–La primera pregunta, com a alaroner, és desxifrar l’enigma de la ‘vespa’. I és que a la seva declaració de béns surt que l’únic vehicle que té és aquesta moto i pel poble no se l’ha vist gaire en ‘vespa’.
–Siii, un poc hi he anat. L’any passat bastant, però enguany només dues o tres vegades.Això és una vespa que comprà mon pare l’any 59 per anar al quarter, i feia 15 anys que la va deixar a una cotxeria. Mon pare morí fa cinc anys i jo la tenc fa tres. I és l’únic vehicle a nom meu que tenc. La furgoneta que tenia era de la feina i a vegades duia el cotxe de la dona.
–D’acord, o sigui que el conseller no va a la Conselleria en vespa.
–No, això no, i tampoc tenc clar si hi arribaria la vespa fins aquí.
–El fitxatge d’un director general de Podemos que ja governava fins ara pot haver sorprès, però no és això una conseqüència d’una política treballada des de fa anys d’enteniment en el sector més enllà dels canvis polítics? No sé si fruit de la feina conjuntament entre Joan Simonet i Mateu Morro?
–Això ha passat sobretot aquests darrers quatre anys. Hi ha hagut una unitat de sector. les entitats agràries hem anat plegades en un 90% de demandes. Dels altres quatre anys del govern anterior no puc dir el mateix, però aquests passats hem trobat una conselleria receptiva, que no ens ha dit que sí a tot, però hem pactat moltes coses. Té mèrit tothom del sector agrari que ha fet feina.
“Hem de cercar una bateria de propostes per poder fer rendibles les explotacions agràries, agroestades, degustació de productes, excursions, refugis…”
–Podríem entendre que serà una legislatura continuista pel que fa a Agricultura, excepte en temes de legislació.
–Bàsicament sí, després vendran projectes nous, com la mesa del canvi climàtic o fomentar més la promoció agroalimentària per part de l’Administració. També intentar millorar l’agilitat, a Fogaiba feia deu mesos que no hi havia gerent, per exemple.
–Temes com les agroestàncies o els parcs fotovoltaics són el salvavides dels agricultors?
–No, són dues coses totalment diferents. Quan parlam de l’agroestada jo xerraria de l’activitat complementària en general. L’agroestada és una part que consisteix en poder quedar a dormir dins les explotacions agràries sense haver de passar per un model agroturístic com el que tenim ara. Però dins les activitats complementàries també hi ha la venda directa, la degustació de productes, excursions, refugis per excursionistes, punts d’acampada, cavalls… L’activitat complementària no és la solució pel sector agrari, però forma part de la solució. El tema dels parcs fotovoltaics són uns ingressos de llogar finques per generar una renda a un propietari o a un pagès.
–No serà un colador per més vivendes vacacionals?
–Jo entenc que no, tot pot ser un colador si la norma no es fa complir. L’activitat ha de ser complementària. Si tu fas agricultura, a part de produir aliments, estàs donant uns beneficis socials de manteniment de paisatge, lluita contra el canvi climàtic, lluita contra l’erosió…, idò podràs fer també una sèrie d’activitats que et permetran augmentar la teva rendibilitat. Sempre dic que no es pot fer agricultura verda amb números vermells, així que hem de cercar una bateria de propostes per poder fer rendibles les explotacions agràries.
“La minva de pagesos és molt grossa no només aquí, a tot Europa. La feina que abans feien tres tractors ara la fas amb un, i això són dos treballadors menys. El sector agrari és dels que més s’han mecanitzat“.
–Hi ha un moviment europeu de protestes diverses contra les polítiques agràries, uns les consideren massa ambientalistes i altres el contrari.
–Sembla que no fa content a ningú. Per exemple, per la PAC cada vegada es parla de més simplificació i com més xerren de simplificar, posa’t a tremolar, cada vegada ho compliquen més. A la vegada, dins les institucions europees s’ha decidit fer polítiques cada vegada més verdes, i es considera l’agricultura com un dels responsables del canvi climàtic. Però clar, no té res a veure l’agricultura, per exemple, de Dinamarca amb un pagès d’aquí. Això està generant aquest rebuig a determinades polítiques comunes. Des de Balears podem influir via ministeri. A la primera PAC ja hi va haver reconeixements a la insularitat, i a la segona hi torna haver matisos que augmentaran les ajudes. Però al final ens hem de plantejar si necessitam més ajudes o ajudes d’una altra manera. La idea seria simplificar, però ara de cada vegada hi ha més ajudes, però també creixen les condicions. El pagès ha d’entendre que no pot estar aturat, és un petit empresari i ha d’evolucionar. Si un té un bar o un restaurant i té la mateixa carta que fa 30 anys deixarà de tenir clients. Ha d’aprendre a evolucionar i entendre cap on ha d’anar. La feina del Govern és ajudar a aquells que vulguin tirar endavant.
