“Ara sense la tensió de la gestió, puc tenir el cap més fred i dona més capacitat per pensar”

L’agenda de la tercera autoritat de l’Estat és una muntanya russa, i fins al darrer moment hi pot haver canvi de plans. Finalment la trobada és a Palma, al seu despatx de Secretària general del PSIB, a primera hora del matí i entre viatge i viatge institucional. És el dilluns 4 de novembre, un dia després dels incidents a la Comunitat Valenciana durant la visita del rei Felip, Sánchez i Mazón, i un dia abans de la jornada electoral als Estats Units.

–A una entrevista a la revista Sa Plaça de fa una dotzena d’anys contava que li feien molta peresa les reunions del partit a Madrid i, si podia, intentava evitar-les. Quines voltes que fa la vida ara cada setmana per amunt i per avall.

–Sí, és així, perquè he estat i sóc una persona molt de casa, de Mallorca i del meu entorn, però la vida et du on et du, i ara mateix és un honor presidir el Congrés. Em dona unes possibilitats enormes de creixement a nivell intel·lectual, però a nivell personal, és vera, té un cost que és molt alt.

–I com ha estat l’adaptació d’aquest any per sentir aquest ‘ca nostra’ a Madrid?

–Va ser dífícil per tot això que et deia abans, no veure els meus fills cada dia, no veure tant els pares i resta del meu entorn familiar. A més, era viure a una ciutat que jo no coneixia. A Madrid la coneixia des del punt de vista de fer feina. I la vivia poc. Ara que duc un any, ja la puc viure d’una altra manera, i conec millor, per exemple, que té una vida cultural molt potent. 

–Quin és el moment que aquest ‘Madrid’ del poder institucional fa que el polític s’elevi i deixi de tocar la realitat?

–Jo duc molts d’anys en política i la gent que em coneix sap que segueixo exactament igual. I allà també faig una vida el més normal possible, tot i que tenc una feina molt institucional i una vida també molt institucional. I és vera que Madrid té coses molt positives, però té una centralització absoluta, que sempre hem criticat i ara en som més conscient que mai, del poder polític, del poder mediàtic, del poder econòmic…

–I hi ha alguna cosa d’aquesta parafernàlia institucional que vista en directe és molt més ‘cutre’ o senzilla del que veim per la tele?

–Per exemple, el Congrés dels Diputats sembla per la televisió que és enorme, i després tothom quan ve se sorprèn i m’ho diuen. I jo em preocup molt de fer actes de portes obertes perquè la gent el visiti. Pens que és com la clau de la democràcia i la gent se l’ha de sentir seu. 

–Vàrem demanar aquesta entrevista fa uns mesos, però així com s’anava acostant la data i es publicaven més informacions del cas Koldo pensàvem que finalment no la faríem. Li ha fet perdre un poc la rialla aquest cas vivint-lo dins l’olla mediàtica de Madrid?

–Vivim un moment, a nivell internacional diria, d’un tracte contra la política, contra les institucions i contra la democràcia en definitiva. I això existeix i ho estam vivint en moltes situacions a Espanya. S’intenta deshumanitzarl’adversari polític, i s’inventen coses de l’adversari polític, i jo ho he patit en carn pròpìa i moltíssima més gent també. És una situació dura, perquè si fas política a un poble pots sortir a xerrar amb els veïnats, però en aquest cas ho has de traslladar per les teves xarxes o a través de mitjans de comunicació seriosos, que jo recolz moltíssim perquè fan una tasca fonamental a la democràcia. 

–I frissa de veure l’escrit formal i en què es concreta tot?

–Hi ha uns intents claríssims d’associacions d’extrema dreta que volen judicialitzar contínuament la política, i intenten contínuament que t’imputin, i a partir d’aquí muntar una situació com la que veim amb el president d’Espanya. Ara, la setmana passada el jutge va dir que, no jo només, sinó cap càrrec del meu govern hi ha indicis de res. Per tant, és molt dolorós això. Jo em vaig ficar en política i un dels motius era per lluitar contra la corrupció política, i Balears ha estat emblema d’aquesta lluita. I és molt dolorós perquè durant la pandèmia, que va ser una època duríssima que no la desitjo a ningú, entre tots vàrem fer tot el possible per tenir una bona situació per Balears. I la vàrem treure bé dins totes les dificultats. És molt dolorós que t’intentin ficar dins una trama de corrupció quan a mi, òbviament, tot això em repugna. No estic en aquest cas en absolut.

–Conten encara per Inca una frase del seu pare, Jaume Armengol, que deia que la dreta té més puteria. La dreta és més puta?

– [Riu] Potser que mon pare ho digués perquè ell això de puteria ho diu molt. Jo diria que la dreta i l’esquerra són molt diferents. Són dos models. I per això dic que estar dins el PSOE i dins l’esquerra és una forma d’entendre la vida. Els valors que ens diferencien són notables, i és la justícia social, la igualtat, intentar que l’interès general triomfi i intentar mantenir que tots tenguem les mateixes possibilitats, i jo no dic que tothom des de la seva ideologia intenti fer el millor. Serà més puta o no, però jo no comparteixo aquesta ideologia. I així com actuen m’ho demostra el que estic vivint. Jo no he actuat mai així. Aquesta forma de mentir, d’enfangar l’adversari… jo vaig governar el Consell després de Maria Antònia Munar i el Govern després de José Ramon Bauzá i no vaig enfangar els seus noms. 

–Tenim ara recent el cas d’aquests dies de les inundacions de València de com des del minut u s’ha intentat manipular políticament.

–Hi ha un intent de desnaturalitzar les institucions, la política i la democràcia, i això, s’ha de dir, ve de part de la dreta clarament. I hem de saber destriar, perquè és cert que qualsevol partit polític pot tenir un cas de corrupció, però el més important és com actua cada partit davant un cas de corrupció. I aquí les diferències són molt evidents. A la tragèdia de la Comunitat Valencia, jo diria que ara mateix sobren tot tipus de comentaris entre partits polítics, insults i evidentment la violència que es va exercir. Ja vendrà temps de prendre responsabilitats.

–Supòs que les visites que ara fa per llocs de Mallorca són molt distintes a quan era presidenta i només devia veure feina per allà on anava.

–Bé, jo sóc secretària general dels socialistes de Balears i tenc la visió posada en les coses que van bé i que no van bé. A mi em costa molt llevar-me el capell de Balears, perquè soc a Madrid per defensar Balears, i sempre ho he tengut clar. I faig molta feina amb ministeris per intentar mantenir allò que havíem pactat i que sé que està en tramitació. Faig aquesta feina per darrere, però la segueixo fent. Ara, sense la tensió de la gestió puc tenir el cap més fred i això m’allibera molt i en dona més capacitat de pensar.

–Com es veu Inca des de Madrid ara?

–Inca és ca meva encara que no hi visc fa anys. Veig una ciutat cosmopolita i cohesionada, i aquest és el mèrit de qui governa i ho vull posar en valor. Inca té un batle magnífic, que ho està batallant. I està fent transformacions no només en infraestructures, sinó en serveis i en valors.

–I ja la darrera pregunta: era si per acabar ens dona el titular gros i ens diu si serà candidata el 2027?

–Noo!, aquest titular no el puc donar perquè no ho sé. El partit té els calendaris molt fixats. En política un any sempre ha estat una eternitat, i avui en dia, un mes és una eternitat. Amb el que em puc comprometre és que sempre em deixaré la pell per fer possible que aquí governi l’esquerra, i jo estaré absolutament compromesa. Crec que és molt necessari un canvi de govern a les Illes Balears i crec que és molt possible.