porta a una possible intervenció per part seva. La meva actuació començaria amb la redacció d’un estudi i projecte de viabilitat, treballant estretament amb experts en la matèria, amb alguns dels quals ja es va tenir un primer contacte. Aquest projecte s’enfocaria en tres branques claus: educació, recerca i astroturisme, aquest últim essencial per a la sostenibilitat econòmica de l’Observatori, aprofitant el seu potencial com a atracció educativa i recreativa per a visitants i aficionats a l’astronomia.

El següent pas en la gestió de la proposta per a la recuperació de l’OAM seria involucrar altres estaments, incloent-hi institucions i entitats privades, especialment els principals creditors. En el cas d’una entitat bancària principal creditora, es podria explorar la seva col·laboració, tenint en compte el seu precedent en el suport a iniciatives de divulgació científica i educativa, com és el cas d’un reconegut Museu de Ciències a Barcelona, que inclou un planetari i exposicions interactives. A més, la Universitat de les Illes Balears (UIB), com a màxima autoritat en educació i recerca a la nostra comunitat i les associacions d’astronomia locals, haurien de tenir un paper fonamental en aquest projecte.

El següent pas crucial en la revitalització de l’OAM seria cercar finançament. Una bona opció passaria pels fons europeus Next Generation, especialment dins del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència. Aquest pla destaca per la seva substancial inversió en ciència i innovació. He de dir que durant la visita d’un expert aquest va concloure que la inversió necessària per a l’OAM no seria excessiva ressaltant la seva viabilitat econòmica.

En la fase final d’aquest projecte, amb tots els acords previs i la bona disposició observada per part de la intervenció judicial, els aspectes pendents no representarien un obstacle insuperable. Aquest enfocament cooperatiu i proactiu facilitaria la resolució, aplanant el camí per a l’exitosa revitalització de l’OAM.

Encara consider que hi ha temps per implementar la proposta sobre l’OAM, introduïda cap al final de la legislatura passada. És una realitat lamentable que moltes iniciatives aprovades per unanimitat pel Consell de Mallorca no es materialitzin. És essencial establir un seguiment més rigorós i transparent dels projectes, garantint que no caiguin en l’oblit i que el seu progrés i resultats siguin comunicats clarament. Declarar que una proposta com aquesta és un brindis al sol pot reflectir cert interès a mantenir-se al sol que més escalfa més que una valoració justa dels esforços realitzats.

Anunci. Desplaceu-vos per continuar llegint.
Avatar
Escrit per

Feu clic per comentar

Heu d'haver iniciat la sessió per publicar un comentari Iniciar sessió

Deixa un comentari

Potser també t'interessarà

Calendari Mallorquí

A partir del 26 de novembre començarà a distribuir-se una nova edició del famós parenòstic

Afers i gent

Un projecte d’autoocupació mitjançant el Carnet Jove ha servit per donar empenta a la nova empresa avícola que gestiona el jove de 24 anys Joan...

Àgora

Els tres joans, pels poblers, van esdevenir una institució

Afers i gent

Escriptor, llicenciat en Química i docent a l’IES Marratxí, acaba de publicar 'Com posidònia en un alzinar!'