“Ningú hagués dit fa anys que ens sobrarien llibres a les biblioteques”

–Com sorgeix aquest conte infantil sobre biblioteques?

–Sóc bibliotecari i dinamitzador cultural a Selva i quan faig les visites infantils sempre m’agrada acabar contant un conte. Jo cercava una història de biblioteca i on la biblioteca fos un tema central, però no en trobava cap. I va ser així com vaig decidir-me a escriure’l jo. D’aquesta manera va sorgir el personatge principal, que és un caragol que vol saber que és una biblioteca, perquè ell no ho sap i es pensa que les fulles només són dels arbres i no dels llibres.

–I amb això sorgeix la possibilitat de publicar-lo.

–He estat contant el conte un parell d’anys, i així com l’anava explicant l’anava modificant segons les reaccions dels infants. Primer era més llarg, i com que a jo no m’agrada mai llegir-lo, així com vas narrant vas canviant coses. D’aquesta manera arriba el moment que una editorial, La petite plume, em va proposar publicar-lo i també em varen recomanar escurçar-lo un poc més perquè s’havien de posar les il·lustracions i no podia ser tan llarg.

–El protagonista és un caragol pel seu ritme pausat?

–És un conte d’aquells que se’n diu de caire repetitiu, que sol agradar molt als més petits. D’aquells que un personatge fa una ruta i va trobant personatges i els demana el mateix. I és vera que el caragol fa aquest camí a poc a poc. A més, curiosament, el conte es va presentar dins el programa d’activitats de Sant Jordi, però també dins la Fira de la Creu de Selva, on el caragol té un protagonisme, encara que sigui des d’un punt de vist de menjar-los.

–Com va anar aquesta presentació?

–Va ser molt senzilla, una breu presentació meva, i després una molt bona contadora de contes, na Margalida Amengual.

–En els teus anys de bibliotecari deus haver presenciat un canvi absolut d’aquest servei.

–Jo duc 35 anys i el canvi ha estat radical. Avui en dia hem de concebre les biblioteques com un punt de trobada. Actualment només a les etapes infantil i d’adults es mantenen, en canvi els adolescents i joves ja no.

–Les biblioteques ja no són sales de llibres.

–Mantenim una part dels llibres, com les enciclopèdies, de manera testimonial, per no llevar-les. Jo diria que fa molts de mesos que ningú consulta una enciclopèdia aquí. El problema que tenim les biblioteques és la falta d’espai per tenir massa llibres, i per això per incorporar nous títols n’hem de retirar el que es considera obsolet. Ningú hagués dit fa anys que a les biblioteques ens sobrarien llibres.

–I la norma del silenci encara està vigent?

–Ni som un magatzem de llibres ni som lloc de silenci. Hi ha les sales d’estudi on s’ha de respectar un to de veu baix, però a la resta no demanam silenci, i a estones posam música.

–Quines activitats estau preparant ara?

–Per juny, coincidint amb el final de curs, feim des de fa uns anys la celebració de la diversitat, amb activitats relacionades amb la visibilització LGTBI. A més, a la biblioteca tenim un punt fix de contes de la diversitat.