Connecta amb nosaltres

Hola, què busques?

Aquí i ara

El turisme ‘autèntic’ d’interior també satura Mallorca

Búger n’és l’exemple: una de cada quatre cases es destina a lloguer vacacional

Búger n’és l’exemple: una de cada quatre cases es destina a lloguer vacacional

L’atractiu de la Mallorca de pobles pintorescs, amb carrerons peatonals, façanes de pedra i cossiols a les finestres ha fet esclatar el mercat del lloguer vacacional a l’interior de l’illa. La saturació és al portal de cada casa, per algunes veus això suposa generar riquesa, per altres simplement encareix la vida dels residents locals i multiplica el consum. 

Són les nou del matí d’un dia feiner a Búger, i el moviment més destacat a peu de carrer són els cotxes de rent a car que parteixen, alguns turistes que aprofiten per anar a córrer pel poble, i se senten crits de nins que juguen mentre neden a una piscina d’una casa de lloguer vacacional situada ben devora l’església. Poc a poc aquests sons s’aniran entremesclant amb pinzellades d’activitat ‘autòctona’: comencen a comparèixer els habituals a una teulada al bar Cas Rector, de fons els nins i nines de l’escola pública Els Molins també es fan sentir, i algunes dones pugen amb el carretó a fer la compra a la única botiga-supermercat del poble. 

De bon matí una veïna contempla indignada com dos turistes parteixen amb el cotxe i deixen les bosses de fems al carrer

Búger és un exemple de vila petita i ‘coqueta’, d’allò que en diuen pobles pintorescs, que s’han vist els darrers anys transformats per la presència cada vegada més evident i massiva de vivendes transformades en allotjaments de lloguer vacacional. El fet de ser un municipi de pocs habitants -uns 1.084 segons el cens- i amb poc percentatge de residents estrangers (5,6%), permet fer més evident el contrast per la implantació d’un nou model de vida. Segons les xifres de l’INE, ara mateix a Búger una de cada quatre cases es dediquen a lloguer vacacional, un recompte que, evidentment, no contempla els immobles que tenen el mateix ús però opten per no legalitzar la seva situació.

Per la costa del carrer del Sol una veïna bugerrona de tota la vida surt del portal de ca seva per anar a comprar i contempla com dos turistes parteixen amb el cotxe i abans pengen dues bosses de fems a la façana. Ens diu que el poble ha canviat molt i que, després de l’aturada per la pandèmia, ara es nota més la presència de molts estrangers, però afegeix que està encantada: “La única cosa que no m’agrada tant és per exemple això -i assenyala el fems-, ells ara sen van i deixen això tot el dia al carrer”. Diu que està rodejada de cases de lloguer vacacional: “Aquesta, aquesta de davant, encara que no dugui lletrero, i també la de devora, que la varen arreglar i ara lloguen els baixos i el pis de damunt”.

A un carreró proper a l’església trobam a na Maria, asseguda a un pedrís, que també explica com es viu al nou Búger: “L’horabaixa hi ha una cotxada que arriba, no sé on deuen aparcar, i després qui fa l’Havana és el bar de Cas Rector, perquè els hi agrada molt anar a beure allà”. La seva explicació a que molts de bugerrons posin les seves cases a llogar és que “els ‘gastos’ són grossos i també és ben normal que puguin aprofitar la temporada”. Saluda al seu veïnat, i ell entra a la conversa, “aquesta casa de la cantonada fa uns anys que la lloguen, diuen que enguany vendran els propietaris, però de moment hi van passant grupets”. Afegeix que “l’any passat vàrem tenir qualque problema perquè alguns grups, com que ells estaven de vacances, feien festes fins les 3 o les 4 de la matinada, i vaig haver de tocar la porta per dir-los que jo l’endemà m’havia d’aixecar prest per anar a fer feina”. 

Al carreró Miquel Tortella, ben devora Casa Paulina, casal que llueix el cartell amb les sigles ETV d’establiment turístic oficial, hi ha el supermercat Aprop, que és l’únic negoci de venda d’aliments del poble. Aquí sí que es pot prendre el pols de l’activitat turística, i així ens ho confirma la dependenta: “Es nota ben molt, aquí venen els del poble de tota la vida i també els turistes, però la diferència més grossa és que els mallorquins venen a comprar els descuits, i els  estrangers solen fer aquí la compra grossa per un parell de dies”. Assegura que la gent de Búger en general veu amb bons ulls aquests nouvinguts “encara que qualque madona a vegades entra aquí i es queixa que d’ençà que ha sortit de ca seva no ha conegut ningú pel carrer”.

