Ciclistes com a mosques!

Els veïnats del pla de Sant Jordi saben que els dies punta cada trenta segons un avió s’enlairarà o aterrarà. A Caimari passa una cosa semblant amb els ciclistes. I és que l’arribada de la primavera obre la temporada dels estols de pedalejadors que travessen el poble per la carretera de Lluc. Un matí qualsevol d’abril no passa ni un minut sense que un ‘pelotó’ faci la ruta de pujada o davallada. Una cursa en bucle que no acaba fins que el dia fosqueja i, segons els veïnats, encara és més espessa els caps de setmana, ja que als turistes estrangers s’hi uneixen els ciclistes autòctons, convertint Caimari en un poble de maillots de colorins. És el turisme de ciclisme incrementat pels enamorats de les emocions fortes que s’apunten a aquestes rutes atrets per l’ingredient extra dels “descensos èpics”.

“Són com a mosques, n’hi ha pertot pertot”, diu una veïnada que es dirigeix a la plaça Major, on hi ha el mercat de cada dilluns. “No només és la carretera que n’està plena, a qualsevol carreró te’n trobes perquè n’hi ha que venen de Binibona i passen per aquí”, afegeix. I mentre pronuncia aquestes paraules dos ciclistes li passen per l’esquena i tres més s’aturen a mirar el mòbil per saber per on trobar la carretera principal. 

Pocs metres més avall de l’estret carrer de ca s’Hereu, en Joan vol treure el cotxe i abans surt a peu a mirar amunt i avall no fos cosa “passin bicicletes”. Assegura que ja ha tengut algun ensurt “sobretot a la carretera, perquè si vols voltar per avall -als carrers Marquès o de s’Ermita-, són de molta pendent i hi has d’entrar poc a poc. I si t’atures un segon ja tens ciclistes que davallen a les totes!”.

A Es Colmado són escenari privilegiat perquè estan al darrer tram de la carretera sortint cap a Lluc i confirmen que cada dia hi ha conflictes: “Davallen a massa velocitat i si hi ha un cotxe o algú que travessa, és un perill. Un que sortia amb el cotxe a la carretera només va guaitar un poc el ‘morro’ i els ciclistes es varen posar a insultar-lo! I no et pensis que només siguin els estrangers, també n’hi ha de ben mallorquins!”. La dependenta afegeix que l’altre dia sortí a fer repartiment amb el cotxe i es va trobar al carreró de s’Horitzó amb un grup de ciclistes davallant en sentit contrari “i no ens podíem ni moure!”.

Els caimariencs coincideixen a vaticinar que “hi haurà un de nou i tendrem qualque accident”, i recorden que, a més, els caps de setmana la Policia Local de Selva no passa per Caimari.

El cert és que al poc temps d’estar per Caimari es comprova que les apreciacions dels veïnats no són gens exagerades. Ni els passos de vianants elevats del primer tram aturen els ciclistes més atrevits que davallen de Lluc com si participassin a una competició i s’ho jugassin tot en aquells metres de zona urbana, on, en teoria, haurien de compartir espai amb altres vehicles i persones que caminen. Alguns entenen les normes -com els senyals de 30 km/h- i es nota que frenen tot d’una, però molts no respecten la velocitat ni prop fer-s’hi i just redueixen al revolt davant el bar s’Aturada i tornen a accelerar per enfilar la recta de cap a Selva. De fet, la sortida torna a ser un punt conflictiu. 

Els incidents més habituals al tram urbà de la carretera de Lluc es produeixen quan algun cotxe s’atura enmig i bloqueja un carril, ja que en aquest moment coincideixen ciclistes que pugen, altres que fan el descens, i moltes vegades cotxes que fan avançaments un tant temeraris. Pocs metres per tants elements que volen passar a la vegada. I mentrestant, els habitants del poble s’ho miren amb cara de no entendre res.

Tampoc seria just dir que tothom ho observa amb mala cara. A la porta de l’antic cafè de Can Vila -situat també a la carretera-, la seva madona, na Catalina, diu que no és per tant “això són doblers que queden, ja m’agradaria a jo que s’aturassin aquí com ho fan aquí davant, però jo no puc treure taules al carrer i tenc la terrassa a darrere”. I és que ella no té ni un client ciclista mentre que a l’altre costat del carrer trobam ple Sa Ruta Verda, un local amb una bicicleta penjada a la façana i cartells de “food+tools” i “vegan&gluten free products”. Una clienta que acompanya a Catalina confirma que “hi ha veïnats que són així, sempre es queixen per tot”, i afegeix que “potser que alguns ciclistes facin massa via, però vaja, això són doblerets que deixen”.

Un parc d’aventura ciclista d’Alaró fins a Pollença

El cas de Caimari és un dels més evidents, ja que coronar el Coll de sa Batalla és trofeu de caça major, i la davallada, també, però aquest turisme ciclista de ‘descensos èpics’ el podem trobar a nombrosos punts de la Serra on hi ha carreteres amb desnivells més pronunciats. A Alaró es reben a la zona de ses Planes i al carrer Solleric, els grups ciclistes que han fet la davallada d’Orient. També dins el terme d’Alaró, en direcció a Lloseta, hi ha la costa de Tofla, una altra davallada important que després pot entrar a Lloseta i agafar cap a Biniamar, o bé dirigir-se cap a la carretera d’Inca. 

Entre Mancor, Selva i Moscari, i fins a Campanet, també coneixen bé aquests estols de ciclistes de més nivell que van més accelerats que els grups de passeig. Pollença té alguns dels destins més desitjats pels caçadors d’aquestes emocions, com són Formentor i el Coll de Femenia.

La web cycling-friendly.com promociona Mallorca com un destí vacacional “de ports de muntanya únics”, i considera que el millor itinerari és la carretera de Sa Calobra d’Escorca, amb 10 km d’un desnivell que arriba al 20%. També destaca el camí del Puig Major, Coll de Femenia, Formentor, i el Coll de sa Batalla.