Connecta amb nosaltres

Hola, què busques?

Aquí i ara

El Consell reordena el ‘pastís’ del creixement urbanístic dels pobles

S’aprova la revisió del Pla Territorial de Mallorca que es cuinà la legislatura 2003-2007 entre Jaume Matas i Maria Antònia Munar, i 700 hectàrees deixen de ser urbanitzables i tornen a ésser sòl rústic.

Tot bon enllaç matrimonial ha de lluir un pastís de noces per brufar els nuvis, i el pacte PP-UM del 2003 que tallava el primer Pacte de Progrés balear mereixia una cerimònia grossa i dolça. Segurament, ben bé podríem dir que el pastís de l’enllaç Jaume Matas amb Maria Antònia Munar fou el territori de l’illa, i la recepta escrita la podem trobar amb el nom de Pla Territorial de Mallorca (PTM), un document que entrà en vigor el dia 1 de gener de 2005.

El PTM va dibuixar el creixement de tots els municipis de l’illa fabricant molt bones tallades a cada poble en forma de bocins que passaven de ser terrenys rústics a convertir-se d’un dia per l’altre en gustosos solars que a curt o mig termini es podrien omplir d’edificis de pisos, xalets i adossats. Un plat dolç per polítics, promotors i constructors que convertí els despatxos en autèntics abellers de negociacions, compres, vendes, intermediaris, comissions i autèntiques pilotades urbanístiques que varen marcar una època.

Ara, 16 anys després d’aquell mercadeig, el document d’ordenació territorial s’ha hagut de revisar fruit de dues lleis, de 2017 i 2020, que obligaven a posar ordre precisament entre les àrees de reconversió del PTM i els projectes municipals d’urbanització coneguts com UA (unitats d’actuació urbanística). Aquest desembre es va presentar i es va aprovar inicialment amb els vots de PSOE, Més i Podem, l’abstenció d’El Pi, i el vot contrari de Ciutadans, PP i Vox. La consellera de territori, Maria Antònia Garcías va mostrar la seva satisfacció i destacà que amb aquesta modificació “s’ha tancat un cicle i s’ha obert el camí de la Mallorca del futur”.

S’ha duit a terme la revisió dels planejaments dels municipis de Mallorca. Finalment n’han resultat afectats 17, dels quals 7 ja han exercit les seves competències i han resolt el tema de les UA per iniciativa pròpia. Els 10 restants són Alaró, Algaida, Binissalem, Campos, Deià, Marratxí, Muro, Pollença, Sa Pobla, Sóller. La feina de col·laboració amb els ajuntaments ha suposat que cinc d’aquests municipis – Algaida, Campos, Deià, Marratxí i Pollença- hagin classificat com urbà 22 hectàrees que corresponen a 13 UAs. Finalment, nou municipis -Alaró, Algaida, Binissalem, Campos, Deià, Muro, Pollença, Sa Pobla, Sóller- han classificat en total 20 hectàrees com a rústic.

L’actualització de les àrees que el PTM de 2004 qualificava com de desenvolupament urbà ha permès recuperar més de 700 hectàrees que ara queden classificades com a sòl rústic. Un dels canvis més significatius introduïts és la revisió del creixement del sòl urbà. La reducció de la previsió de creixement passa del 5,45 al 3,22%, el que significa reduir 450 hectàrees. 

UN PLA QUE FOU UN ‘CAS’

El conegut com Cas Pla Territorial va ser una investigació judicial per pressumpta corrupció en la qual varen ser investigats els polítics Bartomeu Vicens d’UM -conseller insular de Territori-, Jaume Font del PP -conseller de Medi Ambient-, i els empresaris de la construcció Mateu Sastre, Vicenç Grande i Fausto Ferrero. El cas es centrava en la requalificació de més de mil hectàrees a cinc municipis: Sóller, Campos, Marratxí, Pollença i Alcúdia. El 2010 el jutge va decretar el sobreseïment tot i que es reconeixia que “són nombrosos els indicis incriminatoris relacionats amb el PTM”. 

Pollença és el municipi de la contrada més tocat per la redistribució d’aquest renovat PTM, amb la desclassificació d’una unitat d’actuació urbanística i set finques amb terrenys que fins ara havien estat urbanitzables però que no han estat executades o han quedat fora de normativa. 

A la Cala Sant Vicenç passa a ser terreny rústic una finca on s’havia projectat un allotjament turístic per 292 persones -zona nord de l’avinguda Cavall Bernat-. Altres finques del municipi que es desclassifiquen són terres de La Gola, tallers del Port, del torrent de Sant jordi, El Pinaret, El Vilar (parcialment, només zona nord-oest) i a Cala Carbó. En aquests dos darrers casos es deu a una ampliació de zona ANEI.

A Santa Margalida desapareix un sector del polígon que estava planejat darrere el camp d’esports de Can Picafort, i a Consell, Alaró, Binissalem, Muro i Sa Pobla tornen a ser sòl rústic comú finques on s’havia previst construcció de vivendes, però no s’han adaptat a normativa, o bé no s’han executat després d’anys. A Muro són dues les finques que deixen de ser urbanitzables: Son Font (206 vivendes) i la UE-Tenis, devora el carrer Comunes de ca n’Oliver (54 vivendes). A Sa Pobla els terrenys desclassificats estan entre els carrers Asalto i Torrent, on inicialment s’havia projectat la construcció de 95 vivendes.

LA FINCA DE LA GUERRA DE CONSTRUCTORS D’ALARÓ

El nou PTM desclassifica a Alaró la unitat d’actuació prevista al Camp Roig d’abaix d’ençà del 2003. Aquesta urbanització fou l’origen de la disputa entre constructors que acabà amb una denúncia per invasió de vial públic a l’edifici de pisos del Fantasio. La constructora de la família Parrilla impulsà una urbanització parcial que només afectava al seu solar, i quan un altre constructor s’hi va oposà i l’ajuntament ho aturà, començà un serial judicial que encara no ha acabat.

Bartomeu Noguera
Escrit per

Feu clic per comentar

Heu d'haver iniciat la sessió per publicar un comentari Iniciar sessió

Deixa un comentari

Potser també t'interessarà

Calendari Mallorquí

A partir del 26 de novembre començarà a distribuir-se una nova edició del famós parenòstic

Àgora

Els tres joans, pels poblers, van esdevenir una institució

Afers i gent

Mestre Antoni Bissanyes, de Pollença, diu adéu a cinquanta anys de pastisser

Afers i gent

Escriptor, llicenciat en Química i docent a l’IES Marratxí, acaba de publicar 'Com posidònia en un alzinar!'