–Amb el problema de l’aigua, no s’està mirant cap a un altre costat per no afrontar que és insuficient per residents, turisme i activitats com l’agricultura?
–El gran repte que tenim és l’aigua depurada de qualitat. Que funcionin les depuradores, però no només depurant, perquè a vegades ens trobam que l’aigua entra potable i surt salada per filtracions. Això seria una responsabilitat municipal. Haurem de fer processos de reduir la sal. Ara mateix només reaprofitam un 30% d’aigua depurada per regadius. L’objectiu seria doblar això.
–Una altra problemàtica que s’haurà d’afrontar són els escorxadors…
–Són uns punts clau per la ramaderia, que és el subsector agrari que més malament ho passa en aquests moments a Balears. Si no hi ha escorxadors no hi pot haver ramaderia. Inca té un problema històric de mala gestió des d’anys enrere. No surt rendible i s’ha de cercar una fòrmula, però no només pot ser amb ajudes de la Conselleria. Hem de saber si l’Ajuntament vol col·laborar, i si tenim un sector que creu en el projecte.
–Si puja el salari mínim dels treballadors, és un problema per l’agricultura, com vàreu dir, o només és un problema pels empresaris agraris?
–És que l’agricultura la fan els empresaris agrícoles. La pujada del salari és un increment de costos, com quan puja l’electricitat, els fertilitzants… tu tens despeses per produir i una d’elles són els salaris. No dic que no s’hagi de pujar, de cap manera. Si el pagès ho pot repercutir en el preu, no serà un problema per ell, serà un problema pel consumidor. Els preus pugen per falta d’oferta o bé perquè pugen els costos de producció. El pagès ha de dur el fill a l’escoleta, ha de pagar la corrent de ca seva, ha de pagar lahipoteca…
–I ha de pagar els treballadors…
–Sí, clar, només és que hem de saber les conseqüències que tenen les coses.
–Reduireu el parc de Llevant?
–De moment no està damunt la taula.
–Des des d’ASAJA es va dir que l’ampliació perjudicava l’agricultura.
–Bé, però no té perquè desclassificar-se, es pot revisar el PORN i normatives.
–Què es pot fer per la problemàtica dels cans que maten ovelles?
–Bona pregunta, s’ha de donar suport als ajuntaments. Se’ls ha conscienciar que tenen la competència del control, i després dotar-los de mitjans. També establir dures sancions, ràpides i eficients. No descartam ajudes als pagesos, però el que recomanam sobretot és que s’asseguri el ramat. Ara veurem l’impacte que tendrà la llei de benestar animal que obliga a tenir assegurances i altres obligacions per aquesta gran població de cans que hi ha. En aquest cas la llei potser serà positiva.
–Des del sector també s’ha estat crític en una gestió de la Llei de la Serra que perjudica les explotacions agràries.
–A la Serra s’ha de millorar la gestió forestal, per poder treure rendes de la llenya, que a la vegada redundarà en la lluita contra els incendis. Per altra part, a la Serra es fa el que es diu agricultura heroica. Solucions? Comercialitzar productes amb un valor afegit, i activitats complementàries. Per què només hi pot haver refugis públics, quan tenim possessions que no poden ni arreglar els sestadors?
–Hi ha dades que en els darrers 40 anys la mà d’obra assalariada de l’agricultura ha baixat un 90% a Balears. De 20.000 a 2.000 treballadors. És tan minsa la importància de la pagesia?
–De la PAC hi ha uns 6.000 beneficiaris, o sigui empreses agrícoles, o persones que són autònoms. També són 2.000 a temps complet i després n’hi ha molts a temps parcial. Però globalment la minva de pagesos és molt grossa no només aquí, a tot Europa. La feina que abans feies amb tres tractors la fas amb un, i això són dos treballadors menys. A l’hora de reduir costos el sector agrari mundial és dels que més s’han mecanitzat.
–I aquestes 6.000 empreses quines quantitats es reparteix de subvencions?
–De les ajudes directes, uns 24 milions, que és la darrera PAC. L’altre bloc serien les ajudes de PDR, que serien uns 20 milions més.
–O sigui que les subvencions són fonamentals per sobreviure.
–Sí, les ajudes són una part de la solució.
–Els municipis costaners es volen blindar dels visitants, ja sigui de turistes però també de residents d’altres indrets, què hi té a dir l’Administració? Anam cap a un Formentor dels pollencins, una Alcanada dels alcudiencs, i més endavant, unes Fonts Ufanes només per campaneters o Castell d’Alaró pels alaroners?
–Que ho decidesquin els que ho han proposat, no pots restringir amb una llei on ha d’anar la gent. Si un Ajuntament vol fer això, que decidesqui com fer-ho, jo d’entrada no ho sé, ni crec que es pugui fer. Hi ha lleis per poder dir que un de Consell no pot pujar al Castell d’Alaró. Els Ajuntaments tenen les seves normes.
Heu d'haver iniciat la sessió per publicar un comentari Iniciar sessió