“A Lima m’he trobat una orquestra que respira il·lusió per fer música”

És director de l’Orquestra de Cambra de Mallorca amb qui estrena un nou cicle de concerts al Claustre de Pollença. Enguany dedicats al compositor rus Txaikovski en el 130 aniversari de la seva mort. Abans però ha fet una gira artística pel Perú.

-Que el seu festival vengui després del Festival de Pollença, un dels festivals de clàssica més destacats de Mallorca, imposa respecte?

-Per suposat. Dins de les nostres possibilitats (especialment pel que al pressupost es refereix) volem oferir una qualitat altíssima per a continuar el llegat que ens deixen. Per a mi en qualsevol cas el que em sembla és un fet molt saludable per a la cultura i la societat mallorquina veure com un poble com Pollença aposta tan decidiement per l’art i la cultura de qualitat i no el mer entreteniment. Demostra valentia i que tenen clar el futur que volen com a poble i com a societat. I el millor, és que això no només es veu en la voluntat del consistori sinó que té una resposta del públic. El Festival de Pollença de cada cop més augmenta les seves ventes i nosaltres també. La cultura de qualitat, si es persisteix, acaba deixant petjada i omplint teatres i auditoris.

-Aquest Festival comença en breu, però vostè acaba d’arribar de Perú on ha dirigit l’Orquestra Filharmònica de Lima.

-Si. La veritat és que tot i l’alegria de tenir un estiu amb tanta activitat, les dates s’acosten molt i acaba sent un poc trepidant tot plegat. Però amb 30 anys és el moment de viure de manera trepidant supòs. El concert que he pogut dirigir a Lima ha estat una experiència magnífica. Ha estat el meu debut a Amèrica del Sud. El fet de creuar l’Atlàntic ja em feia moltes ganes, però a més m’he trobat una orquestra que respirava il·lusió per fer música i que hem connectat des del primer minut. Així doncs, esper que sigui un inici d’una bona relació i que pugui obrir la porta a fer més música amb altres orquestres del continent.

– Com ha estat l’experiència?

-A nivell musical a Amèrica del Sud ens tenen molt idealitzats als europeus (a vegades massa). Això fa que m’hagin rebut amb els braços oberts. Ja dies abans de començar a assajar vaig rebre missatges de músics expressant la il·lusió que els feia que anés a dirigir-los. Òbviament, a qualsevol artista el fa feliç veure aquestes ganes de treballar amb ell. Però el fet és que a més des del primer minut els músics i jo vàrem connectar. Són músics que viuen a un país amb dificultats i que quan arriben a l’assaig és una experiència quasi catàrtica per a ells. Per a un director, arribar a una orquestra on veus els ulls dels músics brillants d’il·lusió sempre és un luxe. Fer música amb passió i dedicació sempre és un gust.

-Altres projectes en un futur proper?

-A partir del gener amb l’Orquestra de Cambra de Mallorca tornarem a començar temporada al Teatre Principal d’Inca. Serà ja la tercera al nou teatre i demostra que el projecte s’assenta i creix, fruit dels bons resultats musicals i de públic. D’altra banda tenc un compromís per la primavera amb l’Orquestra Simfònica de les Illes Balears, qui sempre és un honor que em convidin, i també una possible tornada aviat a Perú que s’ha d’acabar de concretar. Estic intentant també aconseguir algun compromís més a nivell internacional, ja que a dia d’avui el meu objectiu és poder fer arribar la meva activitat més enllà de l’Illa, on em sent molt estimat i valorat.

– Tornat a la immedietessa, per què un festival monogràfic dedicat a un únic compositor com Txaikosky?

-El format va néixer per casualitat l’any 2020 quan es celebraren 250 anys del naixement de Beethoven. Era una data tan senyalada i Beethoven ens torna tan bojos a en Magí  Garcíes i jo que vam trobar oportú organitzar una celebració. El fet és que, tot i ser l’any en que començà la pandèmia (i tal vegada gràcies a que van ser dels primers concerts en directe que es tornaren a sentir a l’Illa), el festival va ser un èxit. Un èxit tan gros que vàrem veure clar que aquesta tradició havia de continuar. El fet de fer diversos concerts de gèneres varis al voltant de la figura d’un compositor fa que aquests festivals siguin una immersió total, ens permeten fer-mos una idea més completa i global de qui foren aquests genis i quin llegat ens deixaren. Això és diferent d’una temporada de concerts habitual on normalment hi ha gran varietat, i precisament ens diferencia de la resta d’oferta de clàssica i ofereix un producte atractiu a l’espectador.