“El Teatre Principal no pot ser un centre cívic o un casal de cultura, la nostra funció és un poc diferent”

–Què significa per a un inquero amb el seu bagatge arribar a la direcció del teatre de la seva ciutat natal?

-Moltes de coses, d’una banda és una oportunitat per a fer créixer un espai de cultura al qual tothom està mostrant molta il·lusió i molta energia. Per altra banda, a nivell sentimental, significa retornar a un món de records de la meva infància i de la meva adolescència i rememorar qui he estat en un moment donant de la meva vida i qui som ara.

-Aquest càrrec es temporal, fins a la propera legislatura. Pràcticament sols una temporada. Per a què dona aquest temps? Què podrà dur endavant?

-Faré feina amb el pensament de que no és per a una sola temporada sinó per moltes, 4 o 5 i tan de bo siguin moltes més, ja que és un càrrec prorrogable. Des d’un primer moment totes les idees que han sorgit i he anat comunicant són idees pensades per poder sedimentar al llarg dels anys. 

–Expliqui’ns una mica quina serà la seva línia de feina? Quin projecte de teatre veurem durant aquest any?

-Aquest any serà un any de transició, com sempre que hi ha una direcció sortint i una direcció entrant, no obstant tenc el propòsit d’anar definint la identitat del Teatre Principal d’Inca com un teatre en que es presta especial atenció a totes les eines digitals, recursos i noves tecnologies aplicades a l’escena. Paral·lelament també vull que sigui un teatre per a tothom, un teatre on més o menys tothom s’hi senti representat. 

–Tema produccions i coproduccions pròpies. Fas comptes dur-ne endavant alguna? I el premi Pare Colom de teatre, serà possible veure’l estrenat a Inca?

-Ara mateix som a una casa en procés de naixement, i com tot naixement hi ha un cert punt de fragilitat. Poquet a poquet ens plantejant anar produint i coproduint, però molt poquet a poquet, provablement no sigui per a enguany i tal vegada sigui una micona dins l’any que ve. Evidentment tenim una enorme il·lusió què els premis Pare Colom es vegin damunt els nostres escenaris siguin produïts per nosaltres o per produccions que ens arribin per una altra banda.

-La inauguració del teatre va ser polèmica. Les associacions culturals inqueres se’n varen sentir excloses de la mateixa. Quina relació pense que s’ha de mantenir amb aquestes associacions?

-El Teatre Principal està obert a totes les institucions inqueres, el que passa és que caldrà fer-ho d’una manera endreçada i dotada de sentit comú. No podrem adaptar-ho a allò que seria un centre cívic o un casal de cultura. La nostra funció és una mica diferent però evidentment incloent dins el nostre paisatge aquestes associacions que sembla ser, perquè desconec el relat, es varen sentir excloses. 

-Amb el projecte de restauració del Teatre Principal s’hi va incloure la creació d’una segona sala, més petita i funcional. Quin projecte te per a la mateixa?

-La sala petita ara mateix compleix la funció de sala de cinema perquè a Inca no existeix aquest servei. No és que compleixi aquesta funció pensada expressament per aquest servei, però a Inca no hi ha altra sala que ho faci. 

D’altra banda és una sala per a petites accions i activitats i també cal definir poc a poc com ha de funcionar. De moment ens estam centrant en la sala gran i també d’un tercer espai, un espai polivalent per convertir-lo en un espai de tallers, de trobades i de converses etc etc.

-Per acabar Miquel Àngel, com avalua el foment del teatre entre els més joves i de les agrupacions teatrals de la ciutat?

-Fomentar el teatre entre els joves sempre. La programació intentarà ser una programació que els atregui i que sigui atractiva pensant en ells. Les agrupacions teatrals seran sempre benvingudes a ca nostra.