–Un dels teus camps de treball és el dels joves i la salut mental: com veus que estan els joves avui?
–Jo diria que penjam un poc d’un fil. Molta gent se sent abandonada, i el xoc de realitat entre allò que tenim i allò que sentim és molt gros. A vegades pensam que ho tenen tot, però potser els falta alguna cosa important. I aquí és on hauria d’entrar la capacitat de diàleg amb la gent propera. Estam parlant molt de la influència de les xarxes socials i crec que ni són tan dolentes com diuen alguns ni tan bones. Tot en la seva mesura. Parlam molt de les xarxes, però no veim que els adults també estan tot el dia amb el mòbil. No cerquem culpables només a fora, quan veim infants amb una tablet.
–Per exemple, sols utilitzar molt les xarxes socials per arribar a la gent, joves inclosos.
–Hem de saber trobar els espais per arribar a la gent. Si fas una conferència segurament no s’omplirà de joves, i, en tot cas, et vendran els més conscienciats o els més afectats. Per arribar a gent perquè pugui entendre el que li passa o crear espais de prevenció, hem d’anar més enllà. Hi ha joves que no van a l’institut i no és per bullying, sinó per fòbia social. Hem de saber quins espais tocar amb els pares i amb els joves. Quan faig videos de salut mental a Instagram, tenen molt bona resposta. Realment, arribes a més joves que si vas a una escola, perquè ja estàs parlant el seu codi. Ara mateix els joves estan molt alfabetitzats digitalment, però tenen un problema relacional, el cara a cara els costa moltíssim, o simplement mantenir una conversa per telèfon.
–Els adults ho simplificam dient que els joves estan així perquè veuen el futur negre.
–Moltes vegades són més les pors dels adults que les dels joves. També depèn de quina edat parlam quan deim joves. Si a 29 anys deix de ser-ho a jo em queda molt poc, però a determinats espais encara em tracten com una nina. A vegades, és trist, però m’he de posar una americana perquè sinó no em prenen en serio. Ens hem de guanyar els espais de participació i de validació externa en el món adult. Els adults també bloquegen els joves que pugen amb força. Hi ha gent que amb 23 anys ja pitja, i jo diria que la gran por actual, més que la vivenda, és la dels adults de més de 50 que temen que els joves els llevin la feina, que és el seu sustent per viure bé i poder tenir la vivenda. I també podríem parlar aquí de l’analfabetisme digital de les persones adultes en l’àmbit laboral, per exemple. Jo crec que la riquesa de tenir un bon equip a la feina és saber complementar.
–Què et va fer centrar en els problemes de salut mental dels joves?
–De petita vaig tenir una malaltia crònica i em va acompanyar vuit anys. Jo volia ser periodista i això em va canviar i vaig decidir fer treball social, per la importància de l’acompanyament a les persones. Volia anar a la part més vulnerable, que són els serveis socials. Vaig fer pràctiques a dos hospitals, i el màster a un altre hospital amb el tema de prevenció i atenció del suïcidi, on hi havia molts joves. Aquí em va despertar aquest interès d’aprofondir com estan els joves.
–Passant a un altre tema que afecta a joves, impulses ara la plataforma Liderem a Balears, un lobby de talent i lideratge juvenil. Què serà exactament aquest col·lectiu? Perquè sona a cosa d’èlits i colzades per ascendir.
–És una plataforma a nivell estatal que fomenta el talent juvenil amb iniciatives empresarials, però també socials. Jo arrib aquí perquè l’any passat, mentre feia el màster, vaig veure una convocatòria adreçada a joves que facin coses, i vaig enviar el curriculum i una carta de motivació. Així vaig entrar al programa Generació Propòsit de la Fundació Princesa de Girona, com l’única jove de Balears d’aquella edició. Es va fer una trobada presencial per desembre i la meva iniciativa anava de salut mental i intel·ligència artificial, i tot ha seguit endavant i ara treballam en equip amb altres joves de tot Espanya. En aquest moment va ser quan em varen entrar les ganes de tenir a Balears un espai com aquest per joves amb talent. I vaig contactar amb Liderem i em varen oferir que jo ho coordinàs aquí.
–Parlam de lideratges individuals i no tant de projectes comunitaris?
–Hi ha poc compromís comunitari, però el punt d’inflexió és aquest, necessites el compromís i la voluntat d’engrescar els teus iguals. Està clar que una cosa és un ‘jefe’ i altra és un líder, al líder l’acompanyen, els ‘jefes’ exerceixen la seva autoritat.
–A més de tot això que hem parlat, Elionor Pons és poeta, actriu, ha estat a política, ha fet de voluntària, membre de la junta directiva del Col·legi Oficial de Treball Social i a l’associació balear de Salut Mental… Com ho fas per arribar a tot?
–Jaja…i faig feina a la Fundació Garrover com a treballadora social i seguesc estudiant. He de dir que la part política ja ho he deixat, perquè no puc estar per tot. De la part de poesia jo dic que faig poesia social-crítica, perquè m’agrada tocar temàtiques d’actualitat, per exemple el tema de salut mental i ho vaig recitar a Selva i a Moscari, o el de la DANA, o sobre llengua i cultura. Els meus poemes intenten connectar amb emocions que no sabem exterioritzar, o això em diuen. Escric des de molt petita, des dels 7 anys, i sempre poesia.
Heu d'haver iniciat la sessió per publicar un comentari Iniciar sessió