Per la carretera Ma-13 cap a Alcúdia hi trobam el restaurant Can Segué. Na Maria i Antoni Cladera són la sisena generació d’aquesta nissaga que ha donat de menjar a moltes de persones. I la fórmula segueix essent la mateixa: la cuina tradicional, la de sempre. Antoni Cladera parla dels inicis de Can Segué: “El padrí del meu padrí ho va obrir. Creim que se diu Can Segué perquè era caçador de cegues. No ho tenim cent per cent clar”. Quan jo era nin deia el padrí que ja tenia 140 anys i si li afegim 40 més, quasi 200 anys, ens remuntam potser a 1840, encara que no està documentat”.
Abans era un casal per fer una aturada quan el mitjà de transport eren els carros i anaven a cerca alga a la mar. Arriba son pare del padrí d’Antoni i na Maria, i ja en els anys de la postguerra va passar a ser un lloc on se segellava la cartilla de racionament, va ser una estafeta de correus i fins i tot els anys 40 també fou escola. Hi havia la mina de Son Fe on hi treballaven molts de gallecs. A Can Segué hi ha un racó per la intrahistòria. Les fotografies parlen totes soles.
Els anys 70 els padrins ho duien com a bar, i va ser quan el pare de na Maria i Antoni Can Segué li tocà d’herència. Emprengueren una bona reforma i varen començar a fer berenars. “Els que s’aturaven demanaven si podien fer-los un plat per dinar, i així començaren a fer un menú, un primer i un segon. Tira a tira, mon pare va fer el canvi gros de Can Segué”.No ha deixat de ser un establiment familiar. Antoni així ho conta. “Na Maria i jo, l’any 2005 aproximadament vàrem agafar el restaurant i així els pares se pogueren jubilar, encara que ma mare que té 79 anys cada dia supervisa. Hi posa la mà”. Maria és la cuinera i Antoni està de cara al públic.
De dilluns a divendres tenen menú diari per dinar, dos primers i dos segons. El dissabte a la carta i el descans dominical per tornar reprendre la tasca tota la setmana des de les sis del matí. El canvi gros va ser son pare que introduí la porcella al forn de llenya, un plat que ara la preparen en ocasions especials, per festes o per Nadal.
Actualment per Antoni el plat estrella és “l’arròs brut, un dia per setmana sopes de matances, però també demanen molt les tapes o el tumbet, curiosament els estrangers venen cada vegada més i s’atreveixen a demanar un frit i tornen a repetir. Ara amb els mòbils ho tradueixen tot i saben el que duu aquell plat”. Antoni però parla de la sort que tenen amb una clientela fidel a la seva particular “casa de menjars”.
Des de camioners, xofers, repartidors, i altres gremis, com els banquers, mestres, empresaris i fins i tot polítics, que durant molts anys Can Segué es convertí en el seu cau de reunió gastronòmica. “Són generacions de clients. Tenim molta sort i cuinam com es feia antigament”
Heu d'haver iniciat la sessió per publicar un comentari Iniciar sessió