“La poesia és ‘moment’ més inspiració, la narrativa vol més anar per feina”

— Primer de tot Biel, tu que exerceixes de sineuer militant, què significa per a tu que l’ajuntament del teu poble hagi decidit crear un premi de poesia que du el teu nom?

—Una gran alegria. És un honor. Vaig estar molt gojós. Sobretot si tenim en compte que el me dona un ajuntament d’un color polític que tothom sap que no és el meu. Que els altres et reconeguin uns certs mèrits sempre és d’agrair.

 —Com foren els teus inicis a l’escriptura? Per què et decantares per la poesia?

—Pens que per a la poesia no es decanta ningú. És una cosa que te neix de dedins. Des de sempre m’ha agradat molt la poesia. Blai Bonet era un dels meus poetes preferits i curiosament el primer premi de poesia que vaig guanyar, jo tenia devers 19 anys, va ser a Felanitx. A uns Jocs Florals que feren l’any 1963. Aquell any la Flor Natural la va guanyar en Blai Bonet i la Viola, jo mateix i l’Englantina, un tal Baltasar Coll.

—Quins són els teus pares poètics, aquells poetes que consideres que t’han influenciat més?

—Ho hem comentat abans. En Blai Bonet sense cap dubte va ser un d’ells. En Miquel Martí Pol i la seva poesia i tots aquells poetes mallorquins de l’època.

“No he estat mai un escriptor professional perquè m’havia de guanyar les garroves i treure una família endavant”

—També tens alguns llibres de narrativa. Què te du a triar un o altre estil a l’hora d’iniciar un llibre?

—A l’hora d’escriure, en el cas de la narrativa, sobretot anècdotes, personatges que he conegut del poble i que ningú posa en valor. El darrer llibre que vaig publicar de narrativa fa uns quants anys, es titula precisament “Sineu. Els fills il·lustres alternatius”. I tracta del que he dit. Anècdotes, caràcters, persones que passen desapercebudes i que a mi me semblen com a mínim simpàtiques i dignes de quedar per a la posteritat.

—Abans de posar-te a escriure ja saps si per tractar un tema o altre escriuràs un llibre de narrativa o de poesia?

—Sense cap dubte. És clar. Són dos sistemes d’escriptura molt diferents. La poesia és “moment”, més inspiració. En canvi la narrativa, o un article de premsa, vol més “anar per feina”, es aferrar-s’hi, anar per feina. Pel que fa al tema, de deu vegades nou sorgeix després d’haver escrit unes quantes narracions o alguns poemes i llavors és quan dic: “Això pot donar peu a un llibre.”

—Fins a dia d’avui Biel, quants llibres tens editats? I de tots ells de quin ten sents més satisfet?

– Pens que 24 o 25. Meitat poesia meitat narrativa. N’hi ha un parell d’ells que quan els rellegesc m’emocioa. Tots ells de poesia. I si he de triar, tot i que em costa em decantaria per “Somada”.

—Des que editares Carussa, el teu primer poemari, allà a l’any 80, fins ara són 42 anys escrivint. Ho paga haver dedicat tants anys a l’escriptura i què t’ha aportat aquesta com a persona?

— Dedicar-m’hi en el sentit d’una feina no m’hi he dedicat mai. Sempre ha estat per passió, per ganes d’escriure. I ho he fet quan he tingut un moment lliure, robant hores d’aquí i d’allà. No he estat mai un escriptor professional. Entre altres coses perquè m’havia de guanyar les garroves i treure una família endavant. I com tu molt bé saps, guanyar-se les garroves darrere la poesia es impossible.

—Durant una sèrie d’anys fores col·laborador assidu del Diari Balears. Què en recordes d’aquell època?

—Sí, he col·laborat amb gairebé tots els diaris i sobretot amb Última Hora i amb el Diari de Balears. Amb aquest darrer ho vaig fer fins que es va convertir en digital. A mi el tema digital no em motiva a l’hora de crear.

—Quants articles calcules que vares escriure? 

—Molts. Dos o tres per setmana durant molts anys. Possiblement voregi un parell de milenars d’articles.

—Biel, hi ha res al forn de la creació ara mateix?

—Sí. Un poemari que costa d’enllestir. Cada vegada que el repàs no hi ha manera d’acabar-lo. El llegesc i el torn ficar al calaix. Segurament de cada vegada som més exigents amb el que feim. Amb el que ha de quedar de nosaltres.

—Tu que has fet del llenguatge escrit una bella eina d’expressió i vindicació, com veus l’estat del català a l’any 2022?

—Malament. Molta gent que viu aquí no demostra el més mínim interès per la nostra llengua i no es vol integrar de cap manera. Personatges que fa 20 anys que viuen a Sineu i que no hi ha manera que el xerrin. Entendre, l’entenen, però xerrar-lo de cap manera. La meva postura amb ells es la de no canviar d’idioma. De fer militància lingüística. Si volen ja m’entendran.

—I ja per acabar Biel, quin és l’estat de la literatura en català a Mallorca?

—Malament també. S’escriu, sí, però no es llegeix el que toca.

---

Nascut a Sineu, el desembre de 1944. Amb els seus 77 anys i una llarga obra escrita ens trobam amb en Biel Florit a un bar de Sineu i amb ell parlam una mica de literatura, de la seva obra i de la seva vida.  De la malaltia que va patir als 58 anys, que el va portar a estar 5 dies en coma i 17 a la UCI. “Des de llavors faig molta bonda” i amb moltes ganes de viure i un somriure a la boca fa broma “per Sineu ja ho deien després d’allò, si en Biel “sabateret” fos bo ja seria mort”. Va néixer a Sineu, on hi va estudiar fins al batxiller elemental que acabà a l’escola privada de Sant Marc. Després es va apuntar a l’escola de Comerç, a la Riera, a Palma, on hi va estudiar Peritatge Mercantil i el primer lloc on va fer feina fou a Inca, com a comptable a Mansa. Després va fer una sèrie de feines entre les quals treballà amb qui després seria batlle d’Inca, en Toni Pons. A TOPSA, una tenda d’electrodomèstics. Va tornar a Sineu, a una fàbrica de gènere de punt fins que li oferiren fer feina a Eivissa on hi va estar durant 5 anys. En deixar Eivissa va tornar a Mallorca i es va posar pel seu compte, com a representant d’un viver de cactus de ses Salines, can Toni Moreno, fins que es va jubilar. Amb na Neus, la seva dona, es varen conèixer un vespre de nit de Nadal sortint de missa a Petra. Al cap de dos anys es casaren. “Jo amb 25 anys i ella 20, ara en va fer 51” diu tot gojós. Té dos fills, un home i una dona i es dona la curiositat de que la seva filla està casada amb un fill d’un altre escriptor, en Gabriel Janer Manila. El seu currículum com a escriptor és extens. Poeta, narrador i articulista de premsa. Publicà el seu primer llibre ‘Carussa’, l’any 1980. De llavors ençà ha publicat 13 títols en poesia (Pols de corc, Segar arran, Somada…) i 12 en narrativa (Prims de barra, Albellons de la memòria, Mai en dejú…) i ha rebut uns quants premis literaris.