La fi de festes tradicional amb un espectacular castell de focs artificials tornarà a estar enguany condicionat pel risc extrem de risc d’incendi forestal per saber amb vint-i-quatre hores d’antelació si finalment es podrà fer o no. El sofocant agost de l’any passat ja va venir condicionat per l’aplicació d’una normativa estatal aprovada un any abans que fixava que en casos de perill alt d’incendi quedaven prohibits els espectacles pirotècnics.
Enguany, aquesta llei segueix vigent, però la Conselleria ha rebut aclariments de fonts del ministeri de Transició Ecològica que permetran flexibilitzar la seva aplicació. El canvi més gros serà que es permet diferenciar els espectacles segons si es fa ús de pirotècnia de llarga distància que pot enlairar-se. En base a aquest canvi es podran fer els tradicionals correfocs de les colles de dimonis a places de pobles que l’any passat es varen suspendre, com fou el cas d’Alaró i Consell.
El cap del servei de Gestió Forestal del Govern, Joan Santana, explica que després de l’estiu passat diverses comunitats varen sol·licitar aclariments per diferenciar a quin sòl afectat feia referència la norma, ja que només parlava d’espais oberts, i també demanaren diferenciar el tipus de pirotècnia i que es creassin informes de risc d’incendi per franges horàries. «Ara ho tenim un poc més clar -diu Santana-, sabem que pel que fa als correfocs no els afecta, i en el cas dels focs, tornam a estar com abans de 2022, és a dir, que si se celebren a espais situats a menys de 500 metres de terrenys forestals, necessitaran l’autorització administrativa, i si aquell dia tenim risc extrem d’incendi el Govern no els podrà autoritzar».
El responsable de gestió forestal aclareix que, tot i semblar que 500 metres és molta distància, «hi ha pocs pobles que no tenguin alguna clapa forestal a aquesta distància, siguin pinars, torrents o bardisses. Quan parlam de terreny forestal hem d’entedre que es tracta de llocs on vegeten espècies espontànies».
Del tema de la classificació de les alertes de risc, Santana diu que actualment l’entitat de referència és l’Aemet, que fa informes diaris que estableixen la situació de perill en base a les previsions màximes de temperatura, humitat i vent per la jornada: «S’agafa l’hora que farà més calor, més vent i més sec, i segons aquestes condicions es fa l’avís de risc que afecta a les 24 hores d’aquell dia».
Des del Govern s’ha demanat que l’Aemet ho faci per franges horàries i d’aquesta manera molts espectacles que es fan a la mitjanit es podrien autoritzar sense problema. De cara a l’estiu que ve, està en tramitació un decret per establir que aquests avisos de referència es puguin fer des de la pròpia Conselleria.
Pirotècnia Jordà: «La gent dels pobles diu que si no hi ha castell de focs no és un final de festes»
La recent celebració de votacions a Sant Joan per decidir si s’havien de fer focs o no, o el debat entorn a les molèsties que provoquen als animals, ha posat la pirotècnia en entredit, una polèmica que no agrada gaire a Toni Puigròs de l’empresa Jordà de Lloret. «Nosaltres no insistim, qui vol focs en fa, i ja està, hi ha hagut pobles que varen provar alternatives com els drons i no ha agradat i tornen a fer focs. És que hi ha gent als pobles que diu que si no hi ha castell de focs no és un final de festes com toca». Quant a les protestes d’animalistes, Puigròs diu que «jo tenc animals: cans, ovelles, cavalls… però pens que els focs són una vegada a l’any, i després n’hi ha 364 sense trons». Jordà té dues dates especials fixades al calendari: els focs de Can Picafort, que fan cada any, excepte tres edicions que es contractà amb una empresa valenciana, i l’espectacle del seu poble, Lloret. «Aquest dia sempre ens agrada fer alguna cosa que se surti del normal per sorprendre, sobretot en temes visuals», diu el pirotècnic.
Heu d'haver iniciat la sessió per publicar un comentari Iniciar sessió