Per Sant Antoni, la pastisseria Q Bo de sa Pobla celebrà aniversari. Magdalena Perelló Jaume duu des de 2006 al front d’aquest repte empresarial i professional. Com a emprenedora, na Magdalena, al costat del seu home en Jaume Salamanca, han creat un estil i un nom.
El nom curiós de “Q Bo” neix d’un dinar de matances entre els cosins, quan estava a punt d’obrir el forn i no tenien nom. “amb els meus cosins, que som 12, els vaig dir que proposassin noms i qui endevini el nom pel forn tendria la tarta d’aniversari de per vida. El meu cosí ferrer, va agafar paper i llapis, va fer un dibuix d’una Q i a dedins la paraula bo, i ens va agradar a tots la idea i així va quedar el forn definitivament amb aquest nom”.
Què fa diferent aquest forn d’un altre? Na Magdalena no gosa a dir cap diferència és com altres llocs, però si que “mir de ser propera als clients, mir de no dir que no. Costa perquè me lleva temps als meus fills però m’agrada ser pastissera. A més, consider que els preus no estan elevats. Preferesc guanyar manco perquè tothom pugui arribar a una tarta de ses nostres”. Pastís normal, a un preu normal, això és el que li dona una satisfacció pels seus clients, “hem de fer una cosa que agradi i que estigui a l’abast de tothom”. Els diumenges fa uns pastissets sense sucre, per a les persones diabètiques i també en fa sense lactosa per encàrrec.
Al forn Q Bo ofereixen els típics dolços i salats segons la temporada, rosaris per a Tots Sants, el rotllo amb confits per al Ram, les xocolates de pasqua, sempre pa, ensaïmades, pastissets, tartes. En temps de les espinagades, tant les pròpies del forn com les que duen a coure-hi, particulars o bars. Molta de feina per Sant Antoni. I na Magdalena expressa amb alegria el que diuen els clients, que “Les espinagades cada any surten més bones. I això és una satisfacció molt gran”.
Una recepta o un pastís d’èxit, no n’anomena cap però sí que diu que són “els mateixos clients que te trien el producte, ara tenim la coca d’albercoc que l’hem “tunejada” amb xocolata i flam, i triomfa tant, sense que ens ho hàgim proposat, hi ha dies que feim trenta coques.”
L’artesana pastissera ha hagut de renunciar a molts de moments per la feina al forn “sortir de marxa, quan era més jove, però havia d’obrir el forn a les cinc i a les sis de la matinada.” Ara intenta compaginar el fet de ser mare de tres infants amb la feina perquè suposa molt d’esforç
Heu d'haver iniciat la sessió per publicar un comentari Iniciar sessió