“Però, què vos agrada exactament de la plaça que ara tenim?”, va demanar l’arquitecte llosetí Antoni Pons a un públic contrari al nou projecte el dia de la presentació del nou procés participatiu, i la gent no va saber concretar i just va sortir alguns “tot! tot!”. I és que Pons ha assumit que el seu projecte de nova plaça major de Lloseta no es farà, però el que més greu li sap és que s’ha rebutjat sense que ningú el conegui perquè no s’han vist imatges ni s’ha presentat al poble.
“Quan em vaig embarcar en fer un projecte per la plaça del meu poble vaig tenir clar que no volia moure quatre elements i posar o llevar faroles, volia anar més enllà , fer una plaça que suposàs una transformació per Lloseta, una aposta de futur”. Va ser en aquest moment que al seu estudi va aparèixer la idea de fer tornar fer néixer l’espai, però a peu pla, engrandint els límits fins a les façanes.
“Partíem de poques premises de l’Ajuntament: l’aprofitament d’aigües pluvials, poder fer allà el mercat setmanal, posar ombres i fer uns banys, i més tard va sorgir la proposta d’afegir un escenari estable, però la proposta de baixar la plaça va ser nostra. Una plaça que no té gent, és una plaça morta, un cementeri, com va dir algú a l’acte”, diu Pons.
Es tractava de rompre el concepte de plaça pública com un momunent imponent, però que només s’usa pocs dies a l’any. A més d’eliminar el mur que comprimeix les cases del carrer Guillem Santandreu, i de llevar el perill de l’alçada de quatre metres sense barana protectora.
A l’època quan Joan March es quedà el Palau, per anar a l’església es pujava per un camí recte que començava davant l’actual bar Bestard, però ell va voler que el camí voltàs per fer una entrada més senyorial. De la resta de terreny que va omplir per fer l’accés, va quedar el solar de la plaça, feta el 1942.
L’arquitecte reclama que es pot estar a favor o en contra del projecte, però s’hauria d’haver vist i així evitar les filtracions i campanyes polítiques interessades. “Ens parlen de respectar el patrimoni, però se’ns tiren en contra i ningú sap que s’aprofitaven els elements: l’escut es torna a posar, les fioles es reciclen per la grada, de les cantoneres en fèiem bancs, és una plaça molt pensada. Llàstima que el renou ha guanyat a un projecte transformador, però per altra part, estic content que els meus dibuixos hagin motivat la gent a participar per millorar el poble”.
Heu d'haver iniciat la sessió per publicar un comentari Iniciar sessió