La cara més inquera de Francina

Quan una jove candidata socialista a batlessa d’Inca va sortir derrotada de les eleccions municipals de l’any 1999 alguns pensaven que es donava per acabada la curta aventura política de Francina Armengol. Ben errats anaven, com qui fa dos mesos veia un punt i final després que perdés la presidència del Govern balear. Com si només fes passes enrere per donar-se impuls, aquest estiu de la digestió de la dolorosa derrota autonòmica passà a ser la número 1 al Congrés per després se proclamada presidenta del Congrés dels Diputats.

Si feim una ullada enrere cap a la cara més inquera d’Armengol hem de parlar amb qui és el seu pare i un dels seus referents polítics, l’exbatle d’Inca Jaume Armengol.  Quan se li demana per quan va descobrir que la seva filla tenia el cuquet de la política, assegura que “no tenia cap cuc polític, la veritat. Ella se’n va anar a estudiar farmàcia a Barcelona i és vera que allà anava a mítings i tenia amics molt sobiranistes, però tornà a Inca i em va substituir a la nostra farmàcia”. Aquí va ser quan el pare va observar que això de despatxar li venia petit i que ella li agradava més el moviment: “S’avorria a la farmàcia, ella era molt activa, i a partir d’aquí un grup de gent del PSOE de la branca més autonomista la varen engrescar i de rebot entrà en política, però ella en aquells temps el que enyorava era tornar a Barcelona”. 

I amb això que acabà de cap de cartell com a candidata a batlessa d’Inca i acabà derrotada front al PP de Pere Rotger. Jaume Armengol assegura que “li va anar bé perdre, i si ho miram amb ulls d’ara segur que si hagués guanyat no estaria ara tan amunt. Aquella campanya va ser molt dura, la va fer més forta i va posar cuiro, perquè la insultaven i li deien de tot”.

Ara, davant el nou càrrec, el pare diu que no creu que la vegin menys que aquests darrers vuit anys, “ja estam acostumats a veure-la per la tele i els diaris, encara que he de dir que és molt familiar i li agrada molt estar amb nosaltres. A més, és una trempallamps, i he de dir que sap fer de tot”.

Qui va ser el rival de Francina Armengol l’any 1999, l’exbatle i expresident del Parlament, Pere Rotger, també recorda aquell episodi electoral: “varen ser unes eleccions molt dures i amb molts problemes entre ella i jo que varen acabar als jutjats, però ara aquelles ferides ja estan oblidades i tot està superat, tant amb ella, que ens vàrem retrobar al Parlament, com amb la seva família”. Rotger destaca la força i el futur que encara té per davant Armengol i diu que “com inquer estic ple de satisfacció malgrat les diferències ideològiques que poguem tenir”. Malgrat aquesta concòrdia, no dubta a recalcar amb orgull que l’any 99 “ella va perdre de forma estrepitosa contra jo, en varen fer 5 i nosaltres 13, pareixia que allò era el seu final polític… però la vida fa tantes voltes. És curiós pensar que si hagués estat batlessa segurament no hagués volat tan amunt com està ara. I no ha acabat la seva carrera, jo la veig de ministra”.

Just abans de la seva entrada en política, recent arribada a Inca després de finalitzar els estudis universitaris, Armengol començà a mostrar les seves ganes de ‘marxa’ fent de periodista i participant a un programa d’entrevistes setmanal de l’OCB a la televisió d’Inca. 

El seu company en aquesta aventura informativa va ser Andreu Caballero, un històric del PSM de la ciutat i que ara és regidor a l’Ajuntament a les files del PSOE. “Francina i jo érem els entrevistadors, el director era Lluís Maicas, i cada setmana venia un personatge, com Joana Maria Seguí, Gabriel Janer Manila, Rafel Crespí, Joan Lacomba… Era un programa que es feia com a col·laboració de la televisió amb l’Obra Cultural Balear i es deia ‘Galeria de personatges’”. 

Caballero recorda que ja coneixia a Francina de l’institut Berenguer d’Anoia, ella anava dos cursos davant jo, i després vaig coincidir amb ella a l’Ajuntament, quan ella va ser candidata jo anava a llistes amb el PSM, a la candidatura d’Antoni Alorda de número 1.