“La diferència més grossa al supermercat és que els mallorquins venen a comprar els descuits i els estrangers fan la compra grossa per un parell de dies”, conten al supermercat.

En Tomeu regenta l’estanc des de fa pocs mesos i per aquesta raó diu que no pot comparar, però és del poble i també ha observat que cada vegada hi ha més presència de turisme. “A l’estanc not que venen sobretot estrangers que estan per cases de fora vila, i també qualque ciclista que passa per aquí davant i s’atura, però on veig més gent és als bars i també al forn”. No creu que generin problemes de convivència aquesta cada vegada major presència de turistes, “dins el poble la majoria són famílies i cerquen tranquil·litat, potser a fora vila hi ha més grups de joves que volen fer festes”. També treu el tema dels fems, però ho justifica assegurant que “més que res és perquè s’equivoquen i no el treuen el dia que toca”.

El batle anuncia noves taxes

Pere Torrens, batle de Búger, admet que el poble es troba sobresaturat en molts aspectes arran d’aquest increment del lloguer vacacional que s’ha viscut els darrers anys: “No hem d’oblidar que està generant riquesa i això és positiu, però clar, també desvetlla algunes mancances que ara es fan més evidents. Per exemple, no és el mateix un consum d’aigua de 300 m3 als 800 m3 dels mesos d’estiu”. Una altra problema que s’evidencia quan als 1.100 habitants habituals se’n sumen mig milenar més, és el de la seguretat, ja que ara mateix a Búger no hi ha Policia Local. “Tenim un agent amb plaça fixa que va demanar el reingrés, però ara està de baixa, i per tant quan sorgeix algun problema els veïns solen cridar a la Guàrdia Civil. Però aquí ens topam amb un altre conflicte, i és que si és un tema de molèsties per renous, la Guàrdia Civil diu que no pot fer res perquè això depèn de les ordenances municipals. I jo amb això no hi puc estar d’acord, crec que almanco podrien fer alguna actuació, com per exemple identificar a la gent”. Torrens afegeix que, per sort, és un poble tranquil i que aquests problemes són molt puntuals.

    El tema de la recollida de fems també és un punt important que l’Ajuntament vol afrontar ben aviat, i el batle anuncia que s’està estudiant aprovar una taxa de fems més alta per les cases de lloguer vacacional com fan altres pobles ja que actualment paguen el mateix que qualsevol vivenda: “És ben normal -diu Torrens-, qui contamina paga, i està clar que les cases vacacionals generen més fems que les altres”.

    La manca d’espais d’aparcament és una queixa generalitzada que mencionen tots els veïnats consultats. Cada família té més cotxes, recorden, i ara a tot això s’han d’afegir els cotxes dels rent a car dels turistes. Torrens n’és conscient i assegura que des de l’Ajuntament intenten trobar solucions. “Ara farem un aparcament, és vera que petit, de 8 places, però sabem que necessitam poder tenir un solar gros per dedicar-lo a aparcament”. Però el fet de ser un poble de moda també suposa un impediment per comprar un solar urbà i dedicar-lo a estacionament de vehicles. De fet, es parla que ara mateix a Búger hi ha petits solars que s’estan venent per 200.000 euros i executen un projecte d’obra de més de 400.000, el que dona una idea de les característiques dels projectes que s’estan impulsant . “El preu dels solars s’ha encarit molt i fa que no sigui viable comprar-lo -diu el batle-, i per altra banda, la possibilitat de dedicar terrenys rústics a l’entrada del poble necessitaria que el Consell concedís l’interès general i ara no ho estan fent. Realment, no ho entenc, el Consell i el Govern entren en contradicció, per una banda promouen instal·lacions de plaques solars, i després neguen la possibilitat de fer aparcaments dissuassoris a les entrades dels pobles que serien ideals per aquestes parcs fotovoltaics. Estic convençut que amb això el Consell acabarà recitificant i s’acabarà arreglant”.

Bartomeu Noguera
Escrit per

Feu clic per comentar

Heu d'haver iniciat la sessió per publicar un comentari Iniciar sessió

Deixa un comentari

Potser també t'interessarà

Calendari Mallorquí

A partir del 26 de novembre començarà a distribuir-se una nova edició del famós parenòstic

Àgora

Els tres joans, pels poblers, van esdevenir una institució

Afers i gent

Mestre Antoni Bissanyes, de Pollença, diu adéu a cinquanta anys de pastisser

Afers i gent

Escriptor, llicenciat en Química i docent a l’IES Marratxí, acaba de publicar 'Com posidònia en un alzinar!'